facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Fermança

psmllucmajor | 16 Octubre, 2007 22:44

Que en aquest blog no ens agrada la manera que té el PP de menar el nostre poble, i que trobam que amb vint anys de PPASI ja n’hi hauria d’haver prou, són coses que no hauríem de reiterar. Això no lleva que poguem reconèixer que això de les Fires és -tot plegat- un encert: l’Ajuntament ha aconseguir recuperar com a període efectiu de fires tota l’extensió de temps que va de Sant Miquel a Sant Lluc, dues setmanes llargues de programa atapeït i mercat habitual i amb atractius diversos i successius -mercat d’antiguitats, fira d’artesania...- un èxit que té uns orígens cinc voltes centenaris però que no volem regatejar als actuals gestors. Un encert –la continuïtat i la millora- que és doblement mereixedor de mèrit si tenim present que les fires de Llucmajor de cada dia han de fer més esforços per mantenir la seva singularitat i la seva primacia enmig d’una allau de firetes de tot pèl i condició, sorgides del no res, monogràfiques, jovençanes, digníssimes, novelles, atractives i ufanoses: la del dolç d’Esporles, la del teatre de Vilafranca, tantes d’altres... Aconseguir mantenir-se en primer lloc i destacar enmig d’una competència tan destacada és tot un mèrit. I si hi afegim la recuperació de tot el període de fires i la diversificació de l’oferta, més que més. Caldria, tanmateix, ponderar-ne l’impacte real, de les fires, sobre el comerç local: el que mira de subsistir dia rere dia en un poble que va estar a punt de ser una petita ciutat i que en massa aspectes s’assembla de cada dia més a un suburbi.

LES FIRES, EN PLURAL

Les fires de Llucmajor tenen el nom en plural. I la gent de la vila sempre n’ha distingit els períodes: primera fira, segona fira, tercera fira, darrera fira, firó i refiró. Un temps afortunadament recobrat després de dècades de decadència en què les fires es veien reduïdes –de cada vegada més- al dia singular de la darrera fira, tanmateix la festa gran de la nostra tardor.

IMPORTÀNCIA DE LES FIRES

Les fires són importants. Identifiquen Llucmajor, el situen en el mapa i –per ventura- podrien impulsar-ne el renaixement com a centre urbà i comercial. Si bé, en això, per desgràcia, anam enrere com els crancs. La delegació d’Agricultura, la de l’Institut Nacional de Previsió, la de Gesa, el Jutjat de Primera Instància, l’Institut Comarcal de Batxillerat i d’FP, l’arxiprestat, les fàbriques, la delegació de l’ONCE, els cinemes i els teatres, els comerços... eren espais per a les funcions urbanes de Llucmajor –l’administrativa, la cultural i recreativa, la industrial, la comercial...-, les que ens singularitzaven com a vila-ciutat en el Migjorn de Mallorca... i les que veim desaparèixer o decaure any rere any davant la indiferència –en el millor dels casos- de l’Ajuntament. Avui Llucmajor és un espai desarticulat i la vila un centre incapaç d’aglutinar entorn seu la sola extensió del propi terme municipal... no en parlem ja, de la comarca. No n’hi ha prou amb quinze dies de festa per refer una tendència que ens aboca de ple al suburbi.

ESPAIS D'INSEGURETAT

Els suburbis com a espais de la inseguretat i de la por. La història d’angoixa que deuen viure aquests dies els familiars de Margalida Bestard, la dona de setanta-dos anys desapareguda en el populosíssim carrer de la Marineta de s'Arenal amb quatre mil euros a la butxaca, en segueix d’altres: l’atracament a mà armada d’un banc en el polígon industrial, la detenció d’uns “presumptes” delinqüents -que havien gosat robar ni més ni pus que una excavadora- ens donen el to d'un aspecte nou de la vida local: les cròniques dels successos més terribles ja són quotidianes entre nosaltres. Llegim en els diaris i sentim en els comentaris de la gent una relació dels espais de la por i un tast de la insolència dels delinqüents (robar una excavadora... és tenir-ne de bemolls!). Tanmateix hi ha encara una altra violència, menys espantosa però més extensa i molt però que molt molesta: el vandalisme, el renou, les dotzenes de cotxes que apareixen amb les rodes foradades.... segons denúncia dels nostres lectors en aquesta pàgina.

