PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot
i l´aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules

han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

 "Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire". Amb mots de Miquel Martí i Pol, cantats per Pere V. Rado i acompanyats per la viola de Miquel Àngel Bauzà i la percussió de Jaume Bueno, començà l'acte en solidaritat amb Saïda Saddouki, Anastàsia Shelyàkina, Antoni Mestre i totes les persones que a Mallorca han estat maltractades per fer ús del seu dret a parlar en mallorquí a la nostra illa.

Amb l'acció d'anit, l'Obra Cultural Balear anuncià un nou tomb en la seva actitud reivindicativa: "a partir d'ara, cada vegada que hi ha hagi una agressió, hi haurà una resposta", s'hi digué. L'OCB envià quatre missatges explícits i contundents, d'una claretat inusitada.

El primer, als nouvenguts: "Sou benvenguts". I l'encoratjament a aprendre la llengua d'aquest país, la garantia que hi seran rebuts i tractats "com a veïns i no com a passavolants". "Malfiau-vos de la gent que us diu que aprendre mallorquí no és necessari", digué el coordinador de l'Obra, Tomeu Martí. "Us ho diuen perquè us volen mantenir segregats i en la marginació, perquè us volen només com a treballadors de tercera, com a persones de segona categoria, perquè els serviu només a ells".

El segon missatge, als funcionaris i a la gent que ve a les illes amb mentalitat colonial: "No sou benvenguts". "No sou els amos d'aquesta terra", se'ls digué. "Abandonau tota esperança" de trencar l'esperit, la dignitat i l'ànima d'un poble que és ben viu.

 El tercer, als nous governants: "podeu equivocar-vos, però no ens podeu fallar". "No us hem votat perquè hi fóssiu vosaltres, en aquestes cadires; sinó perquè en aquestes cadires hi hagués persones compromeses en la defensa del territori, la gent, la cultura i la personalitat d'aquestes illes", advertí Tomeu Martí als polítics presents, entre els quals hi havia una nodrida delegació del Bloc per Mallorca encapçalada pel conseller Gabriel Vicens (PSM), el conseller insular Joan Lladó (Esquerra) o la directora de l'Institut de la dona Lila Thomàs (Esquerra Unida) entre d'altres. "El canvi s'ha de notar" sentencià Martí.

El quart, a la gent de Mallorca. Un missatge clar de perseverança en la defensa d'un dret, el de parlar la llengua materna en el propi país, que és un dret natural, previ i superior a tota legislació. En aquest sentit, el coordinador de l'OCB, féu una pregunta directa a "la dreta mallorquina": "estau a favor o estau en contra que a Mallorca es pugui parlar sempre en mallorquí? La qüestió és aquesta, així de senzilla, així de clara".

El president de l'OCB, Jaume Mateu, recordà, que l'Estatut d'autonomia afirma, amb tota claredat, que el català és la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, i que "ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua". Però insistí en l'evidència que un dret -el de parlar català- no pot ser efectiu sense el deure respectiu -el dels funcionaris públics d'entendre aquest idioma-, subratllà la necessitat de fer complir la Llei de comerç -que estableix el dret dels clients de ser atesos (entesos) en qualsevol de les dues llengües oficials del país- i lamentà que el nou Estatut hagués desaprofitat l'ocasió d'equiparar plenament els drets i deures lingüístics que es deriven de la cooficilitat del català i del castellà. 

 De la intervenció dels tres homenatjats,  Shelyàkina, Mestre i Saddouki, destacà la perplexitat de la russa davant l'hostilitat d'alguns castellanoparlants envers el català - el fet que els nadius hàgim surat enmig d'aquesta hostilitat no significa que sigui natural: els nouvenguts en copsen tota la monstruositat, l'odi, el menyspreu...-; la claretat amb què parlà Antoni Mestre - "si els cossos de seguretat de l'Estat no respecten els mallorquins hi haurà un responsable: Ramon Socias", digué- ; i el contundent testimoni de Saddouki: "en dic els noms" dels agressors, i els digué, amb el coratge de qui diu ver i és cregut. Tomeu Martí reblà l'argument: "no intenteu convertir les víctimes en agressors, estalviau-vos la feina: les agresions són tan constants que ja no teniu cap credibilitat". Ahir sentírem la remor creixent d'una resposta social a les injustícies de sempre, una resposta que s'ha torbat a venir però que serà imparable.

  Una festa plena de sons llucmajorers: l'homenatge a Miquelina Lladó

 No mancaren els llucmajorers entre el públic. Parlàrem, no en faltaria d'altra, de la trista situació en què el PP i ASI han posat l'Ajuntament -amb el batle i un regidor citats a judici oral per corrupció- i tot seguit ens adreçàrem a un altre acte -una festa- pròxim en l'esperit, en l'espai i en el temps: l'homenatge de l'ajuntament de Palma a aquesta intensa, immensa, persona, musïca i cantant que és na Miquela Lladó. Un homenatge merescut, que li arriba després d'anys de marginació de na Miquela, i d'altres músics mallorquins, en el temps d'aqueix malson que ha estat el govern del PP. 

Els accents de Llucmajor marcaren l'inici, l'intermedi i el final del concert de Miquela Lladó -un concert excel·lent, cal dir-ho: aquesta dona ha arribat a un punt de maduresa personal i artística que en fa una de les artistes més destacables del país en una edat plena de futur i d'experiència en què algunes glòries tendeixen a l'encarcarament-. La festa inclogué una actuació de la llucmajorera Marta Elka, una cantant que la solista de Música Nostra posà per testimoni i mostra de les noves generacions de músics. Na Marta Elka anit demostrà, una vegada més, que és molt més que una brillant promesa: una cantant consolidada.

La vetlada de l'esperança acabà amb la interpretació -en els bisos- de la Balanguera, cantada a duo per Elka i Lladó i corejada pel públic dempeus. Un detall coronà una nit magnífica: en sentir les primeres notes de la Balanguera el públic es posà dret amb decisió; les autoritats ho feren només quan s'adonaren que tot l'auditori ja s'havia aixecat de les cadires. Un símptoma que el país va endavant i reacciona: és la gent, aquesta remor que empeny els nous governs de progrés pel bon camí mentre bona part dels partits i dels polítics -ai!- van a remolc del poble que els ha votat. Això no és necessàriament dolent: tenim un poble millor del que ens mereixem: no el decebem, aquesta vegada.

Com és millor poeta del que ens mereixem Maria Antònia Salvà. Els seus versos, magníficament musicats -feis-vos aquest favor: correu a comprar el disc "Com un ventall" - posaren les primeres notes al concert de na Miquela Lladó. A totes tres, la senyora de l'Allapassa, na Miquelina i na Marta, gràcies per la felicitat que ens donau. Una felicitat clàssica, perpètua, intensa i senzilla; una coneguda de sempre, alhora tan moderna:

 M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-:

el sol, que bada les roses,

l'aigua que les fa brostar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

_________________________

(El disc, aquí: http://www.miquelallado.com/)