PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Prioritats

psmllucmajor | 27 Octubre, 2007 13:13

Mobilitat, seguretat, trànsit | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. DÈFICIT FISCAL

   Dèficit fiscal
   Onofre Rullan. Publicat en el Diari de Balears (17/10/2007)

   La quantitat anual d’inversions públiques necessàries per a mantenir el nostre nivell de vida és periòdicament a debat entre els polítics. Aquests dies el tema ha tornat a sorgir arran de la interpretació de què disposa el nou Estatut i que s’ha concretat en els 2.800 milions d’euros que l’Estat s’ha compromès a invertir a les Balears els propers 7 anys.

   Tot plegat la discussió es redueix a esbrinar si amb l’import total de les inversions públiques n’hi ha prou o no per a satisfer les nostres necessitats, especialment d’infraestructures. Unes necessitats que els càlculs dels economistes avaluen en funció de la renda, mesurada en termes monetaris, generada per la nostra economia, 25.688 milions d’euros el 2006. Una renda que tributa a la hisenda estatal i que no retorna totalment a les illes Balears tot generant el que s’anomena dèficit fiscal. Entre 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals segons sembla, una xifra equivalent als pressuposts de la CAIB o al deute contret pels anteriors governs de la comunitat, especialment el darrer. Aquest desbaratada situació s’ha originat per la mala negociació de les dotacions econòmiques que haurien d’haver acompanyat les successives assumpcions de competències des del 1983, especialment carreteres, sanitat i educació.

   En paraules més entenedores diríem que l’Estat ens ha estat passant els marrons de les competències però s’ha quedat una part important dels diners per a gestionar-les, és a dir, ha fet calaix. Una anòmala situació que el nou estatut pretén encarar (uns diuen que decididament, altres que tímidament) i com a primera mostra del suposat redreçament de la situació els abans esmentats 2.800 milions compromesos per als propers 7 anys, a raó d’una mitjana anual de 400 milions d’euros. Tot comparant aquesta xifra amb els, tirant a la baixa, 2.000 milions anuals de dèficit fiscal sembla que, en termes comptables, la situació no es resol ni de prop. El nostre govern explica que la resta del dèficit ho resoldrà el nou sistema de finançament que ara es comença a discutir i la posada en marxa de la llei de règim especial. Aquestes inversions estatals, quan afecten competències autonòmiques, òbviament, s’ha de conveniar i, que no sabeu quin ha estat el primer conveni acordat, el de sanitat?, el d’educació?, el ferroviari?, no!, l’enèsima edició del conveni de carreteres: 568'9 milions d’euros aprovisionats per l’Estat i 317'6 pels consells insulars. En total 886'5 milions d’euros a gastar els propers 10 anys en variants, desdoblaments, autovies, tercers carrils d’autopistes i en un eufemisme que es diu «accessos a Palma» i que, valorat en 105 milions d’euros com a l’anterior conveni, no és altra cosa que el segon cinturó de Palma. La quantitat d’euros prevista és pràcticament la mateixa que l’anterior govern va licitar entre el 2003 i el 2007 i que ara seran a disposició dels departaments de carreteres insulars però no en 4 anys sinó en 10, tot i que el conseller insular d’Obres Públiques de Mallorca ja ha dit que vol executar tot el conveni a la present legislatura.

   I per quina raó no s’ha començat pel conveni sanitari o educatiu?, dues de les transferències més mal dotades, doncs perquè hi ha sanitat i educació privada i no hi ha carreteres privades. No és el mateix una llista d’espera d’un hospital, que sovint s’evita anant a la privada, que una cua a una carretera que fa arribar tard el camió carregat de bloquets a la promoció d’adossats de torn.

   En poques paraules que, pel que s’albira, rebaixar el dèficit fiscal vol dir més asfalt i ciment. Per exemple amb els 105 milions d’euros del segon cinturó que, una vegada Son Espases ha caigut definitivament del costat del pacte de la llotja del Santiago Bernabeu, es farà «imprescindible» per tal de donar accessibilitat al nou hospital de referència. I això que, segons els informes oficials, el rebuig del projecte de Son Espases no arribava als 20 de milions d’euros d’indemnització. Encara ens n’haguéssim estalviat 85 optant per Son Dureta.