LA DEGRADACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Les protestes de les associacions de pares i mares d'infants de les escoles, les queixes dels usuaris dels poliesportius i les piscines públiques i privatitzades... són només la resposta popular a alguns aspectes de la degradació de l'estat del benestar en el nostre terme. I cada dia ens n'arriben més històries, certes i noves. La darrera: una persona, ja centenària, cau a terra. Es fa mal, inevitablement, i la seva mobilitat queda del tot reduïda. Els fills de la centenària, uns jubilats, demanen una ajuda (petita, puntual) als serveis socials de l'Ajuntament. A la casa de la Vila els demanen paperassa i més papers i els donen hora -per parlar-ne!- d'avui a tretze dies. Dues setmanes sense ajuda: una eternitat si ets centenari i una caiguda t'ha deixat pràcticament invàlid. D'això se'n diu agilitat.

AL GORE, L'AUTOPISTA I EL CAP DE FIBLÓ Parlem del temps. Fires: clariana de sol enmig d'una tardor tempestuosa. Temps de lladres i de caps de fibló. Al Gore -aquell a qui Bush-fill robà la presidència dels EUA en el que fou la tupinada del segle- ha guanyat el premi Nobel de la Pau per la seva tasca de conscienciació sobre els perills del canvi climàtic i sobre la nostra responsabilitat -la dels humans més rics- en aquest afer d'estricta supervivència. Els del Bloc projectàrem el seu film "Una veritat incòmoda" en campanya electoral... i alguns s'enrigueren de nosaltres. Recordàrem que les emissions de CO2 dels transports suposen un percentatge elevadíssim del problema, i que un model de mobilitat fonamentat en el cotxe i l'autopista ens abocava -ens aboca- a la catàstrofe; però l'exconseller de Medi Ambient, Jaume Font, i l'exconsellera Mabel Cabrer arribaren a afirmar que els cotxes, com més corrien, menys contaminaven (sic!). Si dissenyaven el metro tan bé com raonaven tot queda explicat. Però mentre Matas, Font, Cabrer, Tomàs i Oliver sembraven Mallorca i Llucmajor d'asfalt i autopistes, la comunitat científica ja havia advertit que el canvi climàtic portaria, entre d'altres conseqüències, l'extensió i la intensificació dels fenòmens meteorològics extremats: els darrers caps de fibló i les tempestes que els han acompanyat n'han estat un exemple. Una catàstrofe no del tot natural. Però paga, boig. I retira uralites.

FERMANÇA D'ESPERANÇA

Fins i tot enmig de la desgràcia s'encén el llum de l'esperança. La desparició de la senyora Bestard en el carrer de la Marineta ens ha permès de veure dotzenes de voluntaris participar en una recerca esforçada i gratuïta per terra i mar. I el desastre de les escoles de Llucmajor, el coratge de molts de pares que no es resignen a veure els seus fills en barracons.

La fermança és, segons el magnífic diccionari del canonge Alcover i el senyor Moll, la “seguretat, garantia d'una cosa”, així com l’”acte d'obligar-se a una cosa com a garantia per un altre a qui pertoca pròpiament complir-la; la cosa que es dóna o ofereix per garantia” . I a Mallorca és també la “joia o altre objecte que els enamorats compren a la fira per obsequiar llurs estimades”. I afegeixen els savis que “es mira molt això de les fermances, sobre tot a Llucmajor: si el jove no regala tal objecte, és que no vol tal al·lota; si aquesta refusa la fermança, és senyal que no vol el seu enamorat. «Fadrí que no entregarà | per sa fira sa fermança, | ja pot perdre s'esperança | i en Déu sa confiança, | que s'al·lota no el voldrà»”. Fermança és avui paraula ben viva en el català de Llucmajor; voldríem que tothom rebés la seva en aquests dies de refiró. La nostra és l’esperança, la fe en la gent del nostre poble: en els voluntaris que cerquen dia i nit una dona desapareguda, en els pares que no desesperen d’aconseguir una escola millor per als seus fills. I és que el món és ple de bona gent.

Categoria: General. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.