facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

“Ja veurem el mes que ve”

psmllucmajor | 25 Abril, 2014 13:11

L'inici de l'any és temps propici per fer balanç, donar un repàs a la feina feta durant l'any anterior i planificar l'any que ve. Aquesta és la sana costum que li recomanaríem fer als caps pensant del nostre Ajuntament.

A nivell polític, el 2013, ha esta un any de paràlisis dins a l'Ajuntament, cap novetat interessant, cap proposta de millora, cap canvi per anar cap endavant. Si, és cert que la crisis econòmica impedeix llançar grans projectes. Però no ens referim a aquest projectes, sinó als més senzills, als projectes del dia a dia, aquells que més que inversió precisen de esforç i enginy per dur-los endavant.

Ara que tenim més polítics “professionals” que mai al consistori, aquesta superpoblació de cervells populars no se reflecteix, de cap forma, en el ritme de feina municipal.

Més encara, no és només que no facin la seva feina, sinó que en moltes ocasions posen traves a la feina de funcionaris i de l'oposició. Aconseguint un ajuntament inactiu i on la frase “ja ho veurem el mes que ve” pareix un mantra repetit fins l'absurd pels nostres governants.


Encara que un municipi com Llucmajor no se pot deixar a la deriva i que tenim al nostre batle pensant més en el daurat retir, que tendrà a partir del 2015, que en posar ordre dins la casa consistorial o en obrir nous melons que el complicassin la vida. Però avui, no vull dirigir les meves critiques cap al nostre batle, al qual li desitjam per al 2014 la força necessària per posar ordre dins el seu corral, sinó al seu extens i ben remunerat equip de regidors, els quals consideram no estan fent prou per el nostre municipi.

I temes per fer feina n'hi ha molts, més que mai. Però les oportunitats passen sense que ningú se n'hagi temut de que passaven. Qualcú recorda un projecte al qual l'ajuntament s'hagi intentat pujar per iniciativa pròpia? Són comuns les ajudes en energies alternatives, en foment de la cultura però l'Ajuntament no fa la mínima intenció de complicar-se la vida amb projectes que el treguin del seu dolce far niente. Alguns perquè no volen i altres perquè no poden, deixen passar oportunitats, de les quals tots els ciutadans ens podriem beneficiar


Com hem dit, multituds de projectes esperen a que un del regidors el faci seu i el dugui cap endavant. Sense voler ser exhaustius i conscients de que passam per alt altres molts temes importants, volem fer un decàleg de temes, els qual s'haurien de treballar durant el 2014:


1.La reforma de la Platja de Palma, que actualment funciona a dues velocitats, la ràpida, per als hotelers que aconsegueixen tot allò que demanen i un altre, velocitat nul·la, per a les millores que afecten als ciutadans.

2. Potenciació turística del municipi, més enllà del sol i platja. Tenim cultura i patrimoni espectacular. Però en cultura, cap novetat, pareix que ara no toca. Aturat des del 2006 un catàleg de camins per posar en valor el bens etnològics que omplen fora vila o la recuperació de les antigues vies del tren com a Vies verdes. El turista de senderisme és un turisme que augmenta i al qual hem d'atreure decididament.

3. Radicalitat democràtica, donant veu al ciutadans, informant-los del que se fa i desfà. La necessitat de un reglament de participació ciutadana i un reglament de funcionament dels plenaris, que donin informació i veu al poble, i donin transparència a l'Ajuntament de la foscor.

4. Revisió del plantejament urbanístics municipals. Tenim un PGOU absolutament obsolet i que espera que fa dècades una necessària revisió.

5. El problema de l'aparcament a s'Arenal, que més enllà de les incomoditats que ocasiona als veïns, asfixia el comerç de la zona. I associat o no a aquest problema, la reforma de la plaça Reina Mª Cristina, tantes vegades anunciada com finalment oblidada, per convertir-la en un lloc atractiu per al ciutadà i pel visitant.

