psmllucmajor | 02 Octubre, 2007 01:21
Afegim-hi que –si es manté la tònica dels darrers anys- una cosa són les quantitats pressupostades i una altra les que realment s’inverteixen: que són sempre molt menors. Per “tranquilitzar-nos”, Manera i Antich diuen que si un any no es gasten les quantitats previstes, aquestes “no es perden” sinó que passen a l’any següent: però la confiança de les Balears en la paraula de Madrid és perfectament descriptible si recordam que el nostre Govern ha hagut de posar plets a l’Estat per convenis signats i rubricats com els de carreteres (encara pendents d’abonar quantitats superiors als 240 milions d’euros) o el de residències.. .resolt in extremis aquest estiu. Amb aquests antecedents, ¿quina confiança podem tenir en unes promeses d’inversió (2.800 milions en set anys) a tan llarg termini, quan Andalusia disposarà de 4.000 milions d’euros... només durant el 2008!? ( DdB, 22 de setembre).
400 MILIONS, QUE QUEDEN EN 271...
D’altra banda, advertim que, dels 300 milions d’euros que el Govern espanyol diu que invertirà a les Balears el 2008, només 271 són “en projectes consolidats”, mentre que la resta està pendent de “convenis i inversions per concretar” ( Europa Press, 26 de setembre).
De més mal efecte resulta encara que el conseller Manera hagi renunciat a 100 milions d’euros dels 400 que pertocaven a les Balears per a 2008, d’acord amb el pactat amb el Govern d’Espanya per arribar als 2.800 milions d’euros d’inversió estatal en set anys. Manera ha admès que “ el Ejecutivo central propuso destinar 400 millones en 2008 y mantener esa cantidad durante los próximos siete años en virtud del acuerdo alcanzado entre ambas administraciones para destinar 2.800 millones, pero el Govern prefirió recibir en el próximo ejercicio 300 millones y que los 100 restantes pasen a los próximos años, cuando los grandes proyectos previstos estén en las fases más costosas” ( Europa Press, 26-09-07). Quedam sense paraules!
MANERA AVALA LES MANGARRUFES DELS TRILERS DE MADRID
Però el pitjor de tot és que el conseller d’Economia de les Balears doni per bones les mangarrufes de Madrid i les excuses que la Metròpoli posa per negar el pa i la sal a les Illes Balears. Manera diu que les quantitats previstes en el pressupost de 2007 “compleixen l’establert en l’Estatut d’Autonomia pel que fa a la mitjana d’inversió en les comunitats autònomes del règim comú”. L’argument és que Madrid –i Manera- sostenen que “a l’hora de calcular la mitjana d’inversiones en el conjunt del país s’han de tenir en compte les diferents competències que les autonomies tenen transferides”, i que, per tant, “ha de calcular-se la mitjana d’acord a les competències comunes a totes les autonomies i no en base a les quantitats totals”. És a dir, que com que les Balears tenim transferits els trens i les carreteres –per la simple raó que no som territoris continentals- no rebem un duro en inversió ferroviària, per molt que amb els nostres impostos paguem els trens de tots els espanyols. 'Inversión homogeneizada', en diu el Ministeri d’aquest mètode trileríssim de calcular la mitjana d’inversions: un sistema que deixa de banda les partides que Madrid destina a les comunitats que no tenen algunes competències, ja que aquestes sí que reben tots els doblers que els pertoquen per actuacions en aquella àrea a través dels Pressuposts Generals de l’Estat; mentre que, en les comunitats que tenen competències exclusives, com la nostra en matèria d’ensenyament, sanitat, trens o carreteres, les inversiones se fan mitjançant uns convenis... que arriben només per gràcia i bondat de Madrid.
I com que, en base a aquest sistema de càlcul, la mitjana d’inversió de l’Estat en les comunitats del règim comú es de 251,56 euros por habitante, el conseller Manera troba que els 300 euros per càpita que rebran les Balears sí que estàn “per damunt la mitjana”. Santa bondat!
