PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

L'especulació immobiliària -font d'enriquiment desaforat per a uns pocs- és mortal per als altres sectors econòmics de la vila. La competència "xaletera" fa pujar el preu de la quarterada i provoca que l'agricultura no pugui competir amb els usos residencials del sòl rústic. Pel que fa al sòl urbà, no falten casos d'empreses enfonsades per rapinyar el guany fàcil de la venda dels seus locals. El darrer cas -especialment escandalós- ha estat el de Yanko, una empresa amb una llarga trajectòria i un nom ben sòlid, la fallida de la qual està sent investigada per la justícia.

De fet, el darrer propietari de la fàbrica, ja tancada, ha declarat aquesta setmana per un suposat delicte d'aixecament de béns. El fiscal veu una trama possiblement delictiva en la venda dels terrenys de la nau de Llucmajor i en operacions similars que haurien conduït a una eventual fallida fraudulenta de l'empresa de la qual s'haurien liquidat els béns venals. El fet que s'investiga és la venda de l'immoble de la fàbrica llucmajorera només cinc dies abans que Yanko presentàs al Jutjat Mercantil la sol·licitud de fallida i de concurs de creditors.

La part acusadora la integren el fiscal, la UGT i el comitè d’empresa de Yanko. La jutgessa d’Inca i el fiscal han interrogat aquesta setmana els tres imputats en aquesta causa. Camp Vila, darrer propietari de Yanko, per una banda; el comprador de la nau, per l’altra; i finalment, un treballador de Camp que suposadament exercí d’intermediari en la compravenda de la nau de Llucmajor i que es negà a declarar davant la jutgessa.

Una vegada més, presumptes empresaris prostitueixen aquest nom per destruir empreses i rapinyar el benefici ràpid de l'especulació. Una conducta que no s'allunya del model del PP d'aquesta legislatura que acaba: arrassa l'illa, ven-la i fuig!Al marge del cas de Yanko, la revista local Llucmajor de pinte en ample ha fet en el seu número de gener un trist recorregut pel destí de les fàbriques més emblemàtiques de la vila i de les seves naus. Alguns d'aquests edificis històrics es conserven, reconvertits a altres usos, però d'altres han desaparegut o estan a punt de fer-ho.

ES PERDEN LLOCS DE TREBALL... I PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Resulta especialment lamentable la demolició de la fàbrica de can Claret per fer-hi un supermercat. Aquest edifici mereixia un cert grau de protecció per les seves característiques històriques, arquitectòniques i urbanístiques. En aquest sentit hem de cridar l'atenció sobre la progressiva degradació del paisatge urbà del passeig de Jaume III. I no és l'únic espai que pot degradar-se: el cap de cantó de can Reus (on és en projecte la construcció d'uns pisos, segons la revista) és, amb les escoles, l'edifici amb més personalitat de la plaça de Rufino Carpena i, segons les fonts citades, no té garantida la seva conservació.Una vegada més, hem de lamentar la nul·la sensibilitat de l'ajuntament pel paisatge urbà i per la conservació del patrimoni arquitectònic de la vila. Alguns dels edificis industrials segur que mereixen córrer millor sort que ser enderrocats per deixar pas a blocs de pisos impersonals dels que, com a bolets, desfiguren el perfil urbà de Llucmajor. Aquesta conservació no exclou en absolut la reconversió d'usos. De fet el loft, la redefinició dels espais industrials com a espais de residència, és una tendència arquitectònica que s'afirma amb força a les ciutats més modernes d'Occident. Aquí, com sempre, ens adonarem del que valen aquests edificis que ara enderrocam quan ja sigui massa tard. I, en comptes d'història, personalitat i bellesa, tendrem oblit, vulgaritat i lletjor en els carrers de la vila. I no fa bon viure en un poble lleig: la lletjor no és bona per a la convivència. I, en un termini ben curt, ens farà més pobres en tots els sentits.

Llucmajor, de cada dia més suburbi.