6. El creixement poblacional de les urbanitzacions, a la costa de Llucmajor, ha d'anar acompanyada de les infraestructures necessàries. En aquest sentit és necessari donar passes decidides cap ala construcció d'un nou institut al municipi, però també posar remei a l'absència d'instal·lacions esportives, d'esbarjo, culturals, per a joves, ...

7. Els joves són sense dubte uns dels grans oblidats, sense cap tipus de casal per fer activitats en tot el municipi, ni d'una decidida política de potenciació de l'oferta a aquest important segment d'edat.

8. Segueix sense tenir solució el problema del clavegueram a la zona de Vallgornera, posant en perill en monument natural que són les coves de Vallgornera i amb la constant amenaça de una multa multimillonària per part de l'Europa per no saber (voler?) protegir-la com pertoca.

9. Accelerar les obres necessàries per abastir d'aigua potable la zona de s'Estanyol i Son Bieló. Obra necessària i que la seva execució s'està allargant en excés sense tenir els motius clars d'aquesta espera.

10. Manteniment dels nostres carrers, aceres i asfalt, necessiten d'inversions necessàries. Inversions que fa massa anys que l'ajuntament s'intenta estalviar. També és necessari millorar el manteniment de les nostres escoles, de les quals l'ajuntament és responsable i que actualment no realitza o el realitza de forma ineficient.


Molta feina, per uns regidors que han demostrat nul·la capacitat de fer feina. De resoldre problemes, per falta de capacitat o per falta d'activitat. Sense dubte els llucmajorers ens mereixem uns regidors millors.


Mentre esperem que els nostres regidors, despertin i se posin a fer feina. Des de l'agrupació del Partit Socialista de Mallorca seguirem realitzant una oposició activa, intentant compaginar la denuncia dels errors comesos amb les propostes constructives, propostes que demostren que hi ha alternativa a Llucmajor, alternativa a dues dècades de nefastes polítiques conservadores.

Posted in Gastòrum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

Les dues cares del partit popular

psmllucmajor | 18 Abril, 2014 13:08

Que el Partit Popular te dues cares és un fet difícilment negable. Això fa que els seus criteris puguin passar del blanc al negre en qüestió d'hores o simplement en passar d'un poble al poble veí. Fins i tot, en ocasions el criteri pareix canviar en funció de l'interlocutor al qual s'enfronta. Per demostrar el que vull dir, permeteu-me posar un parell d'exemples concrets:


TIL

Un exemple clar i llampant d'aquesta bipolaritat, ha estat com ha tractat el tema del TIL el PP de Llucmajor. El seu costat més proper a la gent, va permetre l'aprovació d'una moció municipal en la qual es demanava al Govern de les Illes Balears que derogàs el Decret de tractament integrat de llengües i que s’assegués a dialogar i a elaborar, sense precipitacions i amb els recursos humans i econòmics necessaris, una nova norma consensuada amb la comunitat educativa, que reforci l’aprenentatge d’una llengua estrangera en els centres educatius sense que això vagi en detriment de la llengua pròpia.

La postura municipal pareixia definida, però a l'hora de ratificar-la a l'Assemblea de Batles (òrgan consultiu del Consell de Mallorca), tot va canviar i el nostre batle va oblidar allò que li va demanar el poble i va votar mantenint la postura del PP oficial. Un fet que ha decebut els seus conciutadans i que ha posat en entredit quins són els interessos que defensa el batle: els del seu poble o el de les seves sigles?


PGE

Un segon exemple d'aquest doble joc és la postura del Partit Popular en referència als pressuposts generals de l'Estat. Sorprèn com dins les mateixes sigles puguin conviure plàcidament els que defensen i perpetuen l'espoli fiscal de les nostres Illes, i, per l’altre costat, aquells que tenen una postura crítica cap a aquest fet.

