facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Pla dĺajustament municipal

psmllucmajor | 11 Abril, 2014 12:57

ALLÒ QUE NO SAPS, ALLÒ QUE NO ET CONTEN

El passat divendres 27 de setembre, en el ple extraordinari, es va aprovar el segon pla d'ajustament derivat de les mesures urgents del govern espanyol de lluita contra la morositat de les administracions públiques i de suport a entitats locals amb problemes financers. S’hi fixa que l'import total a abonar, per factures pendents als proveïdor puja a uns 4 milions cent mil € . Al mateix temps la Comunitat Autònoma de les Illes Balears reconeix un deute amb l'Ajuntament de Llucmajor per import de 1,6M €, que se pot descomptar, amb la qual cosa l'import del préstec a subscriure per atendre els pagaments dels esmentats proveïdors , arriba a 2,5M€ . S'han establert les condicions del préstec, un tipus d'interès del 6% a deu anys, amb dos any de carència. Aquest préstec s'ha de sumar al que ja es va formalitzar el 2012 per un valor de 20,9M€, per idèntica finalitat: fer front a factures pendents de pagar.

No tanquen ni la residència ni les piscines

Aquesta nova operació d'endeutament no necessitaria per si sola cap mesura extraordinària, però l'equip de govern va decidir, a demanda de l'oposició, modificar el pla d'ajustament elaborat al 2012. Al pla del 2012 apareixen, entre altres mesures, tancar la residència de persones majors de Llucmajor i les piscines de s'Arenal, dues mesures que amb la modificació del pla d'ajustament desapareixen.
No podem negar la satisfacció per la retirada de l'amenaça de tancament de la residència i les piscines de s'Arenal. Però hem de recordar que aquestes mesures mai es varen dur a terme gràcies a la forta oposició ciutadana que va provocar la rectificació per part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Llucmajor quan el tancament pareixia inevitable.

Menys despesa, menys inversions.

A canvi, l'Ajuntament es compromet a fer una sèrie de retallades en el capítol de despeses. Concretament es retalla la partida de personal, reduint les hores extres que s'hauran abonar a la policia local i amortitzant certes places de personal recentment jubilat. També s'ajusten les partides corresponents a despeses corrents: material informàtic, material d'oficines, consum d'aigua...

Però la partida que més es veurà reduïda és la dotació pressupostària per a inversions, que passarà dels 785.000€ pressupostats al 2013 als 398.000€ per al 2014; és a dir, que patirà una reducció de quasi el 50%. Una reducció pressupostaria que entra en contradicció amb les necessitats dels nostres carrers, camins i places, que demanen a crits voreres noves, asfaltar i pintar. Millores que amb aquestes retallades hauran de continuar esperant.

El que no diu el pla d'ajust

Aquest segon pla d'ajust també acabarà amb una sèrie de mesures ja anunciades que no podran ser possibles. Una d’elles és la rebaixa de l’IBI per al 2014. Els darrers dies, amb l’arribada dels sobres amb les contribucions, tots els llucmajorers hem estat conscients del que suposa un augment del 12% d'IBI per al 2013. Un augment que hauria de ser puntual, ja que el nostre batle va anunciar que amb la revisió dels valors cadastrals que s'està realitzant de cara al 2014, suposaria un estalvi de cara als ciutadans de 3M€. Aquest 3M€ suposaven una reducció del 20% sobre el que l'Ajuntament recapta per aquest concepte. Hem de recordar que els valors cadastrals vigents són del 2007, sorgits, per tant, en plena bimbolla urbanística i que fan que el cost cadastral estigui molt per damunt del valor real.
Idò ja vos podeu oblidar d'aquesta rebaixa: l'Ajuntament ha anunciat que compensarà aquesta baixada del valor cadastral amb el tipus de gravamen que imposa el municipi, per garantir que la recaptació per IBI no pugui ser rebaixada durant el tres propers anys.

També han desaparegut de les inversions a curt termini la necessària construcció d’instal·lacions esportives municipals a la zona de les urbanitzacions. Una inversió promesa al programa electoral del Partit Popular de Llucmajor i que haurà d'esperar.



Deute: 55 M €

I és que la causa de tot això és el deute històric que presenten els comptes municipals, un deute que s'augmenta encara més amb aquest nou préstec, i que així s’apropa als 55M€. Un deute que és una llosa per a la recuperació dels comptes municipals i de la càrrega impositiva dels nostres veïnats. Un deute provocat per la mala gestió del mateixos que avui es volen posar la medalla del bon gestor. Encara esperem una explicació per conèixer en què es va gastar aquesta doblerada. Perquè la donada fins ara que “Eren altres temps” resulta, fins i tot, ofensiva.

Interessos

No hi ha doblers més tudats que aquells que es dirigeixen a pagar interessos. Idò aquest nou préstec a formalitzar duu associats 800.000€, 800.000 euros més, tudats. En aquest capítol poden compartir les culpes, tant amb el bancs que ofereixen interessos del 6% quan ells reben liquiditat a l’1%, com amb el govern central que permet aquest actitud d'usura. La suma dels interessos associats dels dos plans d’ajustament signats entre 2012 i 2013 augmenta la xifra a pagar a 7.500.000€. És a dir, hem de pagar 2000€ cada dia durant el propers 10 anys.

