facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

No precisament imbècils

psmllucmajor | 23 Febrer, 2007 07:08

Llucmajor hauria d'estar orgullós d'alguns dels seus fills: dels que excel·leixen en algun camp del coneixement, de la ciència o de les arts, si més no. És el cas de Sebastià Alzamora, un dels escriptors més prolífics i més interessants d'aquest tombant de mil·leni. Les seves novel·les es tradueixen i els seus poemaris aixequen una expectació singular i no falten els músics que els prenen com a lletra de les seves composicions. Miguel Poveda, el millor cantant de flamenc viu, ha musicat amb emoció i "palmas" alguns dels versos del nostre veí i amic: els que acaben amb el crit "i un altre fill de puta se'n va al cel". El primer mot del poema és "jo", però res d'això pot entendre el govern que patim a Llucmajor, amb la comptabilitat arrestada per la brigada de delictes econòmics. Els nostres muníceps, en tost de contractar Poveda i oferir flamenc de qualitat, en català i amb lletra llucmajorera, s'estimen més gastar-se un milió d'euros en els artistes cutres que apadrina Rabasco.

TOT AIXÒ ve perquè avui llegim en el Diari de Balears la darrera escomesa del Mihombre de s'Arenal. La notícia és, literalment, increïble: a instàncies del TalqueASÍn, un jutjat de València ha decidit seure Sebastià Alzamora a la banqueta. L'excusa és que l'octubre de 2004, en un col·loqui d'escriptors a la Universitat de València, Alzamora digué que «qui nega la unitat del català és un imbècil o un fill de puta». La querella, que en principi era per un pretès delicte d'injúries greus i que ara és per faltes, va ser formulada per Joaquín Rabasco -una persona que destaca perquè mesura els seus insults tant com les coces que pega als senyals del proïsme- amb l'argument que "ell i el seu partit s'hi sentiren al·ludits". Qui té la coa de palla... aviat s'encén.

EL JUTJAT valencià desestimà la causa perquè hi considerava «territorialment competent el jutjat de Palma». La causa palmesana es va sobreseure però Rabasco -a qui no falten els doblers per cercar-se problemes i advocats- tornà a recórrer als jutjats valencians. Llegim en el diari que la justícia desestimà una vegada més la querella al·legant, amb raó, que la injúria greu necessita la «concreció de la persona ofesa», que Alzamora havia parlat en un àmbit universitari on «ha estat acceptada la unitat de la denominació literària» i que «l'ànim de provocació i agitació social en alguns autors no és aliè a l'àmbit literari (des de Quevedo... a Oscar Wilde)». Però Rabasco va recórrer, i ara la jutgessa ha fixat una vista oral per faltes sobre injúries per al pròxim 22 de març.

NO ÉS LA PRIMERA VEGADA que Rabasco, en llibertat sota fiança per la presumpta desviació, amb permís del batle, d'un milió d'euros públics de la caixa municipal, agredeix llucmajorers honrats pel sol delicte d'haver defensat la llengua catalana: la directora de la revista local, Catalina Font, va ser successivament "visitada" per un esbart d'ASI, vilipendiada i denunciada. Alzamora va ser amenaçat en algun escrit, escampat per la vila, que incitava a apallissar-lo: el feixisme de sempre. Ara li toca haver de suportar un judici absurd.

QUANT A LES SEVES DECLARACIONS, no podem dir altre cosa que són malsonants, potser desagradables, segurament provocadores... però exactes en el fons de la qüestió. Qui nega la unitat del català sovint és perquè manifesta una ignorància supina i analfabeta, un menyspreu pels criteris científics similar als dels que afirmen que el món és pla.

DE VEGADES L'ANTICATALANISME arrela a causa de la ignorància i els prejudicis, però sovint se sembra amb una mala fe evident. No ignoram que una bona part de la població ha estat educada en la ignorància arrogant, la xenofòbia i l'odi als catalans: tres-cents anys d'absolutisme centralista, quaranta de franquisme i trenta d'anticatalanisme postfranquista no passen debades. Hi ha gent -d'un nivell cultural ínfim- que és terreny adobat perquè alguns hi sembrin odi i ignorància, conscients que menteixen: no és debades que a Mallorca lideram simultàniament les taxes de fracàs escolar i de delinqüència.

DIR IMBÈCILS als illetrats és injust. Però anomenar "fills de puta" als que sembren odi en la ignorància és una expansió del cor que alguns de nosaltres es permeten de vegades. La relació de forces a l'Estat ja se'n cuida de reprimir-les, aquestes expressions; alhora que ens obliga a haver de sofrir personatges com en Rabasco encimbellats en més d'una alcaldia del país.

Categoria: Llengua, identitat. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.