En aquest segon grup semblava que se trobarien els nostres representants municipals, que varen aprovar una moció presentada per ells mateixos en la qual se sumaven a allò que fa dècades que altres reclamam: un tractament pressupostari just per a les Illes Balears. No com el que tenim ara i que ens situa cada any a la coa en finançament i inversions i que ens situa a anys llum, no només de les comunitats millor tractades, sinó simplement de la mitjana.

Aquesta escenificació feta pel nostre batle i els seus regidors acaba en el moment que se li exigeixen accions reals i efectives. D'aquesta forma el PP s'oposa a reclamar que els representants balears, al Congrés i al Senat, votin en contra d'uns pressuposts que un altre any maltracten aquesta terra. Fent això, la seva indignació inicial queda en un simple gest de cara a la galeria.


Insults

No només és el fons, a vegades són les formes les que es mostren oposades. D'aquesta manera podem constatar una altra divergència dins el Partit Popular: a un costat, la infanteria digital del PP, amb en Toni Camps a l’Ajuntament i la parlamentària Aina Maria Aguiló al capdavant, que insulta, amenaça i intenta ridiculitzar els qui no pensen com ells en general i els docents en particular. En canvi, la fesomia més amable del PP, que s'avergonyeix i renega de l'altra cara. Recordem, en aquest sentit, com regidors del PP a Llucmajor han fet visible en nombroses ocasions, tant en públic com en privat, sentir-se avergonyits pels comentaris llançats pels seus companys a les files populars.


Segurament no és necessari cercar molts més exemples per evidenciar el meu diagnòstic inicial. La doble cara podria indicar l'inici d'un esquerda dins del, fins ara, monolític partit polític, però és molt més probable que es tracti d'una jugada política per intentar agradar a tots. Però la gent ha obert els ulls. Per molt que vulgui el Partit Popular, l'oscil·lació en els criteris no ajuda a ningú, i és impossible intentar mantenir l'equidistància en temes tan greus com l'educació dels nostres joves, els pressuposts generals de l'Estat, o el saber estar dels nostres representants. En aquest, i en altres casos, la solució no pot ser quedar entre dues aigües, i molt manco intentar estar a les dues bandes al mateix temps.


Quin és el PP autèntic?

El dubte de tot això és aclarir quin és el PP autèntic i si són compatibles en una mateix partit polític postures directament enfrontades. Mentre que resolem aquest dubte, són fàcilment audibles les veus que demanen el retorn del PP raonable, del PP amb seny, d'un PP de consens. Un PP raonable que faci front al PP radical que avui ens mal governa, ens maltracta, ens insulta, ens buida les butxaques i que ha recuperat formes autoritàries de fer polítiques que pensàvem superades. Perquè, a la fi, el gran problema més greu no és que en tengui dues, de cares, sinó que la que comanda sigui la més radical, la més allunyada del poble, la que ataca la nostra historia i la nostra llengua i cultura.


Posted in Gastòrum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

Un nou retrocés per la qualitat de vida dels llucmajorers

psmllucmajor | 16 Abril, 2014 16:35

Han passat ja uns mesos des de l’aprovació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, temps suficient per confirmar la nostra sospita que aquesta llei suposa un nou retrocés per la qualitat de vida dels llucmajorers.

Vagi per endavant que sempre hem estat favorables a introduir les mesures necessàries per racionalitzar i garantir la sostenibilitat dels ajuntaments. Favorables a definir amb claredat les competències que han d’assumir els ajuntaments i de cercar la manera de finançar-les adequadament, però sempre amb la prioritat de cobrir adequadament les necessitats dels ciutadans.

Mal finançament local

Els ajuntaments, que són l’administració democràtica més propera als ciutadans i ciutadanes, sempre han patit un pèssim finançament per part de l’Estat. Un problema agreujat a mesura que passen els anys i aquests es veuen obligats a assumir despeses que no són de la seva competència, però que formen part de les exigències dels ciutadans.

