Administrar

Accidents de treball: massa i massa sovint

psmllucmajor | 30 Setembre, 2007 23:54

La mort en accident laboral del treballador d’una pedrera a Son Delabau (Guillem Cerdà Sansó, casat, dos fills...) ha endolat el cap de setmana de Sant Miquel, festivitat del patró de Llucmajor i Primera Fira. Hauríem volgut parlar del que han estat uns dies amables i festius -marxa en bicicleta a les piquetes del Pèlag, fira d’artesania, balls, concerts, mostres de randa i pregó de fires- però ho deixarem per a un altre moment. Avui volem posar la vista sobre aquesta xacra dels accidents laborals, una forma de morir inacceptablement habitual. De la pàgina web de la CGT (www.rojoynegro.info), us acostam aquest resum, en titulars de premsa, de les morts en accident de treball succeïdes a l’Estat espanyol en els darrers deu dies. Una llista esfereïdora de morts absurdes o -més enllà d'alguna desgràcia- evitables, de morts ignorades. Perquè amb els accidents de treball suceeix el mateix que amb els accidents de trànsit: el sistema els fa invisibles malgrat –o precisament per causa de- la seva freqüència: "Muere un trabajador de la cantera de Llucmajor; Muere un tercer inmigrante sin contrato en la vendimia de Socuéllamos (Ciudad Real); Muere, con tan solo 18 años, al caer de una grúa en Tarancón; Un hombre de 45 años muere al caer al vacío en una fábrica en Onda; Muere un albañil al caer desde siete metros en Lleida; Fallece el trabajador que resultó herido de gravedad en Urretxu; Heridos otros dos hombres al derrumbarse un muro y, un tercero, al caer de un andamio; Fallece en Almería un trabajador que pintaba un pozo "sin contrato"; Concentración en Salamanca contra la siniestralidad laboral; CGT vuelve a denunciar dos accidentes en la planta de residuos orgánicos de Jundiz; Muere una percebeira en Lugo al caer al agua por un golpe de mar; Muere otro trabajador sin contrato en la vendimia en Socuéllamos (C.Real); Fallece un trabajador de 53 años en una obra del centro logístico de Lidl en Laudio; Investigan la muerte de un trabajador de Son Sant Joan hallado en un contenedor; Fallece un trabajador de 50 años en Colmenar Viejo (Madrid) al caerle un muro encima; Fallece un hombre en un accidente laboral en las labores de construcción de la Autovía Cantabria-Meseta; Fallece una mariscadora de 64 años de Xove (Lugo) tras precipitarse al agua por un golpe de mar; Muere electrocutado en un transformador de Sagunto; Muere en Badajoz un trabajador de 20 años al caerse de un andamio en una obra; Un trabajador de 24 años muere tras ser aplastado por un muro durante unas obras en Urrizola-Galain; Dos trabajadores de la construcción mueren en sendos accidentes en Málaga y Alicante"... Darrera cada titular, una tragèdia; i tot això en deu dies.

Comentaris

  1. ja ve d'enrera, l'amnèsia

    Santa Catalina 1895

    Divendres passat aquest diari publicava una foto petita —d’un quart d’una columna— de la reunió, celebrada el dia anterior, del Consell de Salut Laboral de les Illes Balears, presidit per la consellera de Treball, Margarita Nájera, a l’escàs peu de la qual s’hi podia llegir que el Consell esmentat proposaria que el 25 de novembre fos declarat pel Govern Dia de la Salut Laboral a les Balears. La resta de mitjans de comunicació —els que ho recolliren, que no foren tots, ni prop fer-hi— tampoc no li dedicaren gaire atenció. Tanmateix és una de les mesures simbòliques més importants que l’Executiu de Francesc Antich pugui mai decidir tirar endavant. Si és que finalment se decideix així, que ja ho veurem. Per què és tan important? Perquè aquest Dia commemoraria la pitjor tragèdia laboral ocorreguda a Palma, a Mallorca, a Balears, probablement a tot el país i segurament també a tota la Unió Europea. No obstant la magnitud que va tenir aquella desgràcia són pocs, molt pocs els palmesans i mallorquins que en tenen coneixement. Normal, perquè els polítics mai no han tengut la voluntat de recordar-la. Quan hi ha hagut governs de la dreta se podria considerar lògic —que no ho és, de cap manera—, però allò difícil d’entendre és que fins i tot amb el Govern del Pacte de Progrés mai tampoc no se va considerar. Ara, per ventura, s’acabarà el trist oblit i se reconeixerà, per simbòlicament que sigui, un episodi històric el record del qual ha estat furtat als descendents de les víctimes i familiars així com al conjunt social per part de la dreta de lèpoca que hi tirà terra a sobre ben aviat. I que tampoc, val a dir-ho, d’ençà la restauració democràtica municipal i la invenció autonòmica ha merescut cap atenció —fins ara— de cap polític sigui quina sigui la seva orientació ideològica.
    Els fets foren els següents. A principis de la dècada de 1890 l’exèrcit canvià de fusells. Els vells no servien, però si se podien aprofitar els cartutxos. Per a la qual cosa el govern va treure a concessió privada la feina de recuperació. A Palma, l’empresa que aconseguí la contracta —el nom de la qual s’ha perdut— habilità un revellí adossat a la murada, just devora la Porta de Jesús —cal dir que aleshores la murada era encara de titularitat de l’exèrcit—, per fer-hi la feina. Contractà el personal que en la seva immensa majoria eren dones, entre les quals un bon grapat nines —11, 12 anys...—, així com els encarregats —homes— de controlar la tasca. La feina era basta, simple i feta sense garanties de seguretat, com era norma a l’època, tot i existir una llei de protecció de l’obrer que suposadament vetllava per les condicions de seguretat, que mai no se complia: cada operària havia de llevar, mitjançant un punxo, la bala de la baina del cartutx i depositar la pólvora en un poal que tenia cada una als seus peus. Moltes —segons testimonis de les supervivents— acumulaven la pólvora sobre el davantal i quan en tenien una bona quantitat la passaven al poal. El qual era recollit ple pels encarregats. Les mateixes testimonis asseguraren que molts dels encarregats fumaven mentre les controlaven. El 25 de novembre de 1895, dia de Santa Catalina, mai no se va saber per què ni com, tot esclatà. L’explosió se va sentir a molts quilòmetres de distància. El resultat foren 92 morts in situ —naturalment, quasi tots dones, i moltes nines— i durant les següents setmanes i mesos en moriren més —no se sap el nombre— a causa que la sanitat aleshores era, per als pobres inclosos tots els treballadors, bastant deplorable. A d’altres països —com els Estats Units, per exemple— accidents amb menor nombre de víctimes serviren per canviar les lleis de protecció laboral i inclòs la data s’ha mantenguda en el record per part de les institucions com a símbol del que no ha de tornar passat. Aquí, emperò, tot s’ha oblidat. Només resta una placa quasi il·legible, en un lloc que no és el dels fets, a l’espera que el Govern actual recuperi el record que mai no s’hauria d’haver perdut.

    Miquel Payeras. Periodista

    DdB, 30 de setembre | 01/10/2007, 00:49
  2. incendi en un hotel

    Llucmajor
    El incendio de una secadora obliga a desalojar un hotel en el Arenal

    el día-el mundo. 1 d'octubre | 01/10/2007, 07:46
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS