PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Si el DM de diumenge passat ens informava que entre el 20% i el 30% de les possessions de Mallorca són en mans d’estrangers, avui en el Diari de Balears Mateu Morro entrevista un jove pagès de Llucmajor que no fa comptes deixar la terra: Son Grauet, Cal Sireno, Son Genovoi, Alacantí, Son Elegant, Gomera i altres finques del terme són duites amb cura per Francesc Adrover, de 37 anys i deu de professional de la pagesia. Ens parla de la seva feina: 150 ovelles, set o vuit truges amb els seus porcells, ordi, civada, favó, xítxeros, blat, vuit o nou tones d’ametlla i trenta de garrova. I la garba d’avena, “la meva treta més important”. 450 hectàrees plenes de vida gràcies a la feina d’aquest home. L'entrevista que li fa Mateu Morro és bona: interessen les opinions d'aquest pagès llucmajorer perquè és jove, perquè entén l’agricultura “com una forma de vida i una manera d’entendre la vida” i perquè ens ajuda a creure que aquest país encara és alguna cosa més que un balneari. No podem evitar un corrent de simpatia en llegir el seu parer sobre foravila perquè ens demostra, una vegada més, que el pagès és el millor ecologista possible: "Les llavors mallorquines tradicionals són, de molt, les més productives per a aquesta part de Mallorca”. Ho té tot ecològic: “la conversió no és gens complicada. A la llarga, esquitant acaben a zero. Hi ha terrenys immensos arreu del món que són improductius per culpa dels productes que hi han tirat”. Parla de la collita d'ametlles, cereals i garroves ("mig esplet, les garroves ja són madures i pesen poc, el cereal queda més sec"); dels preus d’enguany: “el porcell ecològic no ha anat bé, no ha trobat un preu bo. En canvi, el blat ha passat de 0,27 a 0,35 (i l’ecològic a 0,40). Hi ha ramaders que no ho poden pagar”; de la picaresca del mercat: “els fruits secs ecològics es paguen una miqueta millor. Però has de lluitar si vols cobrar aquest plus, perquè de vegades no es recorden de pagar-lo”; de l’Administració : “les subvencions les haurien de cobrar els professionals i haurien de servir per mantenir les explotacions agràries actives”; dels problemes que crea la burocràcia: “a Llucmajor no conec molts de pagesos professionals més joves. N’hi ha un que ha començat fa poc temps i li posaren mil dificultats per fer la incorporació. Encara és l’hora que ha de cobrar i ja li han fet dues inspecions. No és fàcil fer-se pagès”; del futur: “complicat, pessimista com el 80% dels pagesos... feim poca pinya”; de les solucions i del problema: “es podria fer un producte més diferenciat. Però el preu també hauria de ser diferenciat. I hi ha un embut a la comercialització".

JUSTAMENT DE L’EMBUT en la comercialització ens parla en la seva columna d’avui el mateix Mateu Morro, també en el Balears: la gran distribució concentra el 60% del benefici monetari que genera la cadena alimentària; l’increment dels preus dels aliments que patim els consumidors no repercuteixen sobre els productors perquè corresponen exclusivament als beneficis de la gran distribució comercial. La renda agrària disminueix i és per sota de les dades del 1990, mentre a Europa només deu cadenes controlen més del 36% del mercat de fruites i hortalisses. A Espanya més del 80% de les compres dels aliments es fan a les cadenmes d’autoservei... Un article per retallar, rellegir i reflexionar:

_______________________

LA CONCENTRACIÓ EN ELS COMERÇOS D'ALIMENTACIÓ

El sistema alimentari està de cada cop més concentrat i més lluny de tota influència, tant dels productors i elaboradors d’aliments com dels consumidors. Què pot passar, per exemple, en un espai comercial limitat com és el d’una illa, quan una empresa que tota sola controla el 30 o el 40 % de la distribució alimentària, sobretot en productes concrets, decideix posar tan sols als lineals de venda els productes adquirits per la seva central estatal de compres? Què passarà en el mercat insular d’aquests productes? La resposta és senzilla: en no trobar vies d’accés als mercats, els productors locals, si no disposen de fórmules alternatives, no trobaran sortida per als seus productes i hauran de deixar l’activitat.

La concentració de l’oferta alimentària es produeix depenent de cada país: normalment 2 o 3 cadenes mantenen quotes de mercat molt elevades, però és interessant fer un cop d’ull a la situació de la gran distribució tant en àmbit mundial com en àmbit europeu per tal de veure el seu enorme poder. Una única cadena d’alimentació, Wal-Mart, té el 6'1 % de la quota de mercat global (és la 21a economia del món, amb més treballadors que habitants tenen Estònia i Islàndia juntes). Després del desembarc de Wal-Mart a Europa, l’any 1998, s’obrí un procés de fusions que ha provocat que les 10 primeres cadenes de distribució tenen el 36'8 % de la quota de mercat de fruites i hortalisses en àmbit europeu.

Aquesta situació, com no podria ser d’altra manera, condiciona molt les grans empreses exportadores de productes agraris. La dura competència entre aquestes grans cadenes de distribució minorista d’aliments, per exemple, estableix una pugna per fer bones ofertes en les quals és molt habitual que es generin baixades generalitzades dels preus pagats als subministradors. La gran concentració de la demanda fa que les empreses subministradores hagin de lluitar molt per mantenir-se com a proveïdores i no quedar fora dels seus programes de compra. En haver-hi molt poques cadenes i molts de proveïdors es dóna un gran reforçament de la capacitat de negociació de la gran distribució que redueix de manera constant els marges per als productors dels aliments.

A l’Estat espanyol el 81'9 % de les compres d’aliments es realitzen a través de la distribució en autoservei (súper, híper i establiments de descompte), sols el 2'7 en la botiga tradicional i l’11'2 % en botigues especialitzades. De cada vegada les compres d’aliments de banda del consumidor final es concentren i s’organitzen entorn de la gran distribució alimentària. Com diu la Coordinadora d’Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG) en un informe sobre la distribució alimentària: «la Gran Distribució Alimentària s’està convertint en l’única porta d’accés del consumidor als aliments i en l’única porta d’accés dels productors al consumidor».

Pel que fa a superfícies de venda minorista, els supermercats, hipermercats i autoserveis, sumen un 85 % del total existent. Segons «Veterinaris Sense Fronteres», la gran distribució concentra el 60 % del benefici monetari que genera la cadena alimentària. Des de fa anys s’està constatant una tendència a l’alça de l’IPC dels aliments en fresc que no correspon a increments de preus en origen, sinó al creixement del guany de la distribució comercial. Així la renda agrària total espanyola, durant el 2006, va disminuir un 3'7 % respecte de l’any anterior. En termes reals, la renda agrària està per sota de les dades de 1990.

Les grans centrals de compra són altament selectives en la selecció dels seus compradors, i entre aquests no hi ha les produccions familiars, sostenibles i diverses, sinó l’agricultura i la ramaderia industrial, no sostenible, i on no hi ha cap espai per als pagesos. Les seves demandes referents al tipus, quantitats i característiques dels aliments; les exigències de preus, contractes i pagaments, expulsen la pagesia familiar d’aquest canal de comercialització majoritari, que de cada cop es converteix més en l’únic existent. Trobar-hi alternatives exigeix tot un replantejament de les normes de joc de la distribució alimentària.

Mateu Morro

(Diari de Balears, 26 d'agost de 2007)

Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3265+6+188247