Malauradament aquesta no és la lògica de la nova llei de “racionalització i sostenibilitat de l’administració local”, sinó tot al contrari. Allò que fa no és altra cosa que aplicar els criteris de la política neoliberal del PP també als ajuntaments. És a dir aplica criteris tant sols de sostenibilitat econòmica, sense tenir en compte la sostenibilitat social, ni mediambiental ni cultural.

Pensam que per a qualsevol institució democràtica la prioritat són les persones; per tant, primer cal analitzar quines són les necessitats indiscutibles de la ciutadania i després cercar les formes i maneres de finançar-les.

Pèrdua de serveis als ciutadans

La filosofia de la nova llei és tot el contrari. Primer se parteix dels doblers que té l’ajuntament i si no són suficients per implementar determinats serveis cal desfer-se’n. Si l’Ajuntament de Llucmajor no pot mantenir l’escoleta, la residència o el centre ocupacional Molí d’en Gaspar se tanca o se traspassa a una altra institució. Sense tenir en compte que aquesta situació es podria resoldre fàcilment incrementant el finançament estatal cap als ajuntaments.

Així mateix, la nova llei introdueix una de les grans obsessions del PP, la recentralització. Tot al contrari de la filosofia dominant a la Unió Europea, basada en el principi de subsidiarietat, és a dir, que tot allò que es pot gestionar a l’administració més propera al ciutadà s’ha de fer.

De l’ajuntament al Consell, del Consell a la privatització.

D’entrada es parteix de la base que els serveis socials dependran, a partir del 2015, dels Consells Insulars. A part dels serveis socials, tots els ajuntaments que no puguin garantir uns comptes equilibrats, perdran les competències en temes educatius, culturals, mediambientals i d’altres. És evident que els comptes llucmajorers estan molt enfora d’estar equilibrats, per la qual cosa el risc de perdre el control sobre tots els serveis educatius, esportius, culturals, mediambientals... és més que evident.

Els serveis perduts per l’Ajuntament serien transferits a un Consell de Mallorca que no està en absolut en condicions d’assumir totes les competències municipals que li poden caure damunt. No oblidem que el Consell és l’única institució que no té cap mecanisme de finançament propi, sempre depèn d’altres instàncies.

A part de la contradicció que suposa veure com el PP s’ha passat els darrers anys buidant de contingut al Consell, ara resulta que pot assumir la majoria de competències dels ajuntaments mallorquins.

És raonable pensar que l’única opció del Consell, i així ho contempla la llei, serà la privatització d’aquests serveis. Són moltes les grans empreses, majoritàriament estatals que amb la fallida de la construcció estan esperant fer-se amb la gestió de residències, centres esportius, escoles de música o d’adults i no diguem dels residus, clavegueram i altres.

I amb això arribem al bessó de la nova llei. Les administracions més properes a la ciutadania perden poder, els grans poders econòmics en surten beneficiats i els ciutadans hi perden serveis o qualitat.

Defensam el municipalisme

Enfront de tot això, des del PSM ens reafirmam en la més estricta defensa del municipalisme. Defensem que davant la globalització neoliberal, l’acció política local és la base de la recuperació de la democràcia i de la presa de decisions per part de la ciutadania. I en aquest sentit els ajuntaments, les institucions democràtiques més properes als ciutadans i ciutadanes, han de poder fer front a les necessitats socials, mediambientals i culturals de milers de persones castigades per la crisi.

La crisi no pot ésser una coartada per reduir ni el poder ni el finançament municipal. Ben al contrari, que un dels camins per solucionar la crisi passa per donar més poder als municipis perquè puguin abordar les necessitats de la seva ciutadania i impulsar mesures de desenvolupament econòmic local. La crisi cal afrontar-la també des de l’economia local.

