facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

L'altra fira: Frankfurt

psmllucmajor | 17 Octubre, 2007 16:22

Fet el balanç de les fires de Llucmajor, caldrà fer-ne un, de ben provisional, de la participació de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. L'excusa per parlar-ne és, com sempre, la presència llucmajorera a la ciutat alemanya: als esmentats Sebastià Alzamora, Miquel Bezares, Jaume Manresa (d'Antònia Font) i Toni Catany, hi hem de sumar el viatge que hi féu el director insular de Cultura, el nostre regidor, company i amic Maties Garcies.

La qüestió és: s'ho haurà pagat, anar a Frankfurt? La resposta: sí. I no poc. Una vegada més constatam que la nostra cultura és ben normaleta; allò que no ho és, de normal -per ventura-, és la seva ubicació política. El miracle és tenir una cultura tan potent com la nostra amb una història política tan adversa com la que hem patit, i patim i patirem encara. D'escriptors, artistes i filòsofs anam bé; de militars i polítics, no hi hem anat tant.

En parlava Joan Melià en un article en el Diari de Balears d'ahir dels qual us ressenyarem els paràgrafs més significatius: una autèntica crida a l'autoestima.

Fixau-vos-hi: Ramon Llull va ser el primer escriptor que usà una llengua romànica (el català) per escriure sobre temes que fins aleshores només s’havien tractat en llatí; el català és la primera llengua que té un domini lingüístic a Internet (el .cat); la cultura catalana és la primera que, sense tenir un Estat a darrere, és convidada a la Fira de Frankfurt; el català és la primera, en molts d’aspectes, de les llengües europees sense Estat (i està per davant moltes llengües amb Estat). Quin Estat no se sentiria orgullós de tenir, entre les seves llengües i cultures, una cultura i una llengua així? Però els esforços del principal Estat de què feim part són per rebaixar-les a l’interior i amagar-les a l’exterior.

Potser la principal singularitat de la llengua i la cultura catalanes és l’actitud de l’Estat; una actitud contrària, que, amb diferents matisos, no sols es manifesta mitjançant l’actuació dels seus representants directes i dels partits polítics que són alternativa de Govern, sinó també per moltes altres vies, entre les quals destaquen els mitjans de comunicació amb vocació «nacional». Si en lloc de tenir un Estat (o tres) en contra, la llengua i la cultura catalanes no l’hi tenguessin o el tenguessin a favor serien una llengua i una cultura normals, sens dubte.


Categoria: Educació i cultura. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.