facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Joana Lluïsa Mascaró renuncia al càrrec de diputada

psmllucmajor | 27 Març, 2013 15:57


Ho fa en ser citada a declarar en qualitat d’imputada en el cas que investiga les ajudes a l’entitat El Camí, per facilitar l’acció de la justícia, per coherència i per tal de desvincular l’activitat política de qualsevol sospita.

Referma la seva innocència, la voluntat de col·laborar amb la investigació i afirma que es demostrarà que l’actuació dels responsables del Consell va ser correcta.

La diputada Joana Lluïsa Mascaró ha presentat avui la seva renúncia al càrrec de diputada, en haver estat citada a declarar en qualitat d’imputada en el cas que investiga les ajudes a l’entitat El Camí per part de diferents administracions de les Illes Balears, tal i com havia avançat en reiterades ocasions. La renúncia es farà efectiva el proper dimarts, quan es torni a obrir el registre del Parlament.

Mascaró dimiteix per tal de facilitar l’acció de la justícia, de desvincular l’activitat política de qualsevol sospita, i en coherència amb el posicionament manifestat reiteradament per ella mateixa i per la coalició MÉS per Mallorca. Des de la formació sempre han defensat que cal oferir missatges clars front a la corrupció política, i que la ciutadania no ha de tenir cap ombra de dubte sobre l’actuació dels seus representants polítics.

La fins avui diputada reafirma la seva innocència, així com la seva voluntat de col·laborar amb la justícia i facilitar la investigació en tot allò que estigui en les seves mans. Així mateix, es mostra convençuda que el decurs de la investigació judicial demostrarà que l’actuació dels responsables de l’àrea de Cultura del Consell de Mallorca durant la passada legislatura es va ajustar en tot moment a la legalitat.

Per la seva banda, el portaveu del Grup Parlamentari MÉS, Biel Barceló, ha afirmat que el gest de Joana Lluïsa Mascaró l’honora i marca diferències amb l’actuació de representants polítics d’altres partits. Barceló també ha manifestat la seva total confiança en l’actuació de la ja exdiputada al capdavant del Departament de Cultura del Consell.

Posted in General . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

El PP tampoc no vol promocionar la llengua i la cultura a l’exterior

psmllucmajor | 23 Març, 2013 00:11

La Fundació Ramon Llull es va constituir entre el Govern d'Andorra i l'Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008. El 15 de gener de 2009 s'hi varen incorporar el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i l'Associació Xarxa de Ciutats Valencianes per Ramon Llull.

Aquesta Fundació té com a finalitats intensificar l'estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits culturals que s'hi expressen. També vetlla pel compliment de la legislació sobre la llengua, en col·laboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l'Institut Ramon Llull que coincideixen amb els objectius de la Fundació.

El passat 20 de febrer, representants de diversos ajuntaments i altres entitats locals, es reuniren al casal de la Institució Pública Antoni M. Alcover (Manacor), amb la intenció de constituir una xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears per integrar-se a la Fundació Ramon Llull.

Així resen els tres primers paràgrafs de la Manifestació de la voluntat de crear una xarxa de municipis i entitats locals de les Illes Balears pel Ramon Llull.

I amb aquest esperit els regidors del PSM de l'Ajuntament de Llucmajor presentàrem una moció d'adhesió a l’òrgan fundacional de la xarxa de municipis de les Illes Balears pel Ramon Llull.

I la presentàrem amb il·lusió, ja que després que el Govern balear l’abandonàs, en principi per qüestions econòmiques, l'adhesió que nosaltres demanàvem no ens havia de costar res, i després de que el nostre batle en repetides ocasions ens digués que en temes de defensar la nostra llengua ens hi trobaríem, considerarem que era una moció que es podia aprovar perfectament.

Idò no, per part del PP aquesta moció no té sentit, ja que --va dir- - tenim un Institut d'Estudis Baleàrics, que compleix la funció de divulgar el mallorquí, i sobretot que amb la "deriva" que ha pres Catalunya, marcadament sobiranista, no tenim cap feina prop de l'Institut Ramon Llull.

Vaig intentar fer unes reflexions sobre que el tema no era anar contra l'Institut d’Estudis Baleàrics, ja que són complementaris i un no anul·la l'altre, i que per una vegada Llucmajor es podria veure amb els municipis capdavanters en defensa de la nostra llengua i la promoció cultural i, a la vegada, contribuir a la projecció exterior dels escriptors i artistes llucmajorers.