Jaume Tomàs i Miquel Serra

Regidors del PSM a Llucmajor

Posted in Gastòrum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

Pla d’ajustament municipal

psmllucmajor | 11 Abril, 2014 12:57

ALLÒ QUE NO SAPS, ALLÒ QUE NO ET CONTEN

El passat divendres 27 de setembre, en el ple extraordinari, es va aprovar el segon pla d'ajustament derivat de les mesures urgents del govern espanyol de lluita contra la morositat de les administracions públiques i de suport a entitats locals amb problemes financers. S’hi fixa que l'import total a abonar, per factures pendents als proveïdor puja a uns 4 milions cent mil € . Al mateix temps la Comunitat Autònoma de les Illes Balears reconeix un deute amb l'Ajuntament de Llucmajor per import de 1,6M €, que se pot descomptar, amb la qual cosa l'import del préstec a subscriure per atendre els pagaments dels esmentats proveïdors , arriba a 2,5M€ . S'han establert les condicions del préstec, un tipus d'interès del 6% a deu anys, amb dos any de carència. Aquest préstec s'ha de sumar al que ja es va formalitzar el 2012 per un valor de 20,9M€, per idèntica finalitat: fer front a factures pendents de pagar.

No tanquen ni la residència ni les piscines

Aquesta nova operació d'endeutament no necessitaria per si sola cap mesura extraordinària, però l'equip de govern va decidir, a demanda de l'oposició, modificar el pla d'ajustament elaborat al 2012. Al pla del 2012 apareixen, entre altres mesures, tancar la residència de persones majors de Llucmajor i les piscines de s'Arenal, dues mesures que amb la modificació del pla d'ajustament desapareixen.
No podem negar la satisfacció per la retirada de l'amenaça de tancament de la residència i les piscines de s'Arenal. Però hem de recordar que aquestes mesures mai es varen dur a terme gràcies a la forta oposició ciutadana que va provocar la rectificació per part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Llucmajor quan el tancament pareixia inevitable.

Menys despesa, menys inversions.

A canvi, l'Ajuntament es compromet a fer una sèrie de retallades en el capítol de despeses. Concretament es retalla la partida de personal, reduint les hores extres que s'hauran abonar a la policia local i amortitzant certes places de personal recentment jubilat. També s'ajusten les partides corresponents a despeses corrents: material informàtic, material d'oficines, consum d'aigua...

Però la partida que més es veurà reduïda és la dotació pressupostària per a inversions, que passarà dels 785.000€ pressupostats al 2013 als 398.000€ per al 2014; és a dir, que patirà una reducció de quasi el 50%. Una reducció pressupostaria que entra en contradicció amb les necessitats dels nostres carrers, camins i places, que demanen a crits voreres noves, asfaltar i pintar. Millores que amb aquestes retallades hauran de continuar esperant.

El que no diu el pla d'ajust

Aquest segon pla d'ajust també acabarà amb una sèrie de mesures ja anunciades que no podran ser possibles. Una d’elles és la rebaixa de l’IBI per al 2014. Els darrers dies, amb l’arribada dels sobres amb les contribucions, tots els llucmajorers hem estat conscients del que suposa un augment del 12% d'IBI per al 2013. Un augment que hauria de ser puntual, ja que el nostre batle va anunciar que amb la revisió dels valors cadastrals que s'està realitzant de cara al 2014, suposaria un estalvi de cara als ciutadans de 3M€. Aquest 3M€ suposaven una reducció del 20% sobre el que l'Ajuntament recapta per aquest concepte. Hem de recordar que els valors cadastrals vigents són del 2007, sorgits, per tant, en plena bimbolla urbanística i que fan que el cost cadastral estigui molt per damunt del valor real.
Idò ja vos podeu oblidar d'aquesta rebaixa: l'Ajuntament ha anunciat que compensarà aquesta baixada del valor cadastral amb el tipus de gravamen que imposa el municipi, per garantir que la recaptació per IBI no pugui ser rebaixada durant el tres propers anys.

