PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Una lectora, que signa Marta, ens ha deixat uns comentaris en el nostre apunt del passat 13 d’agost que us recomanam de llegir. Hi critica, amb encert, que Llucmajor no té un programa de festes que unifiqui el municipi i que, de vegades, “és un poc difícil saber què fan a Llucmajor. Si entenem que Llucmajor va del torrent des Jueus fins a Son Bieló, no hi ha cap programa, ni tan sols la pàgina web de l'excel·lentíssim Ajuntament, que et convidi a conèixer i a participar de les diferents festes que fan a la vila”.

Mans a la feina. Si consultau la pàgina web de l’Ajuntament, veureu que informa -per separat i sense ordre- de les diferents festes de la Vila, s'Arenal, s’Estanyol i les urbanitzacions. Però també hi podreu comprovar que, efectivament, és una informació desigual (molt insuficient, per exemple, en el cas de les festes de s’Arenal, on no inclou ni els horaris de les revetles més importants) i que en cap cas no supleix la necessitat d’un programa de festes comú a tot el terme. La nostra lectora té raó: en un municipi tan extens, dispers i socialment desestructurat com el nostre, les festes populars no poden ser compartiments estancs que contribueixin a aïllar encara més els diferents nuclis. Com bé diu na Marta, “Llucmajor no sap fer un programa de festes de juliol, encapçalat per sant Cristòfol, i un programa de festes d'agost, encapçalat per santa Càndida però on també s’informàs de totes les verbenes i activitats del municipi”. "Llucmajor és únic!”, conclou. O, com deien fa uns anys: no té Cura, però té Gràcia. En qualsevol cas, és lamentable que un terme que ja supera els quaranta mil habitants, el quart de Mallorca, no sigui capaç d’aprofitar les seves festes d’estiu per donar-se cohesió a si mateix i per projectar-se a l’exterior, com fan molts de pobles de Mallorca amb menys habitants i recursos que Llucmajor.

Na Marta afegeix encara dos comentaris més. Un, sobre el volum exagerat dels altaveus de les revetles: efectivament, dos grups generadors en el carrer de la Font són un despropòsit molest, i no és poca la gent que –com na Marta- se’ns ha queixat que l’excessiu volum de la música dissuadeix, més que anima, el ball. I un altre, sobre els continguts dels programes, que reproduïm: “per què havent-hi grups locals de música de tota mida: Carme Jaime, Banda Sonora, No Children, Marta Elka, etc. no els ajudam una mica?”. Santes paraules! Això, per no parlar de Xaloc, dels Antònia Font (de potent vinculació llucmajorera) o tants d’altres creadors locals més o menys ignorats.

La qual cosa ens fa pensar que l’any que ve serà el cinquantè aniversari de la mort de Maria Antònia Salvà. No sabem si l’Ajuntament estarà a l’alçada d’una commemoració tan important: Salvà és una de les poetesses més notables de la literatura catalana contemporània; i sens dubte el més gran poeta mallorquí de la seva generació. Per tant, la recuperació, la divulgació i l’estudi de la seva obra no poden limitar-se a l’habitual discurs tronat i localista i el cinquantenari és una ocasió que no podem passar per alt. Quant a la seva vigència i popularitat, el Diari de Balears d’ahir, diumenge, ens en proveeix un bon exemple, més significatiu que anecdòtic: Pep Toni Ferrer, la veu i la guitarra acústica del grup illenc Oliva Trencada, hi explica els projectes de futur del seu grup de “folk renovat”. Els Oliva Trencada preparen un disc on posaran música als poemes de Maria Antònia Salvà i fan comptes enregistrar-lo a la possessió pairal de la Llapassa (Llucmajor), on la família Salvà visqué 400 anys. “Volem tornar al lloc d’origen de la poesia”, diu el cantant. Una primera acció, ben extramunicipal, per al cinquantenari. La segona podria ser la protecció dels "abims de Regana i Pou Celat" que la poetessa immortalitzà, els turistes retraten i l'Ajuntament -si no ho evitam- urbanitza. I és que un camp de golf s'hi adiu ben poc, amb la lírica.

Referència: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3265+8+188229