Falta d'informació

També ens crida l'atenció la manca d'informació que reben el ciutadans sobre tot això. Un ajuntament que funcionàs amb uns mínims criteris de transparència ja s'hauria encarregat de donar repercussió a una mesura tan important com un pla d'ajustament. Però per molt que cerqueu als taulells d'anuncis municipals o a la seva pàgina web no hi trobareu res al respecte. De fet, ni els mitjans de comunicació ordinaris s'han fet gaire ressò del tema. Ningú de l'equip de govern llucmajorer s'ha molestar a redactar una nota de premsa per informar sobre la qüestió. L'opacitat del que es fa i desfà dins de l'Ajuntament continua essent màxima per molt que uns intentem obrir finestres.

Posted in Gast˛rum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Uns pressuposts millors eren possibles.

psmllucmajor | 09 Abril, 2014 16:28

Fa pocs dies la majoria absoluta del partit popular ha aprovat en solitari els pressuposts del 2014, i amb l’expressió “en solitari” no només me referesc al fet que tota l'oposició hi ha votat en contra, sinó que un altre pic els comptes municipals s'han elaborat sense tenir en compte l'opinió de la gent.


Pressuposts participatius

Els pressuposts participatius són aquells en els quals els ciutadans tenen l'oportunitat d'aportar suggeriments sobre com s'han de gestionar els recursos econòmics de la corporació local. Però convocar la gent per copsar la seva opinió a l'Ajuntament de Llucmajor és una acte que només entenen en temps d'eleccions. Efectivament, asfaltar els carrers i sentir xerrar de participació ciutadana han esdevingut prova inequívoca que arriben les eleccions, i com que encara són enfora, els pressuposts de 2014 s'han cuinat entre uns pocs. Ells els cuinen i se'ls mengen i nosaltres pagam. Però a part de la meva queixa per les formes d'elaborar els pressuposts, el fons no és gaire millor.


Pagar molt a canvi de no res

Segurament el tema de l'IBI a Llucmajor mereix un article monogràfic. Que l'esperada revisió cadastral que redueix el valor dels nostres habitatges entre un 25-30% se reflecteixi al rebut de la contribució amb una ínfima baixada, que no superarà en el millor dels casos el 3%, sembla una presa de pèl. Enguany se preveu recaptar més de 15 milions només amb l'impost de béns immobles (IBI): mai s'havia recaptat tant. Ho podem comparar amb el 2007, any anterior a la penúltima revisió cadastral, on se recaptava, per aquest concepte, poc més de 7 milions d'€. Avui se recapta més del doble per aquest concepte i per ser honestos hem de dir que la població durant aquest període també ha crescut però a un ritme no tan elevat. La població els darrers 7 anys ha augmentat el 12% i la recaptació per IBI el 108%. Però la ferida encara és pitjor perquè tota societat a canvi de pagar impostos espera rebre per part de les institucions uns serveis, unes inversions, unes millores, un manteniment. En aquest camp el fracàs és més estrepitós. No hi ha res de nou, cap novetat, cap inversió, cap manteniment visible que justifiqui el pagament d'impostos. La partida en inversió és 1,5% del pressuposts.


Deute sense control

Hem dit que els ingressos de l'Ajuntament estan en màxims històrics i que, en canvi, no hi ha cap inversió, ni cap novetat prou significativa a l'horitzó. I on van, idò, els ingressos?

Dels 35 milions de despeses pressupostat el 2014 més de 10 milions se'n van a pagar als bancs, entre la quantitat destinada a amortització de deute i els corresponents interessos. I és que el deute continua essent enorme, 51 milions d'€ a uns interessos brutals. A més aquesta mateixa situació, que més del 25% del pressuposts se'n vagi cap als bancs no ha de variar fins com a mínim el 2022. He demanat en diferents ocasions quin va ser el causant d'aquest forat, però encara no he rebut més resposta que el “eren altres temps” o “el municipi va créixer”; en tenir informació més rellevant vos la faré arribar. Una reflexió: vos imaginau com podia ser Llucmajor sense aquesta llosa del deute i dels interessos?


Hi ha alternatives

El ajuntaments, normalment, aproven els seus pressuposts durant els mesos de novembre/desembre de l'any anterior. Però a Llucmajor mai ha estat possible fer-ho quan pertoca, amb totes les incomoditats que provoca la pròrroga del pressupost anterior pràcticament un trimestre. Però aprovar els pressuposts ben entrat l'any té un avantatge i és que disposam de la liquidació de l’any anterior tancat. Aquesta liquidació ens informa al detall de quin ha estat el grau de compliment del pressupost anterior, la qual cosa permet ajustar al màxim el pressupost següent.