També han desaparegut de les inversions a curt termini la necessària construcció d’instal·lacions esportives municipals a la zona de les urbanitzacions. Una inversió promesa al programa electoral del Partit Popular de Llucmajor i que haurà d'esperar.



Deute: 55 M €

I és que la causa de tot això és el deute històric que presenten els comptes municipals, un deute que s'augmenta encara més amb aquest nou préstec, i que així s’apropa als 55M€. Un deute que és una llosa per a la recuperació dels comptes municipals i de la càrrega impositiva dels nostres veïnats. Un deute provocat per la mala gestió del mateixos que avui es volen posar la medalla del bon gestor. Encara esperem una explicació per conèixer en què es va gastar aquesta doblerada. Perquè la donada fins ara que “Eren altres temps” resulta, fins i tot, ofensiva.

Interessos

No hi ha doblers més tudats que aquells que es dirigeixen a pagar interessos. Idò aquest nou préstec a formalitzar duu associats 800.000€, 800.000 euros més, tudats. En aquest capítol poden compartir les culpes, tant amb el bancs que ofereixen interessos del 6% quan ells reben liquiditat a l’1%, com amb el govern central que permet aquest actitud d'usura. La suma dels interessos associats dels dos plans d’ajustament signats entre 2012 i 2013 augmenta la xifra a pagar a 7.500.000€. És a dir, hem de pagar 2000€ cada dia durant el propers 10 anys.

Falta d'informació

També ens crida l'atenció la manca d'informació que reben el ciutadans sobre tot això. Un ajuntament que funcionàs amb uns mínims criteris de transparència ja s'hauria encarregat de donar repercussió a una mesura tan important com un pla d'ajustament. Però per molt que cerqueu als taulells d'anuncis municipals o a la seva pàgina web no hi trobareu res al respecte. De fet, ni els mitjans de comunicació ordinaris s'han fet gaire ressò del tema. Ningú de l'equip de govern llucmajorer s'ha molestar a redactar una nota de premsa per informar sobre la qüestió. L'opacitat del que es fa i desfà dins de l'Ajuntament continua essent màxima per molt que uns intentem obrir finestres.

Posted in Gastòrum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

Uns pressuposts millors eren possibles.

psmllucmajor | 09 Abril, 2014 16:28

Fa pocs dies la majoria absoluta del partit popular ha aprovat en solitari els pressuposts del 2014, i amb l’expressió “en solitari” no només me referesc al fet que tota l'oposició hi ha votat en contra, sinó que un altre pic els comptes municipals s'han elaborat sense tenir en compte l'opinió de la gent.


Pressuposts participatius

Els pressuposts participatius són aquells en els quals els ciutadans tenen l'oportunitat d'aportar suggeriments sobre com s'han de gestionar els recursos econòmics de la corporació local. Però convocar la gent per copsar la seva opinió a l'Ajuntament de Llucmajor és una acte que només entenen en temps d'eleccions. Efectivament, asfaltar els carrers i sentir xerrar de participació ciutadana han esdevingut prova inequívoca que arriben les eleccions, i com que encara són enfora, els pressuposts de 2014 s'han cuinat entre uns pocs. Ells els cuinen i se'ls mengen i nosaltres pagam. Però a part de la meva queixa per les formes d'elaborar els pressuposts, el fons no és gaire millor.


Pagar molt a canvi de no res

Segurament el tema de l'IBI a Llucmajor mereix un article monogràfic. Que l'esperada revisió cadastral que redueix el valor dels nostres habitatges entre un 25-30% se reflecteixi al rebut de la contribució amb una ínfima baixada, que no superarà en el millor dels casos el 3%, sembla una presa de pèl. Enguany se preveu recaptar més de 15 milions només amb l'impost de béns immobles (IBI): mai s'havia recaptat tant. Ho podem comparar amb el 2007, any anterior a la penúltima revisió cadastral, on se recaptava, per aquest concepte, poc més de 7 milions d'€. Avui se recapta més del doble per aquest concepte i per ser honestos hem de dir que la població durant aquest període també ha crescut però a un ritme no tan elevat. La població els darrers 7 anys ha augmentat el 12% i la recaptació per IBI el 108%. Però la ferida encara és pitjor perquè tota societat a canvi de pagar impostos espera rebre per part de les institucions uns serveis, unes inversions, unes millores, un manteniment. En aquest camp el fracàs és més estrepitós. No hi ha res de nou, cap novetat, cap inversió, cap manteniment visible que justifiqui el pagament d'impostos. La partida en inversió és 1,5% del pressuposts.


