facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

L’estat del malestar III: l’escola

psmllucmajor | 02 Octubre, 2007 16:26

Comentava ahir una amable lectora d’aquest blog, de nom Kika,  que “aquests tres mesos d'estiu (juliol, agost i setembre) hem registrat seixanta-vuit naixements a Llucmajor (veure "Llucmajor de pinte en ample") i quaranta-set matrimonis”. I afegia aquesta reflexió:

“Comença el curs sense guarderies noves i sense escoles noves: overbooking i guarderies superpoblades i aules prefabricades i nins que no poden quedar al menjador de ses escoles, perquè no hi caben”.

“Són més de 68 les dones que no poden fer feina com cal, són més de 68 els sous miserables, amb miserables mitges jornades de miserables contractes temporals, que s'adapten a l’overbooking perquè els infants estiguin ben cuidats. Creix l'estat del malestar a un municipi amb molts de pisos i pocs cervells que governin”.

 Amb la inauguració del curs universitari podem dir que, finalment, han començat les classes a tots els nivells educatius de les Illes Balears. És sabut que les Illes Balears lideram les taxes estatals de fracàs escolar, d’escolarització tardana i d’abandonament dels estudis. I no cal dir que tot això repercuteix greument en el benestar, en l’economia i en tots els àmbits de la vida nacional: un dia d’aquests serem més pobres i més infeliços a còpia d’estar més mal preparats que els nostres veïns i els nostres competidors; així de clar.

LLUCMAJOR: A LA COA EN ESTUDIANTS I EN ESCOLETES

Però no acaben aquí les desgràcies. No per als llucmajorers: no només vivim en un país que és a la coa de l’estat en un estat que és a la coa d’Europa, sinó que vivim en un municipi que va molt per darrera de la resta del país: Llucmajor és el darrer dels grans municipis de Mallorca en nombre d’estudiants, i el problema és especialment sagnant en l’educació infantil i en el batxillerat: començam a formar-nos tard i acabam massa prest. 

 

 

Habitants (2006)

Alumnes

(2007)

Infantil

(2007)

Primària

(2007)

ESO

(2007)

Batxillerat

(2007)

Calvià45.2845.8271.1652.4441.651567
Manacor37.1656.3911.2732.6401.916562
Llucmajor31.3814.1198591.6411.330289
Marratxí29.7424.2711.0011.7631.309198
Inca27.3015.5821.0452.0781.784675

El passat dia 21 de setembre hi havia (segons el diari Última Hora) 114.556 nins, infants i joves escolaritzats a l’illa de Mallorca, inclusos els d’ESO i de batxillerat. D’aquests, només 4.119 estaven escolaritzats en el terme de Llucmajor. Diu la crònica que signa Víctor Malagon a l’UH del passat dia 22 que, por municipios, lógicamente Palma acapara prácticamente a la mitad de los escolares mallorquines: 54.536, es decir, un 47 por ciento del total. Le siguen, encabezando la lista de los municipios de la Part Forana con más alumnos escolarizados Manacor, con 6.391, de los cuales 1.273 escolares están en infantil, 2.640 cursan primaria, 1.916 ESO y 562 bachillerato; Calvià, 5.827, 1.165 en infantil, 2.444 en primaria, 1.651 ESO y 567 bachillerato, Inca con 5.582, 1.045 en infantil, 2.078 en primaria, 1.784 ESO y 675 bachillerato. Ya bajando de la cifra de los 5.000 pero contando con un importante número de escolares se encuentran Marratxí con 4.271 alumnos, de los que en infantil hay 1.001, en primaria 1.763, un total de 1.309 acuden a ESO y 198 a bachillerato. Y le sigue el municipio de Llucmajor cuya cifra de escolarizados asciende a 4.119, con 859 en infantil, 1.641 en primaria, 1.330 cursan ESO y 289 bachillerato.

COMENÇAM TARD I ACABAM PREST

Les xifres d’aquest article ens varen confirmar  sospites que haurem de treballar. Per tal d’entendre-les, les hem posades en el quadre del paràgraf anterior. Hi observarem que Llucmajor destaca, com Calvià, per la seva baixa població escolar en relació a la població de conjunt, però en el cas de Llucmajor són cridaneres –i escandaloses- les baixíssimes xifres d’infants i de joves matriculats a l’etapa d’infantil i al batxillerat: a Llucmajor hi ha moltes menys places d’infantil (859) que en municipis amb una població molt inferior (Marratxí o Inca). I, pel que fa al batxillerat, Llucmajor no arriba a la meitat dels alumnes d’aquest cicle atribuïts a Calvià. Si les xifres són certes, quina és l’explicació d’aquesta catàstrofe? Perquè, si són certes, posen Llucmajor com a paradigma dels mals del sistema educatiu balear: uns alumnes que arriben tard a l’escola i que en surten massa prest.  Carmen Orte, catedràtica del departament de pedagogia de la UIB, escrivia el passat dia 20 d’agost un article en el Diario de Mallorca sobre el fracàs escolar a les Illes Balears. El seu text s’ajusta com un calcetí al peu de Llucmajor: 

Els nostres escolars arriben més tard que altres al sistema educatiu. La taxa d´escolaritat de l´alumnat d´educació infantil està per sota de les taxes estatals, entre catorze punts als dos anys i set punts als tres anys d´edat. El nostre alumnat també abandona sistema educatiu abans que els altres. Als quinze anys ja es comença a notar el descens de l´escolarització en els estudis d´ensenyament secundari obligatori: quatre punts d´abandó per damunt de la mitjana estatal. Als setze anys aquesta diferència és ja de deu punts.

L´elevat nivell de fracàs escolar en l´ensenyament secundari obligatori és un dels principals problemes. Al llarg del període comprès entre els anys 2000-2005, a Balears, que ja partíem d´una posició destacada en el rànquing de fracàs, amb un 35,1%, vam augmentar tres punts més fins a situar-nos en el 38,2%. Comparant amb la mitjana estatal, Balears se situa més de vuit punts per damunt en l’indicador de fracàs.
 Si hi afegim que l’ensenyament en el nostre terme és notícia perquè tenim una escoleta d’infantil amb una antena de telefonia a sobre, o perquè som un dels pocs municipis de Mallorca que han hagut de començar el curs amb aules prefabricades perquè les urbanitzacions encara no tenen la nova escola que necessiten,  o que encara no sabem quan podran començar les obres de la segona escola pública de la vila... aleshores arribam a pensar que els problemas denunciats per la catedràtica Orte –en termes acadèmics- o per a lectora Kika -en termes estrictament vitals- no es resoldran en dos dies. Perquè resoldre’ls no ha estat una prioritat del PP-ASI en els darrers setze anys ni sembla que ho sigui tampoc avui. Un dia ho pagarem. O ja ho pagam avui: en forma de malestar, de sous baixos, de pobresa, de vandalisme, de despersonalització, de lletjor col·lectiva... Na Kika té raó.

Categoria: Educació i cultura. Comentaris: (7). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.