PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Aquest:

LA VIOLACIÓ DEL SENTIT COMÚ. Joaquín Rabasco, el líder d'ASI, és a la justícia, l'equanimitat i la democràcia el que el salfumant és a la jardineria, la violència domèstica a l'amor i la lepra a la bellesa. Ho ha tornat a demostrar aquesta mateixa setmana, que ha presentat una querella contra Sebastià Alzamora per unes paraules que fa tres anys l'escriptor llucmajorer va pronunciar a València contra aquells que neguen la unitat de la llengua catalana, que va qualificar d'imbècils o de fills de puta. És el de sempre (Segueix)

Llucmajor hauria d'estar orgullós d'alguns dels seus fills: dels que excel·leixen en algun camp del coneixement, de la ciència o de les arts, si més no. És el cas de Sebastià Alzamora, un dels escriptors més prolífics i més interessants d'aquest tombant de mil·leni. Les seves novel·les es tradueixen i els seus poemaris aixequen una expectació singular i no falten els músics que els prenen com a lletra de les seves composicions. Miguel Poveda, el millor cantant de flamenc viu, ha musicat amb emoció i "palmas" alguns dels versos del nostre veí i amic: els que acaben amb el crit "i un altre fill de puta se'n va al cel". El primer mot del poema és "jo", però res d'això pot entendre el govern que patim a Llucmajor, amb la comptabilitat arrestada per la brigada de delictes econòmics. Els nostres muníceps, en tost de contractar Poveda i oferir flamenc de qualitat, en català i amb lletra llucmajorera, s'estimen més gastar-se un milió d'euros en els artistes cutres que apadrina Rabasco.

TOT AIXÒ ve perquè avui llegim en el Diari de Balears la darrera escomesa del Mihombre de s'Arenal. La notícia és, literalment, increïble: a instàncies del TalqueASÍn, un jutjat de València ha decidit seure Sebastià Alzamora a la banqueta. L'excusa és que l'octubre de 2004, en un col·loqui d'escriptors a la Universitat de València, Alzamora digué que «qui nega la unitat del català és un imbècil o un fill de puta». La querella, que en principi era per un pretès delicte d'injúries greus i que ara és per faltes, va ser formulada per Joaquín Rabasco -una persona que destaca perquè mesura els seus insults tant com les coces que pega als senyals del proïsme- amb l'argument que "ell i el seu partit s'hi sentiren al·ludits". Qui té la coa de palla.. (Segueix)

La variant de Llucmajor ha costat un 18'46% més del que s'havia adjudicat. L'obra, pressupostada en més de 26 milions d'euros, va ser adjudicada per més de 25 milions, però n'ha acabat costant més de 30. El cost real ha superat en un 18'46% l'adjudicat. Al cost de la variant hi hem d'afegir el de l'autopista que ha costat més de 31 milions d'euros. En conjunt, l'autopista i la variant ens han sortit per més de seixanta milions d'euros que pagarem durant més de 35 anys amb interessos que hipotecaran els següents governs durant quasi deu legislatures. Per afegitó, la Sindicatura de Comptes ha detectat deficiències i incompliments de la llei en aquests expedients. En el PSM pensam que els costos de les carreteres que construeix el Govern són exageradament elevats i els increments respecte a les previsions inicials s’han disparat. (Segueix)

Mentre els amics de l'Obra Cultural Balear enterraven un any més el Carnaval i cremaven l'home de bulto, el PP local, en comptes d'empolvorar-se el cap de cendra i fer examen de consciència per la seva evident responsabilitat política en la (presumpta) malversació d'un milió d'euros públics en benefici del seu soci Rabasco, ha decidit perllongar el carnaval i votar -per unanimitat- la candidatura de Lluc Tomàs a l'alcaldia.