Deute sense control

Hem dit que els ingressos de l'Ajuntament estan en màxims històrics i que, en canvi, no hi ha cap inversió, ni cap novetat prou significativa a l'horitzó. I on van, idò, els ingressos?

Dels 35 milions de despeses pressupostat el 2014 més de 10 milions se'n van a pagar als bancs, entre la quantitat destinada a amortització de deute i els corresponents interessos. I és que el deute continua essent enorme, 51 milions d'€ a uns interessos brutals. A més aquesta mateixa situació, que més del 25% del pressuposts se'n vagi cap als bancs no ha de variar fins com a mínim el 2022. He demanat en diferents ocasions quin va ser el causant d'aquest forat, però encara no he rebut més resposta que el “eren altres temps” o “el municipi va créixer”; en tenir informació més rellevant vos la faré arribar. Una reflexió: vos imaginau com podia ser Llucmajor sense aquesta llosa del deute i dels interessos?


Hi ha alternatives

El ajuntaments, normalment, aproven els seus pressuposts durant els mesos de novembre/desembre de l'any anterior. Però a Llucmajor mai ha estat possible fer-ho quan pertoca, amb totes les incomoditats que provoca la pròrroga del pressupost anterior pràcticament un trimestre. Però aprovar els pressuposts ben entrat l'any té un avantatge i és que disposam de la liquidació de l’any anterior tancat. Aquesta liquidació ens informa al detall de quin ha estat el grau de compliment del pressupost anterior, la qual cosa permet ajustar al màxim el pressupost següent.

I amb aquesta informació a la mà, el PSM de Llucmajor va elaborar una sèrie de propostes, amb fonament en la liquidació 2013, que instaven a baixar l'IBI un 10% i a doblar el capítol d'inversió. Tot i donar-nos la raó en els nostres càlculs, tot i agrair-nos l'esforç per les nostres propostes, aquestes varen acabar, com tantes altres, al poal dels fems. I tot, gràcies al vot del PP.


Uns altres pressuposts eren possibles, uns pressuposts fets per i per a la gent. Un pressuposts per suavitzar la càrrega fiscal dels llucmajorers. Uns pressuposts per augmentar sensiblement la partida d'inversions i millores. Però haurem de seguir esperant. I demanant i proposant fins que faci falta.

Posted in Gastòrum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent

PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LLUCMAJOR.

psmllucmajor | 04 Abril, 2014 12:29

Cap a una nova cultura política, una nova societat

Un dels grans pilars de les societats democràtiques és, o hauria de ser, la participació ciutadana. L'administració ha de vetlar per la creació dels espais, les vies i els mètodes de participació necessàries per promoure i facilitar una estreta col·laboració entre les institucions i la ciutadania per tal de millorar la gestió dels governs.

La participació ciutadana ha de permetre la implicació de la ciutadania en la presa de decisions dels ajuntaments per millorar la qualitat de la gestió política, fer-la més eficaç. Aquesta participació ha d'estar present tant a la presa de grans decisions com aquelles de més petites però que afecten el dia a dia del nostre municipi.

La participació ciutadana és una manera de governar conjuntament amb la ciutadania amb transparència i corresponsabilitat. És, també, un procés educatiu que passa per aprendre a donar i rebre informació, consultar, debatre, participar en la presa de decisions, en el seguiment i control del govern.


