facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Arriba Espanya (plural): avui, Navarra. Balears, sempre

psmllucmajor | 03 Agost, 2007 21:00

El PSOE s’estima més que governi el PP que no respectar la voluntat de canvi dels navarresos i dels seus companys socialistes de Pamplona. Abans governar el PP (la UPN n'és la marca foral) que formar un govern de progrés amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida. Així de gros i així de clar. Dimecres, la federació socialista navarresa (PSN-PSOE) havia acordat fer possible el canvi a Navarra i avui el totpoderós José Blanco –secretari federal d’organització del PSOE- ha exercit el seu dret de veto. Madrid comanda. “Por España, todo por España”. És bo recordar que Rodríguez Zapatero arribà a la presidència del Govern espanyol amb un discurs pretesament federalista i una intensa retòrica a favor de l’”Espanya plural”. S’arribà a especular amb una reforma de la Constitució que el president anuncià i de la qual no s’ha tornat a parlar. El tres anys i mig transcorreguts d’aleshores ençà han servit per fer veure que el limitat federalisme zapaterià en realitat només amaga el vell jacobinisme del PSOE de Guerra i Gonzàlez: aquells dos que, en arribar a la Moncloa, foren saludats pel “New York Times” com a “joves nacionalistes espanyols”. L’executòria modernista, alliberadora i federalitzant de Zapatero (i Antich) ja té prou trajecte per fer-ne balanç: un trist balanç. No al projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia del País Basc (el Pla Ibarretxe), supressió dels drets polítics a l’esquerra abertzale, incapacitat de negociar una sortida al terrorisme, el monumental engany de l’Estatut de Catalunya (del qual el ministre Rubalcaba digué que havia quedat “net com una patena”), canvi de parella nacionalista (ERC per CiU i novament ERC), bloqueig i boicot als avenços simbòlics (seleccions, plurilingüisme, reconeixements nacionals als Estatuts...), desinversió (que a Catalunya i Balears té uns efectes paralitzants del progrés econòmic i de la qualitat de vida que són fora de dubte), demagògia fiscal i sobre els drets (“hay más derechos”, clama ZP, mentre la fiscalia i els tribunals apliquen criteris polítics en tost de jurídics –recordau el lamentables casos de Otegui i De Juana- i parla de “Memòria històrica” amb majúscules mentre avui mateix se segresten publicacions pel sol fet d’exercir el dret de crítica a la intocable Monarquia) etc. I és que la millor definició de la política autonòmica del PSOE en el quatrienni zapaterista la donà Alfonso Guerra en el congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya: el vell demagog hi bravejà públicament –entre els aplaudiments del jovent que el victorejava: els futurs quadres del partit- que el Congrés dels Diputats s’havia “cepillado” l’Estatut de Catalunya –un Estatut del qual Zapatero prometé que no en tocaria una coma- i –referint-se tant a l’Estatut basc com al català- afirmà que "el de Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la Comisión [Constitucional del Congrés] y el otro lo cepillamos como un carpintero durante la Comisión". L’espanyolisme del PSOE és menys estrident que el del PP, però no és menys eficaç. A les Balears, els quatre anys de Zapatero s’han traduït en nombrosos desacords entre l’executiu autonòmic i el central deguts a la persistència del govern espanyol a marginar fiscalment les nostres illes: sota Zapatero han continuat l’espoli i la desinversió i fins ahir mateix no es parlà (breument... i sense premsa: perill!) de desbloquejar el pagament de les quantitats compromeses -però no satifetes en els darrers tres darrers anys- pel conveni de residències. Quant a les fonts de finançament de la comunitat autònoma, el famós REB de Jaume Matas quedà en no res i les quantitats suposadament previstes en el nou Estatut varen ser qualificades de “llegenda urbana” pel conseller d’Hisenda, Carles Manera (PSOE), tot d’una que va haver pres possessió de la buida cartera de conseller: “no hi ha doblers”, féu broma, però era i és la trista i pura veritat. El fet que Antich, ahir mateix, hagués d’insistir a Zapatero perquè es fessin les inversions que ens pertoquen en carreteres, ferrocarril, hospitals o residències demostra no tant la voluntat d’entesa entre dos líders del mateix partit com la lamentable i constant subordinació dels interessos balears al espanyols i la funció subalterna que exerceix el PSOE illenc respecte de la seva prefectura “federal”. En aquest sentit cal recordar que el PSOE, el novembre de 2005, votà en el Senat amb el PP contra la proposta del PSM (presentada a través de CiU) de finançar la reforma de Son Dureta per tal d'evitar la destrucció de la Real i Son Espases. Ignoram si avui encara lamenten aquella votació, però ho dubtam; com dubtam que lamentin haver signat amb el PP i UM un Estatutet ple de renúncies que avui llasta l’autogovern que presideix Antich en matèries tan sensibles com la llengua, el dret a decidir, el règim fiscal, o el finançament. Però tant és el que lamentin o deixin de lamentar en el PSIB, perquè allò cert és que les decisions al PSIB les pren el PSOE: Madrid, no Eivissa, decidí les candidatures eivissenques; Madrid, no Balears, decideix que fa el PSOE de les Illes. I avui Madrid, i no els navarresos, han decidit que el PSOE navarrès ha de deixar governar el PP en minoria i ha vetat la formació d’un govern d’esquerres i nacionalista que hauria reflectit la voluntat de canvi que expressaren els navarresos a les urnes. Als dirigents del PSOE d’avui els és aplicable la màxima joseantoniana: “antes facha que rota”. Abans governi el PP que deixar que Navarra decideixi el seu futur. Alerta, doncs, amb els socis: són els de sempre.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.