facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

"Dèficit fiscal", un bon article de Nofre Rullan

psmllucmajor | 31 Octubre, 2007 07:07

El comentàvem fa un parell de dies, aquest article del professor Nofre Rullan en què posa de manifest que -al dèficit fiscal de les Illes Balears- s'hi afegeix el fet que les prioritats inversores van totes en el mateix sentit: la destrucció del territori i la consolidació d'un model econòmic depredador. I hi fa encara aquesta consideració inquietant: "Algú va dir «alerta amb el que demanes que t’ho poden donar», una frase que cobra tot el seu sentit quan veiem el que es vol fer amb només 400 milions d’euros anuals i ens imaginam el que es voldrà fer amb 2.000 o 3.000". Un avís que s'ha de tenir en compte.

_____________________

DÈFICIT FISCAL

Onofre Rullan. Publicat en el Diari de Balears (17/10/2007)

La quantitat anual d’inversions públiques necessàries per a mantenir el nostre nivell de vida és periòdicament a debat entre els polítics. Aquests dies el tema ha tornat a sorgir arran de la interpretació de què disposa el nou Estatut i que s’ha concretat en els 2.800 milions d’euros que l’Estat s’ha compromès a invertir a les Balears els propers 7 anys.

Tot plegat la discussió es redueix a esbrinar si amb l’import total de les inversions públiques n’hi ha prou o no per a satisfer les nostres necessitats, especialment d’infraestructures. Unes necessitats que els càlculs dels economistes avaluen en funció de la renda, mesurada en termes monetaris, generada per la nostra economia, 25.688 milions d’euros el 2006. Una renda que tributa a la hisenda estatal i que no retorna totalment a les illes Balears tot generant el que s’anomena dèficit fiscal. Entre 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals segons sembla, una xifra equivalent als pressuposts de la CAIB o al deute contret pels anteriors governs de la comunitat, especialment el darrer. Aquest desbaratada situació s’ha originat per la mala negociació de les dotacions econòmiques que haurien d’haver acompanyat les successives assumpcions de competències des del 1983, especialment carreteres, sanitat i educació.

En paraules més entenedores diríem que l’Estat ens ha estat passant els marrons de les competències però s’ha quedat una part important dels diners per a gestionar-les, és a dir, ha fet calaix. Una anòmala situació que el nou estatut pretén encarar (uns diuen que decididament, altres que tímidament) i com a primera mostra del suposat redreçament de la situació els abans esmentats 2.800 milions compromesos per als propers 7 anys, a raó d’una mitjana anual de 400 milions d’euros. Tot comparant aquesta xifra amb els, tirant a la baixa, 2.000 milions anuals de dèficit fiscal sembla que, en termes comptables, la situació no es resol ni de prop. El nostre govern explica que la resta del dèficit ho resoldrà el nou sistema de finançament que ara es comença a discutir i la posada en marxa de la llei de règim especial. Aquestes inversions estatals, quan afecten competències autonòmiques, òbviament, s’ha de conveniar i, que no sabeu quin ha estat el primer conveni acordat, el de sanitat?, el d’educació?, el ferroviari?, no!, l’enèsima edició del conveni de carreteres: 568'9 milions d’euros aprovisionats per l’Estat i 317'6 pels consells insulars. En total 886'5 milions d’euros a gastar els propers 10 anys en variants, desdoblaments, autovies, tercers carrils d’autopistes i en un eufemisme que es diu «accessos a Palma» i que, valorat en 105 milions d’euros com a l’anterior conveni, no és altra cosa que el segon cinturó de Palma. La quantitat d’euros prevista és pràcticament la mateixa que l’anterior govern va licitar entre el 2003 i el 2007 i que ara seran a disposició dels departaments de carreteres insulars però no en 4 anys sinó en 10, tot i que el conseller insular d’Obres Públiques de Mallorca ja ha dit que vol executar tot el conveni a la present legislatura.

I per quina raó no s’ha començat pel conveni sanitari o educatiu?, dues de les transferències més mal dotades, doncs perquè hi ha sanitat i educació privada i no hi ha carreteres privades. No és el mateix una llista d’espera d’un hospital, que sovint s’evita anant a la privada, que una cua a una carretera que fa arribar tard el camió carregat de bloquets a la promoció d’adossats de torn.

