facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Nou consistori: business as usual

psmllucmajor | 17 Juny, 2007 15:48

O, en bon mallorquí, amb els vicis de sempre.  La tercera investidura del batle Lluc Tomàs serví per posar de manifest la soledat del PP, la disponibilitat d'UM, la mica d'oposició del PSOE, la verborrea d'ASI i la contundència i claredat del Bloc.

La sessió va transcórrer, com ja és habitual, en una sala estibada, insuficient per acollir el públic que s'hi havia reunit. L'elecció del batle seguí de la manera més previsible: l'elecció de Lluc Tomàs (PP) per majoria simple. El fet és que la suma dels regidors d'esquerres (set del PSOE i dos del Bloc) o de centre-esquerra (els nou anteriors i el d'UM: deu) no sumen majoria (onze) ni empaten els dotze que té la dreta (un UM, un ASI i deu el PP).

L'evident impossibilitat d'un acord PSOE-Bloc-ASI-UM feia inevitable l'elecció de Lluc Tomàs com a batle: a manca d'una majoria alternativa, el cap de la llista més votada ocupa l'alcaldia. I de governar en minoria amb un Rabasco aparentment fora de joc, el PP ha demostrat que ja en sap. Per tant, ahir només succeí l'inevitable.

La qual cosa no lleva que el públic s'entretengués d'allò més amb el show habitual a la casa de la Vila. El peó lliure del PP, llegiu Rabasco, aprofità l'avinentesa per exercir, una vegada més, d'oposició de l'oposició. Tota l'esquerra va rebre la seva ració d'estopa mentre els populars sortien indemnes de la filípica del tribú de l'ASI.

Obrí el torn de paraules el portaveu del PSOE, qui subratllà que el seu partit era la segona força del municipi i exigí una representació proporcional a les comissions i òrgans de l'Ajuntament.

Parlà seguidament la portaveu del Bloc, Joana Lluïsa Mascaró, qui féu el discurs amb més contingut de tota la sessió. Felicità el batle per la seva victòria, assumí "amb humiltat i orgull" el paper d'oposició que ens han encomanat els sufragis populars i advertí que "mentre no s'hagin resolt els sumaris judicials que pesen sobre dos membres del consistori" s'obria a l'ajuntament "un temps mort, una època estranya", la qual cosa provocà els nervis dels seguidors de PP i ASI -que no esperaven tantat claredat en una sessió habitualment protocol·lària. Seguidament, Mascaró recordà al batle el seu compromís de fer una auditoria de les finances municipals i li oferí la "mà estesa del Bloc" (més nervis entre el públic pepero) per resoldre els dos problemes a què s'enfronta el consistori: l'estat de la caixa municipal i la revisió del Pla General "per decidir si volem ser un annex de Palma o un poble amb personalitat pròpia".

Al discurs, valent i mesurat, de Mascaró -que inevitablement provocà divisió d'opinions: agradà als progressistes i indignà els peperos- seguí l'habitual escalada verbal de Rabasco que acabà, marca de la casa, amb paraules com "metralletas", "ETA" i "negociación" que agraden tant a la massa popular com indignen tots els llucmajorers que van a  la Casa de la Vila a parlar i sentir parlar dels problemes de la ciutat. Crits i renou... i a mirar de distreure la gent dels temes essencials.

Al candidat del PSOE li digué que no havia estat el batle "perquè no havia volgut" (enteneu que no havia estat el batle perquè no havia volgut pactara amb ell... ni ganes!) i, en conseqüència, l'acusà de "xenòfob" (sense que el batle el cridàs a l'ordre) amb l'èxit habitual: la incomoditat de la major part del públic llucmajorer, avorrit d'un espectacle massa vist. La cosa ja cansa i el declivi de l'star Rabasco és -avui- innegable.

La millor part del discurs, com era previsible, ens pertocà als del Bloc que passàvem per allà, però la xiulada del públic fou tan espectacular que el repartidor de canya se'n va anar ben estopejat. Tanta de sort que les paraules de Rabasco trobaren qui les aplaudís... entre les files de la parentela dels regidors populars.

I amb aquestes, un dicurset breu i correcte del regidor Oller i unes paraules molt ben dites del senyor batle, tancaren la sessió. El PP anà a celebrar la investidura al clàssic cafè Colón (antigament la CEDA, no debades) on s'espassaren els nervis amb una allau de mamballetes. Volem dir d'aplaudiments, les nesples queden a càrrec del fins ara aliat. Un servidor, amb quatre amics i els dos regidors electes del Bloc, vàrem fer el refresc (no ho conteu a El Mundo, que establirà vincles estranys) a l'Aràbic!

 

Categoria: General. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.