EL 2008 SEGUIREM PER SOTA DE LA MITJANA I A LA COA DE L’ESTAT
Res més lluny de la realitat: el cas és que –en xifres reals- l’any 2007 la inversió del govern Zapatero a Balears fou de 217 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal fou de 477 euros –i no de 251!-. Per tant, cada illenc –el 2008- seguirà estant uns 177 euros per sota de la mitjana, i a la coa del conjunt espanyol.
Per tant, la vibrant arenga del conseller Manera (" Es la mayor evolución que nunca ha visto Baleares. Nunca se ha invertido tanto en el archipiélago como tiene previsto hacer el Gobierno en 2008 ") queda en ben poca cosa quan es mira de prop.
Hem d’afegir que els problemes de finançament de les Balears no se resolen amb més inversió estatal: allò que cal és habilitart uns mecanismes estables, adients i justos per finançar el funcionament regular de la comunitat autònoma. Allò que no pot ser és donar per bo el fet que rebéssim les transferències de la Sanitat i de l’Educació en unes condicions i amb unes quantitats deplorables, i que aquestes quantitats no s’hagin actualitzat malgrat el fortíssim increment de població que hem tengut les Illes Balears. Allò que no podem assumir és haver hagut de gestionar els propis trens i carreteres durant més de dues dècades sense poder disposar de partides pressupostàries per a inversions mentre Espanya es refeia de bell nou (AVE, autovies...) amb els nostros imposts. I que ara el nostre conseller d’Economia doni per bo que, a l’hora de fer comptes, admetem que ni trens, ni carreteres ni competències que no estiguin homogèniament transferides no siguin tengudes en compte, supera de massa la nostra –ja escassa- confiança i confirma els nostres temors sobre el modus operandi dels partits espanyols.
LA REFORMA DE L’ESTATUT: UNA OPORTUNITAT PERDUDA
En aquest sentit, hem de recordar que ni el PP ni el PSOE no volgueren acceptar la proposta del PSM i Esquerra Unida-Els Verds de Concert econòmic solidari. La proposta es traduïa en la creació d’una agència tributària balear que recabdàs els tributs de les Illes i en cedís una part a l’Estat en funció del principi següent: acceptam pagar en funció de la nostra riquesa (PIB) però volem finançament de l’autonomia i inversions en funció de la població.
I és que el nou Estatut d’Autonomia de PP-PSOE i UM no resol ni la qüestió del finançament ni la de les inversions, com enganyosament se’ns volgué fer creure. No és només que els doblers que invertirà l'Estat estan per davall del que preveu el nou Estatut en matèria de finançament. El problema, i això no ho reconeixeran ni el PP, ni el PSIB-PSOE ni el Govern de l'estat, és que el nou Estatut no soluciona la situació d'espoli fiscal del nostre país.
De fet, mentre el PP reclama 2.500 milions i el PSOE braveja d’haver-ne pactats 2.800, la realitat és que ens n’han promès 300 per al 2008, que seran 271... Molt per sota de la mitjana de l’any anterior! I el 2009... ja ho veurem.
UN MALLORQUÍ VAL PER MIG ESPANYOL
Perquè el fet és que, mentre que les Balears aportam un 2,5 per cent del Producte Interior Brut espanyol, i tenim aproximadament un 2,4 per cent de la població total de l'estat, només rebem un 1,1 per cent de les inversions. Menys de la meitat del que ens correspondria: un mallorquí només val per mig espanyol; aquesta és la crua veritat. La nostra educació, la nostra sanitat –la de vostè i la meva- valen la meitat que la de qualsevol espanyol continental d’aquests que ens diuen –dia sí i dia també- “rics” i “insolidaris”.