En poques paraules que, pel que s’albira, rebaixar el dèficit fiscal vol dir més asfalt i ciment. Per exemple amb els 105 milions d’euros del segon cinturó que, una vegada Son Espases ha caigut definitivament del costat del pacte de la llotja del Santiago Bernabeu, es farà «imprescindible» per tal de donar accessibilitat al nou hospital de referència. I això que, segons els informes oficials, el rebuig del projecte de Son Espases no arribava als 20 de milions d’euros d’indemnització. Encara ens n’haguéssim estalviat 85 optant per Son Dureta.

Però no només tindrem carreteres per a rebaixar el nostre crònic dèficit fiscal, entre el llistat de projectes que vénen associats als primers 300 milions d’euros d’inversions també hi ha diners per a ampliacions dels aeroports (88'5) i ports (39'4). Projectes que eixamplaran les portes d’entrada a les nostres illes en un nou pas per a connectar les xarxes aèries i marítimes amb les terrestres. També per aquesta raó el primer conveni signat ha estat el de carreteres. La tallada més grossa sempre se l’enduen els projectes d’infraestructures dures ja que sinó no hi ha manera d’esgotar els pressuposts, diuen. Us imaginau que passarà si aconseguim acabar amb el dèficit (o espoli) fiscal dels 2.000-3.000 milions d’euros anuals (no 400, sinó 2.000 o 3.000) que tenen les Balears respecte a la hisenda estatal? Això suposaria, més o menys, que l’Estat hauria d’invertir anualment una xifra molt propera al que s’ha compromès per als propers 7 anys. I ja sabem quines són les seves competències, ports i aeroports, i les seves apetències de conveni, carreteres. L’Estat no pot continuar batent rècords als seus ports i aeroports si el flux de mercaderies i passatgers peninsulars i continentals s’estrangula interiorment per mor d’un sistema viari intern que no doni continuïtat a les xarxes peninsulars i continentals.

Algú va dir «alerta amb el que demanes que t’ho poden donar», una frase que cobra tot el seu sentit quan veiem el que es vol fer amb només 400 milions d’euros anuals i ens imaginam el que es voldrà fer amb 2.000 o 3.000. Potser rescabalaríem el dèficit fiscal però segur que a costa d’incrementar, amb la mateixa proporció, el dèficit ecològic. L’alternativa sostenible per a una correcta digestió del dèficit hauria de consistir a contractar més metges i professors, a reemplaçar progressivament carrils de la xarxa viària existent per trens, a comprar i esbucar edificis sense compensar els propietaris amb aprofitaments «que facin rendible l’operació», a substituir progressivament la dependència energètica dels combustibles fòssils per la independència que ens proporcionarien les fonts alternatives, a comprar habitatges desocupats per llogar-los a preu taxat a la gent que no pot arribar als preus de mercat, a comprar illetes sencers d’eixample per derruir-les i convertir-les en espais lliures públics per no ultrapassar les 300 places/hectàrea, fins i tot a «desurbanitzar» aquells indrets que més agressió ambiental i paisatgística hagi suposat la seva urbanització. Però no, com digué el Grouxo aquí el que ens va és «más madera», més port, més aeroport, més carreteres... I és que, ens diuen, per executar amb prestesa pressuposts de 2.000 o 3.000 milions d’euros afegits als de la CAIB, res millor que anar a triar directament d’entre l’extens repertori de projectes que s’han anat acaramullant a les prestatgeries dels departaments més enginyerils de les nostres administracions, ja que els altres projectes, els sostenibles, ni tan sols són redactats i, si ho són, són massa petits i barats. Calen projectes grossos i cars, molt grossos i molts cars per tal que, ràpidament, eixuguem el nostre «injust dèficit». Ens estan, literalment, prenent el pèl. Acabant amb el dèficit fiscal de la manera que ho volen fer els empresaris importarem a les Balears la magnitud de la devastació territorial que ara mateix pateix, per exemple, Madrid i la costa mediterrània peninsular. Egoistament (i irracionalment) un té tendència a pensar que, vist el panorama, millor mantenir el dèficit fiscal i que enlloc d’urbanitzar les Balears continuin urbanitzant la comunitat autònoma de Madrid tal com ho estan fent els darrers anys.

Categoria: Territori, medi ambient. Comentaris: (2). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.