Que en aquells moments ja hi havia setze municipis que havien manifestat la seva voluntat d'adherir-se a la xarxa, inclosos dos governats pel PP.

Va ser per demés, ens varen tomar la moció amb els vots en contra de l'equip de govern, l'abstenció d'ASI, i els vots a favor de PSOE, CxI i els nostres.

Jaume Tomàs Oliver
Portaveu del PSM a l'Ajuntament de Llucmajor

Posted in Llengua, identitat . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

CLUB NÀUTIC DE S’ARENAL: QUAN LA MESURA PASSA

psmllucmajor | 18 Març, 2013 10:07

El passat mes de desembre, uns veïnats llucmajorers, s'arenalers i també alguns socis del Club Nàutic de s'Arenal, es posaren en contacte amb el Grup Municipal del PSM per fer palesa la seva preocupació per les intencions de la directiva del CNA de dur a terme una ampliació del club. Ens informàrem sobre el tema i vist que el projecte estava en període d'exposició pública, vàrem sol·licitar veure el projecte i el corresponent informe d'impacte ambiental.

Després de no poques dificultats "tècniques" ho aconseguírem, i el que ens havien dit aquest grup de persones es va quedar curt. Tot i que l'informe d'impacte ambiental sembla fet a mida, el que diu ens va preocupar i molt: l'ampliació suposaria doblar la superfície actual del club, per aconseguir 120 amarraments per a iots d’entre 20 i 50 m. d'eslora.

Una ampliació exagerada
El projecte proposa allargar l’actual l'espigó cap a la mar i canviar l'entrada de les barques que passaria a estar davant Son Verí. Per això la previsió de la línea d’arena de la platja doblarà l'existent (per banyar-nos fins als genolls haurem de caminar 350 metres). Algú potser tengui curiositat per saber el perquè d'aquest impacte i de com ens pot afectar més endavant. La cosa funciona així: l'aigua erosiona la part central de la badia i, per corrents marins, s'enduu l'arena cap als laterals, i si no troba obstacles la mateixa correntia la torna depositar al centre. Així un pic i un altre, però quan es troba amb un obstacle, com l’espigó del Club Nàutic, l'arena se sedimenta i les platges cada dia són més grans, i com més gros sigui l'espigó mes greu serà la sedimentació.

La mar tornarà claveguera
A més, l'acumulació d'arena tapa les praderes de posidònia (les algues), que quan moren enriqueixen l'aigua amb el seus minerals. Si no hi ha aquest enriquiment apareixen bacteris anaeròbics (que no necessiten oxigen per viure) i produeixen substàncies que fan mala olor i, a poc a poc, la mar torna de color verd tèrbol i aviat tenim una claveguera. I aqueixes premisses d'una platja erosionada i molt crescuda, que provocaran la pèrdua de qualitat de l'aigua, ens duran una conseqüència molt greu: el turisme, la indústria hotelera, el petit comerç, i la població en general en quedaran afectats.

Feines brutes davant tohom
Però això no és tot. Fan una explanada de 8.000 m2 (quasi com un camp de futbol ) per destinar-la a varar i reparar  els iots que han de venir. Això implica que els veïnats de Son Verí, o els banyistes de la platgeta de Sant Antoni, o els qui prenen el sol damunt les roques, com a vista principal tendran un caramull de barques (algunes de molt grosses, això sí) tapades amb lones i gent fent feina al seus voltants, amb tot quan implica de renou i pols un dia d'estiu. El projecte afecta directament una clapa de posidònia d'uns 100 m2 i indirectament a la reserva marina de Cap Enderrocat i Regana, on tenen previst abocar-hi part del material sobrant de les excavacions que no es consideri contaminat.

Al·legacions i debat en el plenari
Per aquestes i d’altres raons ens decidírem a presentar al·legacions davant la Direcció General de Costes i Ports de les Illes Balears i també una moció a l'Ajuntament de Llucmajor per demanar el posicionament en contra de aquest macroprojecte. Arribat a aquest punt vull dir que no estam en contra de l'ampliació del Club Nàutic de s’Arenal. Estam en contra d’aquest projecte, que ens sembla faraònic, mal calculat ecològicament, d'un gran impacte visual (vist des de la zona de Palma semblarà un moll comercial), que provocarà fractura social, i fins i tot serà insostenible econòmicament pel mateix club (això preocupa també els socis).