Però de moment (mentre no aconseguim canviar el model de finançament), una manera de corregir el dèficit fiscal que patim, seria que el Ministeri de Foment i el Govern de les Illes Balears signassin ja el conveni de tren, i que inclogués per al 2008 una inversió per part de l'Estat equivalent al 2,4% de la inversió global en infrastructures ferroviàries. Però el conveni de tren no arriba, mentre que el de carreteres ha tengut totes les benediccions. I és que el PP i el PSOE s’assemblen tant, en les seves prioritats inversores...
PERÒ QUÈ DIU EL NOU ESTATUT?
L’acord dels 2.800 milions d’euros en set anys s’empara en la disposició transitòria novena del nou Estatut d’Autonomia, que estableix el següent: …” mentre no s’aprovi la modificació de la Llei de Règim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior a set anys, la inversió de l’Estat s’establirà atenent la inversió mitjana per càpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú,… ”. El problema és que si el conseller Manera dóna per bo -i ho ha fet- que “ la mitjana de les inversions” és de 251 euros per habitant: 251 multiplicat per 7 anys ens dóna una inversió de 1.757 euros... molt lluny dels 2.500 que el PP reclama (i que Manera qualificà de “llegenda urbana”) o dels 2.800 que ara prometen Antich i el seu conseller.
L’únic clar és que, com ha escrit el senador per Balears Pere Sampol (PSM-Bloc), “ mentre no s’aprovi un nou règim especial, que ningú encara no pot quantificar els seus resultats, les inversions estatals a Balears s’hauran d’equiparar a la mitjana de la inversió per càpita de la resta de l’Estat. És a dir, el nostre Estatut no és que reivindiqui la compensació d’un deute històric com a conseqüència de la manca d’inversions estatals, sinó que es conforma en que l’Estat ens tracti com als altres. Això és tot ”.
EL 2007 ENS TOCAREN 260 MILIONS D’EUROS MENYS DEL QUE ENS CORRESPONIA
“ El fet demostra la gravetat de la situació fiscal a les Illes Balears”, afirmà Sampol en un article recent en el DM. “ Ser tractats com els altres és una gran victòria, per alguns. El cas és que l’any 2007 la inversió de l’Estat a Balears fou de 217 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal fou de 477 euros. Parlam d’una diferència de 260 euros per càpita, un dèficit de 260 milions d’euros. Multiplicant aquesta quantitat per set anys, suposa 1.820 milions d’euros, que actualitzats segons la previsió d’increment de l’IPC ens situarien en un increment d’inversió estatal a Balears en set anys de 2.000 a 2.500 milions d’euros”.
La realitat, dies després, és que no només no tenim un increment de 2.500 milions d’euros, sinó que per enguany se’ns assignen unes quantitats que, multiplicades per set, donen 2.100 euros... d’inversió global.
EL 17% DEL NOSTRE PIB SE’N VA A MADRID
“ Algun optimista dirà que com a mínim ens hem equiparat a la resta de ciutadans de l’Estat. Em sap greu, però no, -continua Sampol- ja que si analitzam el resultat del finançament de les comunitats autònomes comprovam que també estam a la cua en finançament per habitant, amb un dèficit de més de 225 euros per habitant respecte la mitjana, més de 36.000 milions de pessetes anuals. I no estam parlant d’un any, estam parlant d’un dèficit acumulat al llarg dels darrers 25 anys que, sistemàticament, hem estat a la cua en inversió estatal i en finançament autonòmic”.
“ Jo, sincerament, no trop cap explicació a aquest comportament dels successius governs de l’Estat, siguin del PP o del PSOE, amb els ciutadans de Balears. Molt més quan som els qui, relativament, aportam més imposts a les arques estatals. Cap altre país, comunitat o regió en tot el món aporta tant al seu Estat. En el nostre cas més de 3.000 milions d’euros anuals, 500.000 milions de pessetes. Més del 17% del nostre PIB, el 17% de tot el que produïm s’ho queda l’Estat en forma d’imposts que no es reinverteixen a la nostra terra. I encara hem de donar les gràcies? ” acaba Sampol. I afegiríem: de què s’alegren, Antich i Manera?