   Però no només tindrem carreteres per a rebaixar el nostre crònic dèficit fiscal, entre el llistat de projectes que vénen associats als primers 300 milions d’euros d’inversions també hi ha diners per a ampliacions dels aeroports (88'5) i ports (39'4). Projectes que eixamplaran les portes d’entrada a les nostres illes en un nou pas per a connectar les xarxes aèries i marítimes amb les terrestres. També per aquesta raó el primer conveni signat ha estat el de carreteres. La tallada més grossa sempre se l’enduen els projectes d’infraestructures dures ja que sinó no hi ha manera d’esgotar els pressuposts, diuen. Us imaginau que passarà si aconseguim acabar amb el dèficit (o espoli) fiscal dels 2.000-3.000 milions d’euros anuals (no 400, sinó 2.000 o 3.000) que tenen les Balears respecte a la hisenda estatal? Això suposaria, més o menys, que l’Estat hauria d’invertir anualment una xifra molt propera al que s’ha compromès per als propers 7 anys. I ja sabem quines són les seves competències, ports i aeroports, i les seves apetències de conveni, carreteres. L’Estat no pot continuar batent rècords als seus ports i aeroports si el flux de mercaderies i passatgers peninsulars i continentals s’estrangula interiorment per mor d’un sistema viari intern que no doni continuïtat a les xarxes peninsulars i continentals.

   Algú va dir «alerta amb el que demanes que t’ho poden donar», una frase que cobra tot el seu sentit quan veiem el que es vol fer amb només 400 milions d’euros anuals i ens imaginam el que es voldrà fer amb 2.000 o 3.000. Potser rescabalaríem el dèficit fiscal però segur que a costa d’incrementar, amb la mateixa proporció, el dèficit ecològic. L’alternativa sostenible per a una correcta digestió del dèficit hauria de consistir a contractar més metges i professors, a reemplaçar progressivament carrils de la xarxa viària existent per trens, a comprar i esbucar edificis sense compensar els propietaris amb aprofitaments «que facin rendible l’operació», a substituir progressivament la dependència energètica dels combustibles fòssils per la independència que ens proporcionarien les fonts alternatives, a comprar habitatges desocupats per llogar-los a preu taxat a la gent que no pot arribar als preus de mercat, a comprar illetes sencers d’eixample per derruir-les i convertir-les en espais lliures públics per no ultrapassar les 300 places/hectàrea, fins i tot a «desurbanitzar» aquells indrets que més agressió ambiental i paisatgística hagi suposat la seva urbanització. Però no, com digué el Grouxo aquí el que ens va és «más madera», més port, més aeroport, més carreteres... I és que, ens diuen, per executar amb prestesa pressuposts de 2.000 o 3.000 milions d’euros afegits als de la CAIB, res millor que anar a triar directament d’entre l’extens repertori de projectes que s’han anat acaramullant a les prestatgeries dels departaments més enginyerils de les nostres administracions, ja que els altres projectes, els sostenibles, ni tan sols són redactats i, si ho són, són massa petits i barats. Calen projectes grossos i cars, molt grossos i molts cars per tal que, ràpidament, eixuguem el nostre «injust dèficit». Ens estan, literalment, prenent el pèl. Acabant amb el dèficit fiscal de la manera que ho volen fer els empresaris importarem a les Balears la magnitud de la devastació territorial que ara mateix pateix, per exemple, Madrid i la costa mediterrània peninsular. Egoistament (i irracionalment) un té tendència a pensar que, vist el panorama, millor mantenir el dèficit fiscal i que enlloc d’urbanitzar les Balears continuin urbanitzant la comunitat autònoma de Madrid tal com ho estan fent els darrers anys.

   premsímetre | 28/10/2007, 23:50
2. Sobre el Pacte a les generals

   Per a les eleccions generals del proper març se m'acudeixen algunes preguntes:

   - Sí EU són espanyols o bé un "partit d'obediència externa" (d'aquí endavant POE) ho són també ELS VERDS?.

   - Sí ERC-Illes ha pactat, a nivell local, amb exdirigents d'EU que ara estan a ELS VERDS o bé amb ELS VERDS...que li passa a ERC? El mateix que al PSM?

   - Sí ERC-Principat pacta una llista unitària al Senat amb PSC i ICV-EUIA (Els POE catalans) vol dir que renega de l'eix nacional com ho fa el PSM, segons alguns, i fa molt més nacionalista a CIU?