Encara no ens han contestat les al·legacions, però la moció la debatérem al ple del 20 de gener i no es va a aprovar pels vots en contra de PP-ASI, amb arguments que “Això no és competència de l'Ajuntament”, “Si hi ha informes tècnics favorables per alguna cosa deu ser”, o “Que no entenien com demanàvem actuacions dins la Platja de Palma, i quan fan alguna cosa ens hi oposam”. La gent del PSM estam a favor, i ben necessari que ens pareix, que es facin actuacions per millorar tota la zona, i lamentam que s’hagin paralitzat moltes de les millores previstes pel Consorci. Però no podem repetir errors del passat i apostar per macroprojectes que tenen un efecte ambiental, visual, ocial i econòmic tan negatiu per a la zona.

No repetir errors
I no som els únics que pensam que l’actual proposta del CNA és exagerada. El GOB així ho ha manifestat. Però també un tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, Andreu Garau (del PP, com el nostre batle) va fer unes declaracions manifestant que podria esser un projecte negatiu per a la zona. I també hi ha un informe del Consorci de la Platja de Palma que explica que l’ampliació serà negativa per a la Platja. Després de molt de debat al ple de l’Ajuntament, des del PP ens contestaren que no veien la negativitat del projecte.

I tot això me du a una reflexió personal: Si cada poble té els governants que es mereix, els llucmajorers en el passat en degueren fer alguna de molt grossa.
 


Jaume Tomàs Oliver
Portaveu del grup municipal del PSM a l'Ajuntament de Llucmajor

Posted in Territori, medi ambient . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

Pressupost municipal de 2013

psmllucmajor | 11 Març, 2013 11:01

La cara fosca del superàvit


Diuen que hi ha 3 tipus de mentides: les mentides petites, les mentides grosses i les estadístiques.

Segurament el pressupost que el Partit Popular de Llucmajor ha presentat i aprovat a l'Ajuntament mereix una categoria especial. Un detall per veure la falta de credibilitat que té el PP de Llucmajor a l'hora de presentar pressupostos el trobaríem en el fet que, si féssim el balanç total dels superàvits dels pressupostos que ha presentat aquests darrers 22 anys, ens donaria un balanç positiu de 25 milions € i tots sabem que aquesta quantitat no és la que presenta el calaix municipal. La realitat és un balanç negatiu de 55 milions d'euros.


El nostre batle, lluny de diferenciar-se dels seus predecessors, ha caigut en els mateixos errors: partides d'ingressos inflades, despesa sense control i, sobretot, cap solució als problemes reals de la gent. Perquè en tota aquesta gran mentida, que són aquests pressupostos, hi ha una gran veritat: els ciutadans de Llucmajor cada vegada paguen més i reben menys i pitjors serveis. Inflats a impostos a canvi de molt molt poc.


Analitzem els punts que, a parer nostre, mereixen més atenció d'aquests pressuposts.


Ingressos

La gran variació dels pressuposts, respecte a l'any anterior, la trobam a la part d'ingressos: passam dels 34,5M€ pressupostats el 2012 a 37,3M€ el 2013 (+8%).

Aquest augment no està fonamentat en una gestió primorosa per part de l'equip de govern. Les causes d'aquest augment d'ingressos són un benvingut increment de l'aportació a l'Ajuntament per part de l'Estat i, sobretot, l'augment del 12% de l'IBI que paguen els ciutadans. Criticam rotundament l'augment d'impostos en temps de crisi. A les èpoques de bonança econòmica s'han d'omplir els calaixos per suportar els anys de dificultat. I el nostre equip de govern a Llucmajor ha fet tot el contrari.


D'igual forma posam en dubte, perquè així ho indiquen les xifres de liquidacions passades, que se pugui recaptar el que s'ha pressupostat de certes partides d'ingressos. Una altra vegada sorgeixen partides inflades. Encara no hem acabat de donar de baixa 16M € de partides inflades d'anys passats i ja tornam a caure en el mateix error. També criticam que les aportacions del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca es redueixin un 13%.


Multes urbanístiques

No ho fan tot malament: a proposta del PSM hi ha una partida d'ingressos que ha augmentat. Són les sancions per infraccions urbanístiques. Si la suma per aquest concepte el 2011 i 2012 va ser poc més de 1000€, per al 2013 s'espera que superin en molt els 150.000€.