I amb aquesta informació a la mà, el PSM de Llucmajor va elaborar una sèrie de propostes, amb fonament en la liquidació 2013, que instaven a baixar l'IBI un 10% i a doblar el capítol d'inversió. Tot i donar-nos la raó en els nostres càlculs, tot i agrair-nos l'esforç per les nostres propostes, aquestes varen acabar, com tantes altres, al poal dels fems. I tot, gràcies al vot del PP.


Uns altres pressuposts eren possibles, uns pressuposts fets per i per a la gent. Un pressuposts per suavitzar la càrrega fiscal dels llucmajorers. Uns pressuposts per augmentar sensiblement la partida d'inversions i millores. Però haurem de seguir esperant. I demanant i proposant fins que faci falta.

Posted in Gast˛rum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

PARTICIPACIË CIUTADANA A LLUCMAJOR.

psmllucmajor | 04 Abril, 2014 12:29

Cap a una nova cultura política, una nova societat

Un dels grans pilars de les societats democràtiques és, o hauria de ser, la participació ciutadana. L'administració ha de vetlar per la creació dels espais, les vies i els mètodes de participació necessàries per promoure i facilitar una estreta col·laboració entre les institucions i la ciutadania per tal de millorar la gestió dels governs.

La participació ciutadana ha de permetre la implicació de la ciutadania en la presa de decisions dels ajuntaments per millorar la qualitat de la gestió política, fer-la més eficaç. Aquesta participació ha d'estar present tant a la presa de grans decisions com aquelles de més petites però que afecten el dia a dia del nostre municipi.

La participació ciutadana és una manera de governar conjuntament amb la ciutadania amb transparència i corresponsabilitat. És, també, un procés educatiu que passa per aprendre a donar i rebre informació, consultar, debatre, participar en la presa de decisions, en el seguiment i control del govern.


Fins aquí la teoria, una teoria que ja es duu a la pràctica a molts de llocs, amb uns resultats més que positius i que han permès millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a qui aquesta manera de governar fa protagonistes i responsables de les decisions que els afecten. Amb la participació es reforça la democràcia representativa i s'educa per a una nova cultura política.


Per demostrar que la realitat llucmajorera és molt diferent, utilitzarem un parell de dades de l'hemeroteca: el gener de 2009, el llavors flamant nou batle de Llucmajor, Joan C. Jaume, anunciava que se cercarien nous mecanismes per afavorir la participació ciutadana al plenaris. Al novembre del 2011 els diaris anuncien la presentació d'un esborrany innovador per part de l'equip de govern de Llucmajor sobre participació ciutadana, i s'avança que la seva aprovació serà imminent.


Avui, passada més de la meitat del 2013, la situació quant al tema de la participació ciutadana, no ha millorat gens ni mica. És incomprensible que el reglament més antic, d'entre els que estan vigents al municipi, sigui el de participació ciutadana aprovat el febrer del 1989, essent batle el socialista Joan Monserrat, és a dir, a punt de complir 25 anys. Un quart de segle de retard democràtic al municipi de Llucmajor. També és inassumible que tenint l'esborrany fet des de fa any i mig l'equip de govern, amb sobrada majoria absoluta, no hagi trobat el moment per aprovar-lo.
Aquest futur reglament s'hauria de fonamentar en els següents punts:

Participació = informació. Per aquesta raó s'ha de potenciar, a part dels mitjans tradicionals, la pàgina web de l'ajuntament i les xarxes socials. Tots el llucmajorers hem de tenir accés a la màxima informació del que se fa i desfà a l'ajuntament. Basta pegar una ullada a la pàgina llucmajor.org per veure que la informació no és la prioritat actual. Tampoc pareix compatible la participació ciutadana amb la realització dels plenaris a les dotze del migdia de dies laborals.

Participació = proximitat. Apostam per la descentralització de l'administració municipal com a eina de foment de la participació ciutadana. La proximitat permet la col·laboració. També s'ha de fer més pròxima la figura del regidor, s'han de disposar de mitjans públics de comunicació entre els ciutadans i els seus representants.

Participació = comunicació. S'ha de millorar i fomentar la tecnologia de la informació i la comunicació a l'administració local. S'ha de garantir que tots els equipaments públics municipals disposin d’equips informàtics connectats a la xarxa i oberts a l’accés de la ciutadania.

Participació = associacionisme S'han de estimular l'associacionisme a Llucmajor, aportant facilitats i apropant a les associacions els recursos de què disposa l'Ajuntament. Un poble viu i actiu es mesura per l'activitat de les seves associacions.

Participació = veu Tots els ciutadans han de tenir dret a participar als plens, han de poder intervenir al torn de precs i preguntes. S’ha de permetre que les associacions presentin i defensin propostes i mocions per debatre als plenaris.

Participació = opinió Els fòrums ciutadans com l'Agenda Local XXI s'han de convocar de forma periòdica i han de deixar de ser utilitzats només com a eina que s’utilitza en període electoral. S'ha d'estudiar la creació de fòrums ciutadans territorials a cada una de les diferents zones del municipi així com la creació de consells sectorials on totes les associacions d'un determinat àmbit tenguin l'oportunitat de debatre i compartir les seves experiències conjuntament.

Participació = decisió Els ciutadans no només han de ser consultat cada quatre anys. Els llucmajorers tenen dret a participar i a decidir en temes cabdals com els pressupostos, fent els pressupostos el més participatius possibles.

Des del PSM de Llucmajor volem impulsar definitivament l'aprovació d'un nou reglament de participació ciutadana a l'Ajuntament de Llucmajor. La societat exigeix unes institucions més transparents, i que permetin i estimulin la participació dels seus ciutadans.

Posted in Participaci├│ ciutadana . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

TENEN FUTUR LES BICICLETES A LLUCMAJOR ?

psmllucmajor | 16 Juliol, 2013 00:00

El Ple de l’Ajuntament del passat mes de maig va aprovar una proposta, presentada pel PSM en forma de moció, per a potenciar l’ús de la bicicleta dins i fora dels nuclis de població del nostre municipi.

 
Ús de la bicicleta: dos conceptes diferents, però complementaris


Per una banda es tracta d’una manera de desplaçar-se, ja sigui per anar a comprar el pa, anar a escola o a l’institut, o arribar al camp de futbol, tant per petits com grans.
Per l’altra  xerram de potenciar i cuidar la xarxa de camins de les rutes cicloturistes, les més llargues de Mallorca, i que tan bé coneixen els practicants de l’esport de la bicicleta, illencs i de fora de l’illa;  i que bons redits deixen per allà on passen (demanaho als restauradors de Plaça!).
El que si comparteixen els dos conceptes és que l’ús de la bicicleta contribueix a millorar la qualitat de vida dels qui l’utilitzen, que presenta nombrosos avantatges socials, en la mesura que és un vehicle silenciós, net, assequible i sostenible. Amés de contribuir a reduir la congestió del trànsit urbà, ja que necessita poc espai tant en moviment com aparcada.

La necessària convivència amb els vianants i els vehicles a motor

Tenim un municipi ideal per a l’ús de la bicicleta: per la seva mida, configuració i, fins i tot. per tradició. El que ens falta són itineraris segurs i saber regular la necessària convivència entre vianants, bicicletes i vehicles a motor.

Això es pot aconseguir desplegant programes d’educació, formació i informació, sobretot entre els més joves del poble, ja que són els potencials usuaris del futur. I tenint cura de la xarxa cicloturista, tant amb l’asfalt com amb la neteja de voreres de carrers i camins.

Imprescindible la col·laboració d’altres institucions

També és més que necessari implicar organismes supramunicipals (Consell, Govern) perquè col·laborin amb altres tipus d’actuacions. Actuacions com ara la construcció de carrils bici a aquelles carreteres que suporten més quantitat de ciclistes, o a alguns trams de carreteres amb gran afluència de vehicles a motor (com ara la carretera de s’Arenal- s’Estanyol per es Cap Blanc).

La moció presentada pel PSM tenia l’objectiu de posar un granet més dins el graner per tal d’aconseguir una convivència més còmoda, més sostenible i més saludable dins els carrers i camins de Llucmajor. El fet de ser aprovada per unanimitat suposa que tots els grups comparteixen aquest objectiu, i convertir-lo en realitat ja és tasca dels que comanden.


Jaume Tomàs Oliver
Portaveu del PSM

Posted in Gast˛rum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

ôEl Llucmajor que volem totsö

psmllucmajor | 02 Juliol, 2013 18:12

Amb aquest lema es va presentar el Partit Popular a Llucmajor a les darreres eleccions municipals. El 22 de maig, va fer dos anys d'aquestes darreres eleccions municipals en les quals els llucmajorers varen donar el poder al partit popular. Passat l'equador de la legislatura consideram que és un bon moment per fer un breu balanç d'aquests dos anys i analitzar si el Llucmajor que ens prometia el PP al seu programa electoral s’asembla gens al Llucmajor que avui tenim.

Austeritat en la gestió municipal
Com no podia ser d'una altra forma, el primer punt del seu programa electoral era l'austeritat. Era inevitable fer-ho així: al 2011 la crisis econòmica mostrava la seva cara més dura i, a més, era prou coneguda la precària situació econòmica de l'Ajuntament. Al 2013 les xifres indiquen que el deute  s'ha incrementat des dels 40 milions d’euros a l'inici del 2011 fins als 55 milions actuals, un increment del 38%, sense que els gestors del PP puguin recorre a l'herència rebuda per donar unaexplicació d'aquest fet.


Serveis als ciutadans
Així continuava el programa electoral de l'equip de govern. La relectura, avui, d'aquest apartat ens transporta inevitablement a una profunda indignació. Crida l'atenció que paraules com solidaritat, serveis socials, ajudes als majors o dependència que apareixien vistosament al programa electoral hagin desaparegut de l’ideari del nostre batle i el seu equip. Hem de recordar, com a exemple, l'intent de tancament de la residència, l'acomiadament de 16 educadores i auxiliars a les escoletes municipals, la reducció pressupostària a l'àrea de serveis socials o l'abandonament de polítiques actives d'ocupació. També sonen avui ridícules les seves promeses de cara als joves, quan les polítiques de joventut han desaparegut tant a nivell local com autonòmic.

Convivència i la cultura del respecte

En aquest punt el PP ens prometia un pla local per lluitar contra les conductes incíviques. Fins al moment no s'ha presentat cap pla. També ens parlaven d'una policia de proximitat, promesa incompatible amb la realitat d'una policia minvada en efectius i recursos. Recordam que l'estiu del 2013 començarà amb una dotzena d'efectius menys que a l'estiu anterior, per la manca dels policies turístics.

Desenvolupament local
En aquest aspecte, l'equip del govern del PP, si que s'ha mostrat especialment actiu. Amb una obsessió  difícil d'explicar per als grans projectes, hem de recordar com l'Ajuntament s'ha postulat favorablement en el circuit de F1, la Universitat de Maioris, l'ampliació del club nàutic de s'Arenal o diversos parcs temàtics. Afortunadament, cap d'aquests projectes fins ara s'han concretat. Normalment perquè instàncies superiors han posat seny i fre a l'afany destructor del nostre batle. D'aquesta forma el circuit no va rebre el necessari interès general per part del Consell de Mallorca, la universitat va ser rebutjada per l'informe negatiu del Ministeri d'Educació i el club nàutic roman momentàniament en  stand by  per l'informe de la comissió balear de medi ambient. Però aquestes amenaces no s'han esvaït
completament i se sumen de noves com el projecte d'autopista de Llucmajor fins a Campos.

En canvi, l'esperat i necessari Pla de Reforma de la Platja de Palma roman en via morta. Sense que les diferents administracions Govern d'Espanya, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Llucmajor, totes elles governades pel PP, es posin d'acord per donar un impuls a aquest projecte. D'igual forma es continua sense apostar per turismes alternatius i que poden col·laborar a allargar la temporada turística, com són el turisme de natura, esportiu o cultural.

Entorn urbà
Més contradiccions entre el que prometien i el que ens donen. Es promet millores en la recollida selectiva de residus i la realitat és molt distinta. Llucmajor és el darrer municipi en recollida selectiva de paper, envasos i plàstics. També es proposava el foment del transport públic, quan és conegut el deficient servei que el transport públic de Llucmajor, sobretot amb la minva de servei cap a s’Arenal i, els diumenges, cap a l’hospital de Son Llàtzer.

El que no ens varen dir
Aquest període ha estat marcat pels atacs a la llengua i a la cultura de Mallorca impulsats des de l'equip del  Govern de les Illes Balears de Bauzá, i que sorprenentment han trobat el silenci còmplice del nostre batle. Ens crida l'atenció com
un batle que ha manifestat la seva estima per la llengua pròpia no hagi badat boca per defensar-la davant els atacs rebuts. Tampoc hem trobat en el programa cap referència a la pujada en un 12% de l'IBI.

Promeses sense complir
És cert que encara queden dos anys de legislatura però són nombroses les promeses per complir. L'institut d'educació secundaria i un pavelló poliesportiu cobert que han de dotar de serveis a la zona de les urbanitzacions. L'impuls definitiu a l’esperat per tots Centre de Fotografia Toni Catany. L'aposta definitiva per la modernització de l'administració que permetria fer les gestions utilitzant vies telemàtiques. Totes elles necessàries, totes elles desitjades i en les quals trobarien un suport unànime per part dels ciutadans llucmajorers.

En conclusió, molta feina per fer, per part d’un equip de govern que fins al moment ha demostrat poca credibilitat, poca imaginació en temps de crisis i, en definitiva, poca capacitat d'aportar solucions al problemes de la ciutadania. Per part nostra continuarem fent oposició i proposant alternatives per aconseguir entre tots el Llucmajor que volem tots.



Jaume Tomàs i Miquel Serra, regidors del PSM-Llucmajor

Posted in Gast˛rum, amics i corrupteles . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

QUAN DIR NO ╔S UNA MANERA DE GOVERNAR

psmllucmajor | 25 Abril, 2013 15:02

Al ple del mes de març els regidors del PSM presentàrem una moció per debatre el suport i el fomental turisme cultural i de natura al nostre municipi.

Sabem que el patrimoni cultural i natural de Llucmajor és un actiu que pot contribuir a la desestacionalització i que pot allargar la temporada turística, i sabem també que així com estan les coses en tema de turisme vacacional, tot és poc per contribuir en aquesta direcció.

Tenim una gran quantitat de béns amb un alt interès cultural, tant per l’arquitectura com per les obres d’art que atresoren i que són, actualment, de difícil accés.

Seria interessant arribar a enteses, acords o convenis per poder visitar immobles privats d’interès, ja que en tenim de ben interessants i especialment els declarats formalment BIC (Bé d’Interès Cultural) o que contenguin elements amb aquesta declaració així com arbitrar fórmules per visitar els edificis públics o potenciar la visita als edificis religiosos. Amb aquests i d’altres arguments dins la mateixa línia demanàrem al ple que s’adoptassin els següents acords:

1) Instar el Govern de les Illes Balears a crear una ponència d’estudi per proposar mesures de dinamització del turisme actual que incloguin visites als BICS públics i privats.

2) Que l’Ajuntament proposi iniciatives culturals que permetin la visita pública dels béns d’interès cultural i de llocs amb interès natural, amb acords amb el bisbat i els particulars.

Per part del grup de govern (PP) ens va rebatre la proposta, com és costum, el propi batle, dient que ja es feien coses en aquest sentit i que si allò que volíem era envair propietats privades.

O bé no vaig expressar bé el sentit de la proposta, que des del PSM fèiem clarament amb un esperit de col·laboració i de potenciar el que ja es pugui fer, o bé l’equip de govern s’agafa les propostes de l’oposició com a critiques destructives a la seva forma de governar. El cert és que el PP ens va tomar la moció amb els seus vots en contra i el vots a favor de la bancada de l’oposició.

Començam a pensar que el PP té una consigna clara: que totes les propostes que venguin per part de qualsevol que no sigui dels “nostros” no ha de veure la llum dins l’Ajuntament de Llucmajor.

I dic això perquè si algun dels nostres lectors hi veu res de dolent o una doble intenció, en aquesta proposta, m’agradaria que m’ho fes saber, ja que encara no ens explicam per què no es va aprovar.




Jaume Tomàs Oliver

Portaveu del grup municipal PSM a la Sala.

Posted in General . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Llucmajor blackout

psmllucmajor | 12 Abril, 2013 22:58

Aquests dies passats hem conegut la campanya iniciada pel GOB, Mallorca Blackout que, amb la col·laboració del pintor Miquel Barceló, pretén fer ressò internacional de l’agressió contra els espais naturals de les nostres Illes i el menyspreu cap a les polítiques de protecció del territori i els recursos naturals.

En aquesta performance, mai sabrem si de forma premeditada o sotmeses per l'atzar, es primeres gotes del betum de Miquel Barceló cauen sobre Llucmajor i s'Arenal.


Independentment de la causa d'aquest fet és evident que l'Ajuntament Llucmajor, governat pel Partit Popular els darrers vint anys, és un trist exemple de mala gestió en temes ambientals. De fet, de la vintena d'amenaces que denuncia el GOB al vídeo, dues són al nostre municipi: l'ampliació del Club nàutic de s'Arenal i la urbanització de Vallgornera.

CN s'Arenal
Ja varem xerrar el mes passat d'aquest projecte que es vol realitzar sobre 10 hectàrees marines de gran valor ecològic i a escassos metres de la Reserva Marina del Cap Enderrocat. El projecte consisteix en la construcció de 155 nous amarraments per a grans eslores d’entre 20 i 30 metres. La infraestructura suposaria un creixement del 75% sobre les instal·lacions actuals, passant de les 12,3 hectàrees ocupades a 21,7.
És un bon exemple de la forma d'actuar del govern del PP, que pressuposa incompatible els interessos econòmics i els ambientals. I davant aquesta incompatibilitat tria els primers.

Vallgornera
La urbanització d'Es Pas de Vallgornera va ser promoguda als anys 60 i després d'anys d'estar aturada, no va ser fins els anys 2001 i 2002 quan es va reactivar els procés d'urbanització i la construcció d'habitatges. L’amenaça d'aquesta urbanització és doble, per un costat la construcció massiva sobre una, fins fa poc verge, porció de costa, i l'amenaça que aquesta urbanització provoca sobre l'espectacular Cova de Vallgornera. L'execució de les obres de la urbanització afecta a la cova, les vibracions provoca petits despreniments i les filtracions fecals contaminen les aigües subterrànies, etc.
El GOB, i nosaltres ens adherim a aquesta demanada, ha sol·licitat en reiterades ocasions als darrers anys la desclassificació de la urbanització del Pas de Vallgornera.

L'Ajuntament de Llucmajor ha donat durant anys llicències per a la construcció d'habitatges a la urbanització del Pas de Vallgornera, tot i saber, que no podrien disposar de final d'obres per la manca de clavegueram.

Altres amenaces

Consideram que encara hi ha més amenaces sobre el territori llucmajorer i que el nostre ajuntament, lluny d'oposar-s’hi, s'ha postulat com a part interessada del projecte. En aquest punt podríem trobar l’eterna amenaça de construcció de parcs temàtics al nostre municipi, el circuit de fórmula 1 a la zona de Son Granada de Dalt i la Universitat privada de Maioris.

Per tot això, des del PSM de Llucmajor volem felicitar el GOB i Miquel Barceló pel seu compromís amb Mallorca, i donar-los coratge perquè continuïn lluitant pels interessos de tots els mallorquins.

Posted in General . Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Joana Llu´sa Mascarˇ renuncia al cÓrrec de diputada

psmllucmajor | 27 Marš, 2013 15:57


Ho fa en ser citada a declarar en qualitat d’imputada en el cas que investiga les ajudes a l’entitat El Camí, per facilitar l’acció de la justícia, per coherència i per tal de desvincular l’activitat política de qualsevol sospita.

Referma la seva innocència, la voluntat de col·laborar amb la investigació i afirma que es demostrarà que l’actuació dels responsables del Consell va ser correcta.

La diputada Joana Lluïsa Mascaró ha presentat avui la seva renúncia al càrrec de diputada, en haver estat citada a declarar en qualitat d’imputada en el cas que investiga les ajudes a l’entitat El Camí per part de diferents administracions de les Illes Balears, tal i com havia avançat en reiterades ocasions. La renúncia es farà efectiva el proper dimarts, quan es torni a obrir el registre del Parlament.

Mascaró dimiteix per tal de facilitar l’acció de la justícia, de desvincular l’activitat política de qualsevol sospita, i en coherència amb el posicionament manifestat reiteradament per ella mateixa i per la coalició MÉS per Mallorca. Des de la formació sempre han defensat que cal oferir missatges clars front a la corrupció política, i que la ciutadania no ha de tenir cap ombra de dubte sobre l’actuació dels seus representants polítics.

La fins avui diputada reafirma la seva innocència, així com la seva voluntat de col·laborar amb la justícia i facilitar la investigació en tot allò que estigui en les seves mans. Així mateix, es mostra convençuda que el decurs de la investigació judicial demostrarà que l’actuació dels responsables de l’àrea de Cultura del Consell de Mallorca durant la passada legislatura es va ajustar en tot moment a la legalitat.

Per la seva banda, el portaveu del Grup Parlamentari MÉS, Biel Barceló, ha afirmat que el gest de Joana Lluïsa Mascaró l’honora i marca diferències amb l’actuació de representants polítics d’altres partits. Barceló també ha manifestat la seva total confiança en l’actuació de la ja exdiputada al capdavant del Departament de Cultura del Consell.

Posted in General . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El PP tampoc no vol promocionar la llengua i la cultura a lĺexterior

psmllucmajor | 23 Marš, 2013 00:11

La Fundació Ramon Llull es va constituir entre el Govern d'Andorra i l'Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008. El 15 de gener de 2009 s'hi varen incorporar el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i l'Associació Xarxa de Ciutats Valencianes per Ramon Llull.

Aquesta Fundació té com a finalitats intensificar l'estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits culturals que s'hi expressen. També vetlla pel compliment de la legislació sobre la llengua, en col·laboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l'Institut Ramon Llull que coincideixen amb els objectius de la Fundació.

El passat 20 de febrer, representants de diversos ajuntaments i altres entitats locals, es reuniren al casal de la Institució Pública Antoni M. Alcover (Manacor), amb la intenció de constituir una xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears per integrar-se a la Fundació Ramon Llull.

Així resen els tres primers paràgrafs de la Manifestació de la voluntat de crear una xarxa de municipis i entitats locals de les Illes Balears pel Ramon Llull.

I amb aquest esperit els regidors del PSM de l'Ajuntament de Llucmajor presentàrem una moció d'adhesió a l’òrgan fundacional de la xarxa de municipis de les Illes Balears pel Ramon Llull.

I la presentàrem amb il·lusió, ja que després que el Govern balear l’abandonàs, en principi per qüestions econòmiques, l'adhesió que nosaltres demanàvem no ens havia de costar res, i després de que el nostre batle en repetides ocasions ens digués que en temes de defensar la nostra llengua ens hi trobaríem, considerarem que era una moció que es podia aprovar perfectament.

Idò no, per part del PP aquesta moció no té sentit, ja que --va dir- - tenim un Institut d'Estudis Baleàrics, que compleix la funció de divulgar el mallorquí, i sobretot que amb la "deriva" que ha pres Catalunya, marcadament sobiranista, no tenim cap feina prop de l'Institut Ramon Llull.

Vaig intentar fer unes reflexions sobre que el tema no era anar contra l'Institut d’Estudis Baleàrics, ja que són complementaris i un no anul·la l'altre, i que per una vegada Llucmajor es podria veure amb els municipis capdavanters en defensa de la nostra llengua i la promoció cultural i, a la vegada, contribuir a la projecció exterior dels escriptors i artistes llucmajorers.

Que en aquells moments ja hi havia setze municipis que havien manifestat la seva voluntat d'adherir-se a la xarxa, inclosos dos governats pel PP.

Va ser per demés, ens varen tomar la moció amb els vots en contra de l'equip de govern, l'abstenció d'ASI, i els vots a favor de PSOE, CxI i els nostres.

Jaume Tomàs Oliver
Portaveu del PSM a l'Ajuntament de Llucmajor

Posted in Llengua, identitat . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

CLUB N└UTIC DE SĺARENAL: QUAN LA MESURA PASSA

psmllucmajor | 18 Marš, 2013 10:07

El passat mes de desembre, uns veïnats llucmajorers, s'arenalers i també alguns socis del Club Nàutic de s'Arenal, es posaren en contacte amb el Grup Municipal del PSM per fer palesa la seva preocupació per les intencions de la directiva del CNA de dur a terme una ampliació del club. Ens informàrem sobre el tema i vist que el projecte estava en període d'exposició pública, vàrem sol·licitar veure el projecte i el corresponent informe d'impacte ambiental.

Després de no poques dificultats "tècniques" ho aconseguírem, i el que ens havien dit aquest grup de persones es va quedar curt. Tot i que l'informe d'impacte ambiental sembla fet a mida, el que diu ens va preocupar i molt: l'ampliació suposaria doblar la superfície actual del club, per aconseguir 120 amarraments per a iots d’entre 20 i 50 m. d'eslora.

Una ampliació exagerada
El projecte proposa allargar l’actual l'espigó cap a la mar i canviar l'entrada de les barques que passaria a estar davant Son Verí. Per això la previsió de la línea d’arena de la platja doblarà l'existent (per banyar-nos fins als genolls haurem de caminar 350 metres). Algú potser tengui curiositat per saber el perquè d'aquest impacte i de com ens pot afectar més endavant. La cosa funciona així: l'aigua erosiona la part central de la badia i, per corrents marins, s'enduu l'arena cap als laterals, i si no troba obstacles la mateixa correntia la torna depositar al centre. Així un pic i un altre, però quan es troba amb un obstacle, com l’espigó del Club Nàutic, l'arena se sedimenta i les platges cada dia són més grans, i com més gros sigui l'espigó mes greu serà la sedimentació.

La mar tornarà claveguera
A més, l'acumulació d'arena tapa les praderes de posidònia (les algues), que quan moren enriqueixen l'aigua amb el seus minerals. Si no hi ha aquest enriquiment apareixen bacteris anaeròbics (que no necessiten oxigen per viure) i produeixen substàncies que fan mala olor i, a poc a poc, la mar torna de color verd tèrbol i aviat tenim una claveguera. I aqueixes premisses d'una platja erosionada i molt crescuda, que provocaran la pèrdua de qualitat de l'aigua, ens duran una conseqüència molt greu: el turisme, la indústria hotelera, el petit comerç, i la població en general en quedaran afectats.

Feines brutes davant tohom
Però això no és tot. Fan una explanada de 8.000 m2 (quasi com un camp de futbol ) per destinar-la a varar i reparar  els iots que han de venir. Això implica que els veïnats de Son Verí, o els banyistes de la platgeta de Sant Antoni, o els qui prenen el sol damunt les roques, com a vista principal tendran un caramull de barques (algunes de molt grosses, això sí) tapades amb lones i gent fent feina al seus voltants, amb tot quan implica de renou i pols un dia d'estiu. El projecte afecta directament una clapa de posidònia d'uns 100 m2 i indirectament a la reserva marina de Cap Enderrocat i Regana, on tenen previst abocar-hi part del material sobrant de les excavacions que no es consideri contaminat.

Al·legacions i debat en el plenari
Per aquestes i d’altres raons ens decidírem a presentar al·legacions davant la Direcció General de Costes i Ports de les Illes Balears i també una moció a l'Ajuntament de Llucmajor per demanar el posicionament en contra de aquest macroprojecte. Arribat a aquest punt vull dir que no estam en contra de l'ampliació del Club Nàutic de s’Arenal. Estam en contra d’aquest projecte, que ens sembla faraònic, mal calculat ecològicament, d'un gran impacte visual (vist des de la zona de Palma semblarà un moll comercial), que provocarà fractura social, i fins i tot serà insostenible econòmicament pel mateix club (això preocupa també els socis).

Encara no ens han contestat les al·legacions, però la moció la debatérem al ple del 20 de gener i no es va a aprovar pels vots en contra de PP-ASI, amb arguments que “Això no és competència de l'Ajuntament”, “Si hi ha informes tècnics favorables per alguna cosa deu ser”, o “Que no entenien com demanàvem actuacions dins la Platja de Palma, i quan fan alguna cosa ens hi oposam”. La gent del PSM estam a favor, i ben necessari que ens pareix, que es facin actuacions per millorar tota la zona, i lamentam que s’hagin paralitzat moltes de les millores previstes pel Consorci. Però no podem repetir errors del passat i apostar per macroprojectes que tenen un efecte ambiental, visual, ocial i econòmic tan negatiu per a la zona.

No repetir errors
I no som els únics que pensam que l’actual proposta del CNA és exagerada. El GOB així ho ha manifestat. Però també un tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, Andreu Garau (del PP, com el nostre batle) va fer unes declaracions manifestant que podria esser un projecte negatiu per a la zona. I també hi ha un informe del Consorci de la Platja de Palma que explica que l’ampliació serà negativa per a la Platja. Després de molt de debat al ple de l’Ajuntament, des del PP ens contestaren que no veien la negativitat del projecte.

I tot això me du a una reflexió personal: Si cada poble té els governants que es mereix, els llucmajorers en el passat en degueren fer alguna de molt grossa.
 


Jaume Tomàs Oliver
Portaveu del grup municipal del PSM a l'Ajuntament de Llucmajor

Posted in Territori, medi ambient . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 24 25 26  SegŘent»