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
... no es diferencien gens de les del PP:
"El Consell da prioridad a los accesos a Palma sin descartar el segundo cinturón
Solucionar el colapso que sufren los accesos a Palma es la principal prioridad que se ha marcado el Consell de Mallorca tras la firma del convenio de carreteras con el Gobierno central, según explicó Antoni Pascual. Entre las soluciones que se barajan no se descarta el segundo cinturón de Palma, una propuesta que rechaza de pleno el Bloc, socio de gobierno en la institución insular".
DM, 2 d'octubre de 2007
La política objetiva y el arte
FERNANDO PERELLÓ
Mi último artículo del 8 de septiembre El arte de la política propia y ajena me valió algunos quebraderos de cabeza. Desde los que objetaban que era del todo imposible que por infraestructuras el gobierno central nos abonara por persona la cuarta parte que a Asturias y la mitad que a Cataluña, por citar solo dos comunidades emblemáticas, hasta los que afirmaban que no tenía ningún sentido y por ello ninguna credibilidad, que pudieran existir estas disparidades, alegando que debía tratarse de datos subjetivos, sujetos a confusión.
Por mi parte, quisiera dejar muy claro que nada de lo que indiqué era subjetivo, ni aproximado, ni sujeto a confusión, como ahora se ha demostrado en la presentación de los presupuestos para el 2008.
Así que para tener una idea objetiva y cabal de la situación actual, y como los números no cuadran, repito la ecuación:
¿Qué pagó el gobierno central a las comunidades autonómas en euros por habitante por las infraestructuras?
Asturias 864,43
Aragón 813,22
Cataluña 410,96
Baleares 211,54
¿Cuanto pagó cada comunidad autónoma por infraestructuras sobre su PIB entre 2003 y 2006?
Balears 4,1%
Madrid 3,7%
Cataluña 3,0%
Andalucía 2,5%
Añadía que "unos dirán que pagamos más que todos y otros que recibimos menos que ninguno". Ambos tienen razón, señalaba, y lo mantengo porque es pura evidencia.
Para encajar la situación actual entiendo que tenemos dos necesidades acuciantes e ineludibles por resolver: obtener lo que nos corresponde, o sea estar en el promedio de lo que recibe cada comunidad por persona, y ser compensados por la deuda histórica al haber sido claramente discriminados, por decir algo amable, en el pasado.
Renuncio a valorar el monto de la discriminación abusiva por tratarse tal vez de una cuestión socio-política solo apta para políticos entregados.
Creo, por contra, que sólo se puede valorar la situación actual a la luz de los datos globales por comunidad, y por habitante para que todos los españoles seamos iguales frente a la ley, según reza la Constitución.
Nada más lejos de la realidad, como claramente aparece en los presupuestos para el 2008. Para demostrarlo retomemos la ecuación anterior actualizándola:
¿Cuánto pagará el gobierno central a las comunidades autónomas por persona en los presupuestos de 2008?
Asturias 947,53
Aragón 926,95
Cataluña 503,76
Balears 263,06
Media Nacional 540,92
Sobran comentarios. Al parecer nuestros políticos están muy mal asesorados pues aceptar esta realidad no está al alcance de muchos y no voy a repetir aquí y ahora las razones que explican esta situación y que ya expuse en mi anterior artículo que algunos consideraron en clave de humor.
(...)
(*) Presidente del Cercle Financer de Balears
Los 117 millones que preveían los ministerios para las islas se han quedado en 108
La inversión estatal para 2008 es inferior a la que se programó
Los Presupuestos de 2007 contemplaban destinar a Balears el próximo año 324 millones de euros, frente a los 300 fijados
(DM, 1 d'octubre)
I'm agree with you.
I'm agree with you.
Thats true...