S'han d'impulsar aquests tipus de mesures per la seva doble vessant: són una font d'ingressos notable que només repercuteix damunt de l'infractor i, sobretot, augmenten el control urbanístic que du associat, i això farà que Llucmajor deixi de ser un municipi lax en temes urbanístics.


Polítiques actives d'ocupació

El passat mes de desembre hi havia 3.118 aturats al municipi de Llucmajor. Una xifra mai assolida al nostre municipi, i que necessita que tots facem el màxim esforç possible per disminuir-la. Per això ens preocupa la reducció de la partida destinada a polítiques actives d'ocupació.


Les escoletes

Durant el 2012 l'Ajuntament va acomiadar 8 educadores i 8 auxiliars de les escoletes i va modificar els preus de les escoletes públiques. Ambdues decisions tenien la finalitat d'estalviar fins a 245.000€. La realitat, un any més tard, és molt diferent: l'estalvi de personal ha quedat diluït per la baixada d'ingressos per matrícules. És a dir, s'han incrementat el preus públics, s'ha reduït la qualitat del servei i, sobretot, 16 professional han quedat al carrer sense que les arques llucmajoreres n'hagin tret profit.


Escoles

L'educació ha de ser una prioritat en qualsevol societat moderna i l'Ajuntament ha de complir les seves obligacions en matèria de manteniment i conservació del centres d'educació infantil i primària. És la seva obligació i fins ara el manteniment ha estat deficient. Sol·licitam i esperam un canvi de direcció en aquest sentit.


Residència

Ens alegra saber que la veu clara i rotunda del poble va fer recular la primera voluntat de l'equip de govern de l'Ajuntament de tancar la Residència. S'ha de continuar fent feina, s'han de cercar formes per millorar la gestió de les Residència i per aquest camí trobaran el nostre suport.


Inversions

Valoram positivament les inversions proposades als pressuposts, la renovació de part del parc mòbil policial i la millora dels camins ens pareixen inversions molt necessàries.

Però les trobam insuficients, problemes com són els aparcaments de s'Arenal, inversió a la reforma de la Platja de Palma o instal·lacions esportives a les urbanitzacions se aplacen quan les consideram inversions urgents per al municipi.


Reducció del sous i dietes dels regidors

Vivim una època on des de les institucions se demanen enormes sacrificis als nostres veïnats, i és normal que les mirades dels ciutadans es girin cap als que ocupam càrrecs polítics i ens exigeixin els mateixos sacrificis.

No estam en contra que els polítics cobrin un sou digne per la seva dedicació. Ben al contrari, ja que si no fos així només es podrien dedicar a la política els que tenen recursos suficients per poder viure sense fer feina. Però, en aquests moments en què s'obliga els ciutadans a fer tants de sacrificis, és lògic que els regidors també facem un esforç de contenció. Als pressuposts del 2013 hi ha previst que 15 regidors cobrin dedicacions exclusives o parcials i que els altres 6 cobrin dietes per assistència a plens. El cost total és de més de 550.000€ i s’hi ha d’afegir el cost de la seguretat social.

Per aquest motiu vàrem proposar, sense èxit, la reducció del cost dels regidors amb dedicació parcial, unificant o eliminant regidories i reduint la quantitat que reben els regidors amb dedicació parcial. Dels 32.000 € anuals passaríem a uns 20.000. D'igual forma, es va proposar una reducció similar als membres de l'oposició. L'estalvi calculat per aquesta mesura, uns 180.000 € per any, es podrien utilitzar per recuperar les subvencions a clubs esportius i associacions culturals del terme.


Interessos i 1.500 € de deute per habitant

A prop de 2.440.000 € pagaran els llucmajorers en matèria d'interessos per finançar un deute que 31/12/2012 era de 49.2 M€ + 6M€ d'operacions de tresoreria. Quantitat que ens apropa als 1500 € de deute per habitant. Això situa els llucmajorers en el dubtós honor de ser el municipi de les Illes Balears amb més deute per habitant.

I tot gràcies, i encara no ho hem sentit admetre a ningú dels responsables, a la mala gestió del PP durant els darrers 20 anys.


Miquel Serra Teruel

Regidor del PSM a l’Ajuntament de Llucmajor

Posted in General . Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent