PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

i qui té un dobler li dóna

perquè li guard s'animal

tant si és de pèl com de ploma.

Ha estat una setmana de foguerons i beneïdes. I a banda dels mots que es canten al sant en volem recordar uns -ben coneguts- d'un altre Antoni, el glosador llucmajorer mestre Antoni Garau i Vidal "Lleó" (1818-1908), que cent-cinquanta anys més tard encara conserven tota la seva veritat, fresca com una cama-roja i contundent com un cop de puny.

A Espanya hi ha un lleó

antic i fort de barram

i som molts que l'engreixam

amb ses gotes de suor

i, amb sa contribució

de sang, força li donam

i si no mos defensam

matarà sa nació.

Diu Miquel Sbert que, dins l'antifranquisme clandestí, hi havia joves que "trobaven en aquestes velles i contundents paraules un bon exemple de cançó de protesta".

I la protesta de mestre Lleó no ha perdut vigència. El lleó era i és l'Estat, que tots "engreixam amb ses gotes de suor". La "contribució de sang" era el servici militar... però avui podria ser l'espoli fiscal que ofega l'economia de les Balears. I hem d'afegir que a aquest lleó "antic i fort de barram" que és Madrid s'hi han afegit lleonets nous: el lleonet de Palma, el govern de Matas, que ens ha endeutat per més de cinquanta anys darrera unes obres públiques desmesurades; i el lleonet de la Vila que ha fet del nostre ajuntament un dels més cars i segurament el més ineficaç de tot Mallorca. La "contribució" no és de sang, però és de cada vegada més cara... i engreixa empreses d'amics del PP que fan "estudis" (Vellibre, etcétera) i l'entramat imputadíssim del soci Rabasco. La fiscalia fa el seu camí i el jutge en dirà la darrera paraula... però mentrestant engreixam el lleonet amb les "gotes de suor".