PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Una altra mort a les carreteres de Llucmajor. Una altra vida irrecuperablement perduda. I lamentam haver-ne de parlar, però ja en van dues en quinze dies. Una el passat dia 24 a l'autopista de l'aeroport, i aquesta d'ahir a la carretera de Campos. Lamentablement, les solucions màgiques de la tecnocràcia d'Obres Públiques -les autopistes-, no ens garanteixen la vida ni, com ens havien promès, ens fan circular més segurs.

Res que no hagués estat advertit, d'altra banda.

De fet, en els països en què el nombre de víctimes del trànsit és més baix, les solucions que s'hi han aplicat són just les contràries de les que ens han imposat a llucmajorers i mallorquins: en comptes d'autopistes de carreres, pacificació del trànsit. I és que s'ha demostrat que les autopistes no incideixen de forma evident en la seguretat del trànsit, i que si bé hi minven les col·lisions frontals, s'hi mantenen o augmenten les laterals i posteriors i que -en augmentar el nivell de confiança dels conductors i la velocitat mitjana del trànsit- provoquen en molts de casos una "migració" dels accidents a les vies més pròximes dins el mateix eix viari.

En aquest dia trist, en què és necessari fer una reflexió sobre el que passa a les nostres carreteres, transcriurem, per la seva claretat, un fragment de l'estudi d'Antonio ESTEVAN i Alfonso SANZ "Hacia la reconversión ecológica del transporte en España" (Bilbao-Madrid, 1996. Pàgina 173 i ss.). Els subratllats són nostres.

_______________

LA SEGURIDAD "TOTAL"

La esperanza de reducir la siniestralidad de las carreteras con infraestructuras más potentes sigue interiorizada con más fuerza en la mayoría de la población. De ahí el alborozo (...) ante la extensión de las autovías.

De ahí también que se atribuya injustificadamente a las autovías la reducción de buena parte de las víctimas mortales en las carreteras españolas en la etapa 1990-93. Y que la "mejora" de las carreteras, es decir el incremento de su capacidad y de su velocidad, sea un aspecto central de los planes de seguridad vial elaborados por la Dirección General de Tráfico.

Asó ocurre, por ejemplo, en el Plan Estratégico Básico de Seguridad Vial (aprobado por el Pleno del Consejo Superior de Tráfico y Seguridad de la Circulación Vial en diciembre de 1992) que contiene numerosas propuestas referidas a la creación y mantenimiento de la red de carreteras, de las que puede ser un buen ejemplo la número 43: "Continuar ampliando la red de doble calzada, iniciando a corto plazo la construcción de 1.000 km de nuevas autovías e incluyendo a medio y largo plazo la construcción de nuevos tramos". Más directa todavía era la redacción del Plan de Seguridad Vial para el año 1991, según la cual: "Todas las actuaciones que ejecuta el MOPU en la Red de Carreteras del Estado mejoran la seguridad vial, pero el Programa de Autovías es el que tendrá más influencia en este sentido pues con él se conseguirá la mayor disminución de los índices de peligrosidad". Sin embargo, los primeros resultados hechos públicos en relación a la disminución del riesgo de accidente en las autovías españolas son poco halagüeños para quienes así opinan. En efecto, según un estudio llevado a cabo por la Dirección de Programas de Investigación de Accidentes de la Dirección General de Tráfico, la disminución de la accidentalidad en los nuevos tramos de autovía que sustituyen a antiguas carreteras es mucho más pequeña de lo esperado, e incluso se dan varios casos de tramos con incrementos de la accidentalidad.

El mencionado estudio indica (...) que "la accidentalidad aumenta de forma notable en los tramos calificados com enlaces" y aunque se observa una disminución de las colisiones frontales "se mantienen las colisiones laterales, frontales y alcances" y "aumentan las salidas de la vía".(Lo que demuestra que aquella) forma de interpretar los cambios en la siniestralidad de la carretera, propios de una teoría convencional de la seguridad vial que se deriva de la hegemonía del motor y del automóvil en particular, no sirven para explicar el fenómeno de los accidentes y su evolución a lo largo del tiempo.

En efecto, unas declaraciones de Rafael Fernández, por entonces Director General de Carreteras del MOPU, ante la Comisión de Investigación del Senado, constituida para investigar el conflicto en la seguridad vial, sirven para esclarecer la desviación entre la teoría y los resultados de las técnicas de seguridad vial aplicadas habitualmente. "El índice de accidentes y de mortalidad en las autopistas de peaje españolas, construidas con estándares análogos a los de la mejores autopistas francesas o italianas y un poco inferiores a los de las alemanas, tiene valores del orden del doble y del triple de los índices de estas autopistas. (...) En algunos países como Noruega, que no tienen carreteras desdobladas, ni autopistas, se mantiene uno de los índices más bajos de accidentes. (...) (En la Quinta Conferencia Internacional de Tráfico y Medicina) se aseguró que el estado de la carretera era la causa exclusiva de los accidentes en un 2% o 3% de los casos. (...) Si se conduce de una forma adecuada, la incidencia del estado de la vía en los accidentes resulta forzosamente escasa".

Igualmente hay ejemplos de autopistas que registran una accidentalidad superior a la de la carretera nacional que discurre en paralelo, o de "mejoras" de carreteras locales que se traducen en subidas espectaculares del número de accidentes. Se registran, por último, diversos fenómenos conocidos con el nombre de "migración de accidentes", en los cuales el tratamiento de la infraestructura en grandes tramos o en "puntos negros" conduce a la reducción de accidentes en ciertos lugares y el aumento de la siniestralidad en otros, en el seno del mismo entorno viario.