 (Segueix)

El PP, tot fent mentider el Moltíssim Honorabilíssim Jaume Matas, presenta no menys de sis caps de llista imputats per corrupció. No pas acusats vagament de corrupció per l'oposició, no: imputats judicialment, imputadíssims. Això per no parlar dels dos batles d'Eivissa processats i dels quatre que a Mallorca ja han hagut de dimitir (el d'Andratx amb els grillons posats, el de Santa Margalida acorralat per les cintes i les proves manuscrites que publicava el DM, el de ses Salines al capdamunt del dòmino hípic i el de Campos amb 600.000 euros gastats per protegir les cases il·legals de ses Covetes). Dels supervivents, llegim en el DdB d'ahir, el de Llucmajor és el que es troba en més mala situació. (Segueix)

"El llucmajorer Bartomeu Trobat era el pagès que se'n cuidava, de sa Dragonera, quan era propietat de la promotora Pamesa. Hi visqué deu anys amb la seva família i fou testimoni de la invasió de Talaiot corcat". (Segueix)

Que Llucmajor és avui terra de bons escriptors és cosa sabuda. Sebastià Alzamora, Miquel Bezares, Joana Lladó o Salvador Reus són noms reconeguts de la nostra literatura, sense deixar de banda les aportacions de Sebastià Cardell o Miquel Sbert a l'estudi i el coneixement de la creació d'arrel popular. Enmig d'aquesta magnífica fornada d'autors, té un lloc destacat Miquel Cardell. Cardell, entre d'altres, té el mèrit de ser el primer llucmajorer que va gosar treure el cap amb decisió després de Maria Antònia Salvà, un nom que deixava molt alt el llistó de l'ambició i la qualitat literària. Deim això perquè aquest cap de setmana acaben a Nova York unes jornades de presentació de la literatura catalana de les Illes Balears. En el marc d'aquestes jornades, l'escriptor llucmajorer ha moderat una taula rodona en la qual na Carme Riera ha comentat que la urbanització "ha estat la pitjor plaga que ha patit Mallorca". (Segueix)

El 16 de febrer de 1937 és assassinat pels feixistes a la Creu de Porreres el ferrer de Llucmajor Francesc Oliver, militant de les Joventuts Socialistes Unificades. (Segueix)

L'ajuntament de Llucmajor incompleix totes les lleis urbanístiques. El planejament municipal de Llucmajor és del tot fora de la llei ja que no s'ha adaptat ni a una sola de les normes urbanístiques aprovades pel Parlament balear al llarg dels darrers vint anys. D'entre les normes que no compleix l'ajuntament cal citar les Directrius d'Ordenació del Territori (1999), la Llei del Sòl Rústic (1997) i la Llei d'Espais Naturals de... 1991(!), així com el Pla d'ordenació de l'oferta turística (POOT). De fet, Llucmajor és un dels municipis de Mallorca en què la insubmissió municipal a la legislació urbanística i ambiental arriba al 100%. D'altres consistoris en la mateixa situació que el nostre són Andratx, Campos, Santanyí, Manacor o Son Servera. Tots aquests ajuntaments tenen una cosa en comú: són municipis governats pel PP. (Segueix)

Dos guàrdies civils apallissats la setmana passada en el nostre terme, pallisses al personal sanitari avui en portada dels diaris, inseguretat i malestar... Aquesta és la Califòrnia d'Europa que ens va prometre el PP? En qualsevol cas sí que sembla el Far West. Avui llegim en el DM que les Balears lideren l'estadística de la delinqüència a l'Estat espanyol. Som un dels territoris on menys casos es resolen i un dels que registren un major nombre de delictes, només per darrera de Madrid, València, Alacant i Màlaga. Què tenen en comú aquestes ciutats? A. Que les governa totes el PP i B. que han fet del totxo, l'especulació i l'euro fàcil el sant i senya del seu model social i econòmic. Just començam a tocar-ne les conseqüències, del Mediterrani feliç de Matas i els seus mestres valencians i madrilenys (Zaplana, Aguirre...). "Estoy en política para forrarme" Però l'economia del totxo i el pelotasso genera conseqüències desastroses, no únicament sobre el paisatge i el futur sinó també sobre un present violent, lleig i miserable. (Segueix)