Fins aquí la teoria, una teoria que ja es duu a la pràctica a molts de llocs, amb uns resultats més que positius i que han permès millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a qui aquesta manera de governar fa protagonistes i responsables de les decisions que els afecten. Amb la participació es reforça la democràcia representativa i s'educa per a una nova cultura política.


Per demostrar que la realitat llucmajorera és molt diferent, utilitzarem un parell de dades de l'hemeroteca: el gener de 2009, el llavors flamant nou batle de Llucmajor, Joan C. Jaume, anunciava que se cercarien nous mecanismes per afavorir la participació ciutadana al plenaris. Al novembre del 2011 els diaris anuncien la presentació d'un esborrany innovador per part de l'equip de govern de Llucmajor sobre participació ciutadana, i s'avança que la seva aprovació serà imminent.


Avui, passada més de la meitat del 2013, la situació quant al tema de la participació ciutadana, no ha millorat gens ni mica. És incomprensible que el reglament més antic, d'entre els que estan vigents al municipi, sigui el de participació ciutadana aprovat el febrer del 1989, essent batle el socialista Joan Monserrat, és a dir, a punt de complir 25 anys. Un quart de segle de retard democràtic al municipi de Llucmajor. També és inassumible que tenint l'esborrany fet des de fa any i mig l'equip de govern, amb sobrada majoria absoluta, no hagi trobat el moment per aprovar-lo.
Aquest futur reglament s'hauria de fonamentar en els següents punts:

Participació = informació. Per aquesta raó s'ha de potenciar, a part dels mitjans tradicionals, la pàgina web de l'ajuntament i les xarxes socials. Tots el llucmajorers hem de tenir accés a la màxima informació del que se fa i desfà a l'ajuntament. Basta pegar una ullada a la pàgina llucmajor.org per veure que la informació no és la prioritat actual. Tampoc pareix compatible la participació ciutadana amb la realització dels plenaris a les dotze del migdia de dies laborals.

Participació = proximitat. Apostam per la descentralització de l'administració municipal com a eina de foment de la participació ciutadana. La proximitat permet la col·laboració. També s'ha de fer més pròxima la figura del regidor, s'han de disposar de mitjans públics de comunicació entre els ciutadans i els seus representants.

Participació = comunicació. S'ha de millorar i fomentar la tecnologia de la informació i la comunicació a l'administració local. S'ha de garantir que tots els equipaments públics municipals disposin d’equips informàtics connectats a la xarxa i oberts a l’accés de la ciutadania.

Participació = associacionisme S'han de estimular l'associacionisme a Llucmajor, aportant facilitats i apropant a les associacions els recursos de què disposa l'Ajuntament. Un poble viu i actiu es mesura per l'activitat de les seves associacions.

Participació = veu Tots els ciutadans han de tenir dret a participar als plens, han de poder intervenir al torn de precs i preguntes. S’ha de permetre que les associacions presentin i defensin propostes i mocions per debatre als plenaris.

Participació = opinió Els fòrums ciutadans com l'Agenda Local XXI s'han de convocar de forma periòdica i han de deixar de ser utilitzats només com a eina que s’utilitza en període electoral. S'ha d'estudiar la creació de fòrums ciutadans territorials a cada una de les diferents zones del municipi així com la creació de consells sectorials on totes les associacions d'un determinat àmbit tenguin l'oportunitat de debatre i compartir les seves experiències conjuntament.

Participació = decisió Els ciutadans no només han de ser consultat cada quatre anys. Els llucmajorers tenen dret a participar i a decidir en temes cabdals com els pressupostos, fent els pressupostos el més participatius possibles.

Des del PSM de Llucmajor volem impulsar definitivament l'aprovació d'un nou reglament de participació ciutadana a l'Ajuntament de Llucmajor. La societat exigeix unes institucions més transparents, i que permetin i estimulin la participació dels seus ciutadans.

Posted in Participació ciutadana . Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent