facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

La normalització del franquisme

psmllucmajor | 25 Setembre, 2007 13:16

Una nota de premsa del tot desafortunada ha fet saltar la polèmica. El DM se n'ha fet ressò: l'Ajuntament de Llucmajor ha trobat oportú recordar que el 1972 el dictador Francisco Franco Bahamonde fou premiat amb l'Espigolera, la distinció que enguany rebrà l'estimadíssima  Banda de Música que tan bé dirigeix Josep Maria Borràs i tan i tan bé presideix el nostre veí Franc Mòjer.

La unanimitat entorn de la concessió de l'Espigolera a la banda és -per tant- absoluta, però, com assenyala el DM de divendres passat, "la polémica ha surgido cuando en dicho comunicado se recuerda que el primer distinguido fue Francisco Franco Bahamonde". En efecte, llegim en el diari que Joana Lluïsa Mascaró, del Bloc, en la oposición, muestra su satisfacción por el reconocimiento a la banda, aunque considera "desagradable" que se recuerde la distinción "al dictador". Mascaró afirmó: "No nos sentimos felices ni herederos de esta Espigolera concedida a Franco por un ayuntamiento predemocrático".

 UNA PÍFIA DESCOMUNAL 

I és que, certament, és impossible passar per alt que l'Ajuntament despatxi amb naturalitat -gairebé amb orgull- el fet que l'Espigolera es concedí al dictador Franco l'any 1972. Per fer-se'n una idea, de la pífia, convé reproduir la nota de premsa que l'Ajuntament ha penjat en la seva pàgina web. Diu l'Ajuntament que:

Aquesta serà la primera vegada que l'Ajuntament de Llucmajor concedeix s'Espigolera a una entitat. Des del 24 d'abril de 1972, aquest guardó ha estat lliurat a personatges del món de la política i la cultura. Així, les primeres Espigoleres foren per a Francisco Franco Bahamonde, el Príncep Joan Carles de Borbó, el director general del Banc d'Espanya Joan Caldés Lizana i el fill il.lustre Bartomeu Font Obrador.

Les darreres Espigoleres foren atorgades l'any 2004 al músic Vicenç Castellano Alcaide i al filòleg Joan Veny i Clar.

Aquesta és la relació de les Espigoleres lliurades fins ara per l'Ajuntament de Llucmajor:
1972: Francisco Franco Bahamonde; Joan Carles de Borbó, príncep d'Espanya; Joan Caldés Lizana, fill predilecte de Llucmajor i director general del Banc d'Espanya, i Bartomeu Font Obrador, cronista oficial i autor de la Historia de Llucmajor.

És difícil imaginar-se un país democràtic en què una relació de premis -i de persones i d'entitats honorabilíssimes i estimades- començàs amb l'esment fundacional a un dictador sanguinari, fundador d'un Règim que, segons el parer de prestigiosos juristes, seria responsable de crims contra la Humanitat, tipificats en el Tribunal Penal Internacional, del tot imprescriptibles.

ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT NO SÓN COSA DE PREMI

Aquesta mena de crims, els més greus d'acord amb la legislació penal que sorgeix de les Nacions Unides, consisteixen en actes sistemàtics d'assassinat, empresonament, tortura, desparició forçada o persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials, ètnics, etc.  Perquè siguin considerades un crim contra la humanitat, aquestes conductes han de formar part d'un atac conscient, generalitzat o sistemàtic, contra una població civil definida per aquets paràmetres polítics, ètnics, religiosos, etc.

Cal subratllar que els crims contra la humanitat no són només crims de guerra ni es refereixen solament a atacs militars. Poden  produir-se tant en temps de guerra com en temps de pau, però s'han de dirigir contra una població civil, han de ser generalitzats o sistemàtics i han d'haver-se comès amb la conformitat d'una política estatal.

No seria difícil concloure, a la vista dels fets, que la persecució de les esquerres i els demòcrates de Mallorca durant la Guerra Civil (parlam d'una xifra entorn de 3.000 morts, dels quals només un terç han estat positivament identificats, mentre que la major part són -encara avui- desapareguts) constituí un crim contra la humanitat.

I ELS PREMIATS NO ES MEREIXEN AQUESTA COMPANYIA 

Però l'Ajuntament de Llucmajor, com tantes d'altres institucions, s'estima més fer de no veure el que succeí a la Vila entre el 1936 i el 1975, i presentar el sanguinari dictador Franco com el benèfic pioner d'una lista de noms il·lustres, dignes de rebre l'agraïment públic de la ciutat de Llucmajor. I les persones que han rebut i que enguany rebran l'Espigolera no es mereixen, sincerament, aquesta companyia.

La nota de premsa de l'Ajuntament és, més que un error, un símptoma: el símptoma del caràcter neutre que una bona part de la nostra societat -i bona part de la dreta- veu en allò que en realitat fou un règim il·legítim i extraordinàriament violent. A Llucmajor hi va haver molta de gent que morí per causa de Franco, i també alguns valents que lluitaren contra el seu règim totalitari, però els seus noms són públicament oblidats. L'Ajuntament, en canvi, fa tant com sap (o ho fan d'esma?) per inserir el franquisme com una part assumible de la nostra història, com una episodi fundacional del present de democràcia que vivim.

L'Ajuntament vol normalitzar el franquisme. O això sembla. Potser perquè alguns el veuen -encara- com una cosa normal.

 

Categoria: Memòria. Comentaris: (3). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.