   - UM vol formar part d'una coalició on hi participin ERC i PSM?

   - Les bases d'ERC volen pactar amb UM?

   - Es el mateix un pacte post-electoral amb UM que un de preelectoral?

   - On es donen certificats de nacionalisme, extremisme ideològic, definició o no de POE's, etc, etc?

   - Com es que el PNB pot pactar amb EZKER BATUA? No és un POE?

   - Per què, si són POE's, EZKER BATUA i altres federacions d'EU pacten amb: PNB, ARALAR, BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, ESQUERRA REPUBLICANA, PSM DE MALLORCA, ENTESA NACIONALISTA D'EIVISSA...

   - Per què UM votà a favor de la reforma de l'estatut d'autonomia amb el PSOE-PP i EU-VERDS ho feu amb el PSM?

   - Per què fa 4 anys era bona la coalició PROGRESSISTES i ara no ho podria ser (dic NO HO PODRIA) per ERC i l'ENTESA (ex-membres del PSM que públicament feren campanya i, es suposa, que votaren la candidatura).
   - Si ERC va amb UM a una llista conjunta a les generals....L'ENTESA (....o ERC) també demanaran una coalició entre PSM-UM-ERC-CIU-ENTESA a les europees?

   - Per què em sona al cap ,constantment, la cançó Parole, Parole, Parole...?

   Pres del blog de'n Magí | 29/10/2007, 00:09
3. Corrupció galopant

   PP, UM, PSOE... tots esquitxats, manco el PSM, manco el Bloc. Tot s'ha de dir:

   IBUNALES. las pesquisas judiciales han marcado la vida política de los últimos años

   Al menos 46 políticos de Balears están siendo investigados por los tribunales

   Los escándalos por presunta corrupción o mala gestión salpican a cargos de los principales partidos de las islas

   VIRGINIA EZA. PALMA. Al menos 46 políticos de Balears están implicados en distintos casos que son objeto de investigación judicial o de la fiscalía por una batería de causas relacionadas con la corrupción urbanística, prevaricación o mala gestión en sus cargos. En su mayor parte, los políticos proceden del PP y de UM, aunque el PSOE tampoco ha escapado a los ojos de los tribunales.
   El último escándalo en estallar ha sido el de Son Oms, con los dirigentes de UM Bartomeu Vicens y Maximilià Morales como imputados por su actuación como abogados, a principios de los 90, en el caso que investiga la fiscalía anticorrupción para esclarecer quién se quedó con un 15 por ciento de los solares que se recalificaron de rústicos a urbanizables industriales en el polígono de Son Oms.
   A UM también le afecta el caso Ayudas, la presunta trama de desvío de subvenciones dadas en la pasada legislatura por el Consell a asociaciones culturales y deportivas vinculadas al partido que preside Maria Antònia Munar, con fines distintos para las que fueron concedidas. El caso estalló a instancias de un grupo de ciudadanos, que denunciaron a la propia Munar, a la ex consellera insular de Cultura, Dolça Mulet y al ex director insular de Cultura, Guillem Ginard, aunque ninguno de ellos ha sido por ahora imputado.
   Munar y otros 18 miembros del Consell en la pasada legislatura (dos de UM y 16 del PP) figuran como querellados del empresario catalán Josep Lluis Núñez por la adjudicación de los terrenos de Can Domenge, un asunto sobre el que la Audiencia de Palma ha dictado un auto ordenando que se siga investigando. Núñez acusa a los representantes de UM y el PP de los presuntos delitos de malversación de fondos públicos, prevaricación y revelación de secretos oficiales.
   El caso Caballistas también sigue su curso, con once alcaldes y ediles del PP en la pasada legislatura imputados por la supuesta trama de corrupción para legalizar la casa y cuadras del ex alcalde de Ses Salines, Sebastià Vidal. Algunos de los implicados en este caso también están siendo investigados por otros escándalos, como la alcaldesa de Felantix, la popular Catalina Soler, imputada en el ´caso licencias´, en el que la oposición la acusa de prevaricación al retrasar la entrada en vigor de una norma urbanística.
   El PSOE tampoco se ha librado de contar con políticos afectados por investigacines judiciales. A instancias del alcalde popular de Calvià, Carlos Delgado, la portavoz del Govern, Margarita Nájera, está imputada en dos casos: el de la venta de un solar de Santa Ponça al ex marido de Nájera y el caso Estrategia Local, empresa contratada por el ayuntamiento de Calvià que elaboró un documento sobre la estrategia electoral que debía seguir el PSOE, asunto que también afecta al dirigente socialista Antoni Manchado.
   En Eivissa, el alcalde socialista de Sant Josep de sa Talaia, Josep Marí Ribas, y el ex primer teniente de alcalde socialista del ayuntamiento de Eivissa, Pedro Campillo, están imputados en el caso de las presuntas comisiones ilegales en el escándalo de Ibiza Centro.
   A ellos se suma el caso ´estrella´ de la pasada legislatura, el caso Andratx, con la imputación del ex alcalde del PP Eugenio Hidalgo y Jaume Massot, ex director general del anterior Govern del PP.
   Lluc Thomàs, alcalde popular de Llucmajor y Joaquín Rabasco (ASI) por el caso Rabasco; el alcalde Montuïri, Gabriel Matas (PP), ímputado por un caso de evasión fiscal, y el ex presidente de la autoridad Portuaria, Joan Verger (PP), por el concurso del varadero, se añaden a la nómina de políticos investigados por los tribunales