En definitiva, existe una errónea valoración de la responsabilidad de la vía en la accidentalidad, así como de la capacidad que tienen las "mejoras" de la infraestructura para disminuir los accidentes. En la inmensa mayoría de casos es el comportamiento del usuario el que determina el riesgo de accidente.

_________________________

La notícia a la premsa:

Diari de Balears, diumenge 4 de febrer

Un conductor mor en un xoc frontal a la carretera de Llucmajor a Campos

El cotxe de la víctima impactà contra un camió, el xofer del qual en resultà ferit lleu

El turisme en què viatjava la víctima, Francisco Javier Medina, quedà completament destrossat.

G.P. Palma.

Segon accident mortal a les carreteres de Balears en tan sols 48 hores. Si divendres passat al dematí morí un home, de 43 anys, a la carretera de Felanitx a Manacor, ahir finà un conductor, de 36 anys, a la via que enllaça Llucmajor i Campos. D'aquesta manera, s'eleva a sis el nombre de persones que han perdut la vida des de l'inici d'aquest any 2007 en sinistres de trànsit esdevinguts en les carreteres balears (quatre a Mallorca i dos més a Menorca).

L'accident d'ahir es produí poc abans de les set del dematí, a devers cinc quilòmetres de Llucmajor. Un camió Mercedes Benz carregat de material de construcció, conduït per José Miguel L.O., de 36 anys, circulava en direcció a Campos, mentre que un Opel Corsa, en què viatjava Francisco Javier Medina Gutiérrez, també de 36 anys, anava en direcció a Llucmajor.

Causes desconegudes

Per causes que encara s'investiguen, l'Opel Corsa, amb matrícula SE-9697-CG, envaí el carril contrari i xocà de front contra el camió, matrícula IB-7487-DS, el conductor del qual no pogué fer res per esquivar el turisme. A causa de l'impacte, el camió es desplaçà cap a la dreta i en agafar el desnivell de la calçada tombà.

El conductor del camió sofrí lesions lleus encara que hagué de ser traslladat a un centre sanitari per efectuar-li un reconeixement mèdic.

L'Opel Corsa també sortí de la calçada després de l'impacte. El turisme travessà una reixa i acabà en un sembrat. Francisco Javier Medina, natural de Sevilla, morí a l'acte, quedà atrapat a l'interior del vehicle i hagué de ser rescatat per efectius del Cos de Bombers del Consell de Mallorca.

Testimonis

La Policia Local de Llucmajor arribà primer al lloc de l'accident i es féu càrrec de la situació fins a l'arribada d'efectius del 061 i de la Guàrdia Civil de Trànsit, que foren els encarregats d'elaborar l'atestat corresponent per tal d'aclarir les causes del tràgic sinistre.

Malgrat l'hora en què va ocórrer l'accident mortal, diverses persones pogueren observar l'esdevingut. Així, diferents testimonis indicaren que, poc abans del xoc frontal, el Corsa havia estat a punt d'impactar amb altres vehicles que circulaven per aquesta via. Posteriorment, una grua de Grues Algaida procedí a retirar l'Opel Corsa i el traslladà a un dipòsit proper. També fou retirat el camió.

___________

Diari de balears, dimecres 24 de gener

Un home mor en un accident de trànsit a l'autopista de Llucmajor

És la segona víctima en 48 hores a les carreteres de Mallorca

G.P. Palma.

Un home de poc més de 30 anys va morir ahir a la nit en un accident de circulació a l'autopista de Llucmajor. Es tracta del tercer mort d'aquest any a les carreteres de Balears. La primera víctima va ser una jove, de 30 anys, que va perdre la vida a Menorca el passat cap de setmana. Dilluns va morir un conductor de 65 anys en un xoc frontal a la carretera d'Inca a Sencelles. L'accident d'ahir va tenir lloc sobre les 21.30 hores a l'altura de la sortida 12 de l'autopista de Llucmajor, en sentit a Palma, i es van veure implicats un Renault Megane de color negre, matrícula 4350-DJC, i un Peugeot 206 blanc, matrícula 4674-BNC.

El mort anava al volant del Peugeot. El conductor del Megane va resultar ferit i va ser evacuat per una ambulància a un centre sanitari. La víctima mortal va haver de ser rescatada de l'interior del vehicle pels Bombers de Palma. Diverses unitats de la Guàrdia civil de trànsit es van desplaçar al lloc i van iniciar una investigació per aclarir les causes del sinistre.

Posteriorment, dues grues de Simonet van retirar els vehicles sinistrats de l'autopista. Des de 1996, el nombre total de morts en les carreteres ascendeix a 1.396 al conjunt de Balears, dels quals 1.052 es registraren a Mallorca, 110 a Menorca i 234 a les Pitiüsses. L'any 1999 fou el que més morts acumulà, amb 155 víctimes mortals en les carreteres de l'arxipèlag. D'altre costat, el director general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, afirmà ahir que les carreteres espanyoles s'han cobrat la vida de 438 joves d'entre 15 i 24 anys l'any passat, un 15 per cent menys que el 2005. Navarro assegurà ahir en roda de premsa a Màlaga que la franja d'edat en la que més va descendir el nombre de víctimes mortals correspon a persones d'entre 15 i 24 anys, per la qual cosa la DGT «té la impressió que augmenta la cultura de la seguretat viària entre els joves».