PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Llucmajor hauria d'estar orgullós d'alguns dels seus fills: dels que excel·leixen en algun camp del coneixement, de la ciència o de les arts, si més no. És el cas de Sebastià Alzamora, un dels escriptors més prolífics i més interessants d'aquest tombant de mil·leni. Les seves novel·les es tradueixen i els seus poemaris aixequen una expectació singular i no falten els músics que els prenen com a lletra de les seves composicions. Miguel Poveda, el millor cantant de flamenc viu, ha musicat amb emoció i "palmas" alguns dels versos del nostre veí i amic: els que acaben amb el crit "i un altre fill de puta se'n va al cel". El primer mot del poema és "jo", però res d'això pot entendre el govern que patim a Llucmajor, amb la comptabilitat arrestada per la brigada de delictes econòmics. Els nostres muníceps, en tost de contractar Poveda i oferir flamenc de qualitat, en català i amb lletra llucmajorera, s'estimen més gastar-se un milió d'euros en els artistes cutres que apadrina Rabasco.

TOT AIXÒ ve perquè avui llegim en el Diari de Balears la darrera escomesa del Mihombre de s'Arenal. La notícia és, literalment, increïble: a instàncies del TalqueASÍn, un jutjat de València ha decidit seure Sebastià Alzamora a la banqueta. L'excusa és que l'octubre de 2004, en un col·loqui d'escriptors a la Universitat de València, Alzamora digué que «qui nega la unitat del català és un imbècil o un fill de puta». La querella, que en principi era per un pretès delicte d'injúries greus i que ara és per faltes, va ser formulada per Joaquín Rabasco -una persona que destaca perquè mesura els seus insults tant com les coces que pega als senyals del proïsme- amb l'argument que "ell i el seu partit s'hi sentiren al·ludits". Qui té la coa de palla.. (Segueix)