   ______

   http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1697_2_303730__MALLORCA-Medio-centenar-politicos-Balears-estan-pendientes-investigaciones-judiciales

   del DM d'avui | 29/10/2007, 00:15
4. Sobre els pactes

   Coincidesc amb aquest comentari de n'Alex -de s'Arenal- publicat en el blog de'n Magí:

   Un gran PACTE.
   "Crec que és possible un pacte de tots els partits que comentes (PSM + EU-EV + UM + Ent+ ERC). Tots estam d'acord en un cosa. Fins ara, tant PP com PSOE ens han putejat a l'hora de fer inversions i en els pressuposts cap a les Illes".

   Sempre que UM faci bugada.

   toni | 29/10/2007, 00:40
5. Corrupció galopant

   En el DM d'avui: i subratll aquesta frase "son los propios partidos, que no deberían tolerar la corrupción en ninguna de sus formas".

   ________________

   Opinión. Números descorazonadores

   ANTONI RUIZ

   Casi medio centenar de políticos con problemas en mayor o menor grado con los tribunales de justicia de estas islas conforman un panorama descorazonador para el que todavía no ha perdido del todo la fe en la importancia de la política como coadyuvante al ordenamiento de la vida de esta sociedad. En cambio, a esos uno de cada cuatro votantes que explicó al CIS que no quiso acudir a las urnas en la última cita porque piensa que "todos los políticos y partidos son iguales", porque "gobierne quien gobierne da lo mismo", o porque como diría un mallorquín, en política todo va "fot qui fot", sólo les aporta un argumento para pensar que tienen razón.
   Los principales interesados en devolver el crédito a la política y a los políticos son los propios partidos, que no deberían tolerar la corrupción en ninguna de sus formas, ni cerrar filas en torno a los culpables por aquello de no dar armas al adversario. Y sobre todo no usar esa táctica de "y tú más".

   lector | 29/10/2007, 00:44
6. Quan l'especulació expulsa la pagesia

   El cas del Polígon de Son Oms és un exemple - no només de possible (presumpta) corrupció política que esquitxa(ria) tant UM com el PP- sinó sobretot del fet que l'especualació immobiliària expulsa la pagesia... i li roba la cartera. Horts de reguiu, protegits per la llei i catalogats "d'interès nacional" es converteixen en urbanitzables. Al pagès li paguen el sòl a deu euros i els especuladors el revenen a 2.000. Un escàndol.

