facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

En Mateu Morro i en Cosme de Llucmajor

psmllucmajor | 19 Agost, 2007 00:43

D'en Mateu Morro res no en podrem dir que no siguin paraules d'admiració i agraïment: ell agafà el PSM en les seves hores més baixes i el portà -amb en Sebastià Serra, en Joan Mayol, en Pere Sampol, en Damià Pons... tants d'altres- als seus millors moments. Fou, a més, un conseller d'Agricultura que els pagesos recorden amb nostàlgia ("ho heu fet molt bé -ens deien- i voleu dir que ara es nostros no deixaran en Morro de conseller?"): ja se sap que "es nostros", a Mallorca, són la dreta, encara que la dreta treballi només "per als seus" que no són -ni a prop fer-hi- la majoria dels seus votants.

El cas és que en Mateu, des de que va deixar la primera línia política, no ha estat aturat. Ha escrit un llibre excel·lent (Pagesos) i publica una columna setmanal sobre la pagesia els diumenges en el Diari de Balears que és de lectura obligada. En la d'avui, titulada "Moments difícils per als ramaders", fa esment de la situació impossible en què la pujada del preu dels cereals ha deixat la ramaderia mallorquina (ja en parlàrem: la competència del biocombustible, les importacions asiàtiques...). I un dels pagesos joves que hi esmenta en Mateu és en Cosme, de Llucmajor, que ha volgut criar porcell ecològic. Reproduïm l'article:

MOMENTS DIFÍCILS PER ALS RAMADERS

"L'ALTRE DIA, en Jaume, un al·lot jove que fa de pagès a un poble del Pla de Mallorca, em deia que l’any que ve ho deixa. Li queda un any per complir els cinc anys del contracte que va subscriure amb l’administració per obtenir la subvenció de la incorporació dels joves agricultors, i en passar-lo abandona. El motiu és senzill: els preus que li paguen pels seus productes no li cobreixen els costos de producció. Quina terra, la nostra, on sembla que no hi ha alternativa pels joves que volen continuar en la feina que varen fer els seus pares!

UN ALTRE ramader jove, en Cosme de Llucmajor, també plega. Després d’haver fet una important inversió per produir porcs negres ecològics enguany li han pagat el porcell ecològic molt per davall del preu pagat als porcells convencionals. A en Cosme li quedarà el sou que li paga el senyor d’una possessió de Palma per mantenir el jardí, les cases i tenir llaurats els camps. L’activitat ramadera l’haurà d’abandonar. Mala cosa per a la florent ramaderia ecològica si no retribueix de manera justa els productors!

PER ÚLTIM, en Miquel, un jove campaner d’una trentena d’anys, també ha perdut l’esperança. M’ho deia l’altre dia a un sopar a Vilafranca: no hi ha res a fer. No aconseguirem que ens paguin la llet a un preu que ens compensi la feina i la despesa que en ens costa. Per això en Damià ja pensa a acollir-se al proper pla d’abandonament de la producció làctia (la UE subvenciona anualment l’abandonament en funció del volum de llet que es deixa de produir i els drets de producció alliberats passen a una reserva estatal).

AQUEST ÉS, ara mateix, l’estat de la qüestió. Tot el discurs sobre la funció social de l’agricultura, la gestió del territori i el manteniment del paisatge o sobre la producció d’aliments sans i de qualitat, se’n va per avall davant la contundència d’unes activitats sense perspectives econòmiques. A la duresa del treball i la incertesa de la climatologia s’hi afegeix l’existència d’uns mercats insulars de productes agraris marcats per la concentració de la demanda i la dispersió de l’oferta: els preus pagats als pagesos mallorquins sempre són més baixos que els pagats a la Península. I els pagesos no poden acudir a altres compradors: hi ha la mar pel mig.

I LES COOPERATIVES què? Els que concentren la demanda i acaparen els mercats han tengut cura que no prenguessin força i que estassin al marge de la comercialització. El pretès individualisme dels pagesos mallorquins és un coverbo de mal gust quan, una vegada i una altra, els beneficiaris de la situació d’indefensió comercial dels agricultors tenen la capacitat d’impedir —o almenys de posar totes les dificultats del món— qualsevol intent associatiu.

PER AIXÒ estam en un moment de desànim que té unes arrels llunyanes i instal·lades molt endins de la nostra pagesia. Ara, però, s’hi afegeixen noves circumstàncies d’incertesa. L’extraordinari increment dels preus dels cereals —base de l’alimentació del bestiar— afegit a la puja d’altres subministres i serveis està ocasionant uns augments dels costos de producció que oscil·len entre el 30 i el 40% sols en el darrer any. Mentrestant els preus pagats als pagesos han duit una tendència a la baixa —molt acusada en els productes càrnics— que sovint ha obligat a vendre per sota del cost de producció. La forta especulació sobre les matèries primeres agràries en els mercats mundials —aprofitant la desgraciada i poc sostenible història dels agrocombustibles— amenaça de sotmetre el sector primari a una nova i dura reestructuració.

ELS PAGESOS han de fer front a una crisi de viabilitat de les seves explotacions mentre els consumidors han d’encarar uns augments de preus exagerats. Les dues baules extremes de la cadena alimentària (productors i consumidors) es veuen castigades pels monopolis agroindustrials i la creixent concentració de la distribució d’aliments. Les solucions no són fàcils i, en tot cas, es poden torbar a fer efecte. Per ventura arribaran massa tard perquè en Jaume, en Cosme i en Miquel puguin resistir el sotrac. En aquestes circumstàncies, la continuïtat del sector primari esdevé, amb tota claredat, una prioritat social i política".

Mateu Morro

(Pres del Diari de Balears: http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3258+6+187839).

Categoria: Agricultura, ramaderia, pesca. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.