   ________

   Del DM de dissabte (27 d'octubre):

   caso son oms

   CARLOS RIPOLL EXPLICA QUE EL POLÍGONO CONTÓ CON EL IMPULSO DE SU PARTIDO

   Solares de Son Oms se compraron por 10 euros y se revendieron por 2.000

   Una minoría de payeses de s´Aranjassa ya denunció en 1995 las llamadas de Morales para que vendieran las explotaciones
   M. M. B / V.E / P.C. PALMA. A mediados de los años noventa los payeses que poseían terrenos enmarcados entre el aeropuerto, la autopista de s´Arenal y el camí de Can Capó comenzaron a recibir ofertas por sus sembrados. Los compradores, cuya intención final era recalificar el suelo para construir el polígono industrial de Son Oms, pagaron entre diez y doce euros por el metro cuadrado de rústico, detallan fuentes próximas a las operaciones.
   Años más tarde las mismas fincas se revendieron por cantidades que jamás hubieran soñado los antiguos dueños: entre 1.500 y 2.000 euros el metro cuadrado. Las plusvalías fueron millonarias. Ahora la fiscalía anticorrupción de Balears investiga la presunta comisión de delitos durante la gestación del polígono. Entre las personas que han prestado declaración figuran el actual portavoz de UM en el Parlament, Bartomeu Vicens, el ex president del Parlament, Maximilià Morales (UM), y el abogado Jaime Montis.
   Los dos dirigentes nacionalistas actuaron en aquella época como representantes de algunos propietarios. El portavoz de UM matiza que desarrolló esta labor desde 1990 hasta 1995, cuando todavía no desempeñaba, dice, puestos de responsabilidad política.
   Del dinamismo de Maximilià Morales da constancia una información publicada por este diario en abril de 1995. En aquellas fechas, una minoría de payeses de s´Aranjassa se quejó de las presiones para que vendieran sus explotaciones. "Hemos recibido muchas llamadas del despacho de Maximilià Morales. Llaman uno a uno a los vecinos para convencerles del proyecto", explicaba Margarita Bosch.
   Morales en esa época adujo que los propietario se dirigían a él para pedir asesoramiento en la tramitación del cambio de uso. "Desde nuestro despacho no se ha hecho nada más", dijo.
   Los payeses que se resistían a abandonar sus fincas alegaban que el terreno se enclavaba en una Zona Regable de Interés Nacional. El teniente de alcalde de Urbanismo del Ayuntamiento de Palma desde 1991 a 1999, Carlos Ripoll (PP), restaba importancia a ese hecho. "Que sea zona de regadío no supone un obstáculo", replicaba en 1995.
   Ahora, Carlos Ripoll es senador y recuerda que durante su etapa al frente del área de Urbanismo sostuvo varias reuniones con Maximilià Morales y Bartomeu Vicens donde se abordó la situación del polígono de Son Oms. Carlos Ripoll, quien dice no recordar las fechas concretas de los encuentros, rememora entre "tres y cuatro" contactos con Vicens, cuando éste actuaba en calidad de abogado y representante de los propietarios.
   Según afirma Ripoll, Vicens negociaba con el Ayuntamiento una rebaja de las cargas urbanísticas a fin de garantizar la viabilidad del polígono industrial de Son Oms, que se veía afectado negativamente por la proximidad de un torrente, torres de alta tensión y la cercanía del aeropuerto.
   El senador del PP también rememora varias entrevistas con el ex presidente del Parlament balear, Maximilià Morales. Según el testimonio de Ripoll, Morales pretendía que una empresa de la que es accionista, Inspecciones Técnicas de Mallorca (Itema), instalada desde 1991, no compartiese las mismas cargas que el resto de participantes en el polígono al poseer una "declaración de interés social".
   Ripoll atestigua que cuando el PP gana las elecciones municipales de Palma, el programa electoral de su partido contempla la creación de pequeños polígonos industriales para frenar la fuga de empresas a la Part Forana. Ripoll admite que la puesta en marcha de Son Oms cuenta con el beneplácito del Ayuntamiento palmesano, debido a su ubicación cercana al aeropuerto y propicia para los industriales de la Platja de Palma.
   Tras largas conversaciones, el Consell de Mallorca, gobernado por Maria Antònia Munar con el respaldo de PSOE y PSM, da el visto bueno en diciembre de 1998 al Plan General de Ordenación Urbana impulsado por el Ayuntamiento de Palma donde se certifica la conversión de Son Oms en terreno urbanizable industrial.
   Todas las fuentes del PP consultadas sobre la transformación de Son Oms en un codiciado polígono industrial se remitieron al ex edil del PP, Carlos Ripoll. También el ex alcalde de la época, Joan Fageda, confirmó que el peso de la tramitación del Plan General y las negociaciones con los propietarios recayó en el ahora senador popular.

   enclusa | 29/10/2007, 00:55

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció