PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Un informe del ministeri de Medi Ambient insta ara a incloure ses Fontanelles dins la zona litoral protegida quan la direcció general de Costes se negà a fer-ho l'any passat. La negativa de Costes a protegir ses Fontanelles el 2006 va fer possible que Catalina Cirer (PP), en un dels seus darrers actes com a batlessa de Palma, aprovàs el projecte d'urbanització d'aquesta zona, el darrer aiguamoll de la nostra badia.

Ara, quan les obres poden començar en qualsevol moment, el Ministeri de Medi Ambient ha fet públic un informe que posa de manifest la seva anterior negligència en la protecció de la costa balear i, singularment, de ses Fontanelles. L'informe -que analitza, entre d'altres termes, el de Llucmajor- detecta 730 ocupacions irregulars del domini públic marítimo-terrestre a la costa de Mallorca i proposa una sèrie de mesures entre les quals s'inclou la incorporació del valuós aiguamoll de ses Fontanelles en la zona litoral protegida, atesos els seus singulars valors naturalístics.

CREIXEMENT ECONÒMIC I BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

La qüestió és saber si ens trobam davant un cas de responsabilitat i eficiència per part dels encarregats de la redacció de l'informe o d'una nova traca preelectoral del govern de ZP que -per no haver fet els deures quan tocava, com no els féu Felipe Gonzàlez a s'Estanyol- ha posat en perill de mort imminent la darrera albufereta de la badia de Palma i el paisatge més singular de tot l'entorn de s'Arenal i Can Pastilla. I el més important: convé saber si aquest informe tendrà conseqüències (ràpides) abans que les maquinotes entrin a l'aiguamoll. Ho dubtam, ja que es parla "d'enviar la documentació als ajuntaments i les comunitats autònomes" i de "consensuar la actuación más eficaz e implicar a todas las administraciones competentes mediante decisiones que corresponde tomar a los gobiernos autonómicos y ayuntamientos". Anam ben servits: a l'hora de defensar la costa Madrid parla, però no actua; deixa fer als amics, ven al millor postor i -en el millor dels casos- se'n renta les mans, pel que sembla.

Recordem que, per la nostra banda, ja demanàrem a Cristina Narbona que compràs ses Fontanelles amb els diners que anuncià que invertiria per preservar la costa de Balears -mentre Defensa venia el cap de ses Salines a una coneguda immobiliària alemanya, valgui recordar-ho-. El problema és l'escassa credibilitat del PSOE com a partit preocupat pel Medi Ambient: recordem que han estat ajuntaments del PSOE els que han devastat Calvià o que ha estat sota un règim autonòmic del PSOE que la costa andalusa ha desaparegut sota el ciment.

I no es tracta d'anèdotes sinó d'una dada estructural: el director de la revista liberal The Economist ho comentava avui a El Mundo: "l'èxit econòmic d'Espanya és, en bona part, una bombolla immobiliària". Els comptes inflats de l'Espanya de ZP descansen, en bona part, sobre uns fonaments de ciment armat paradoxalment ben fràgils. Prosperitat i creixement amb aluminosi.

EL CIMENT I EL CANVI CLIMÀTIC DEVOREN EL LITORAL

L'informe del Ministeri de Medi Ambient que avui donen a conèixer els diaris de Mallorca, a més de les 730 ocupacions del domini públic esmentades o el risc de destrucció de ses Fontanelles o es Carnatge, fa algunes consideracions sobre altres perills que amenacen la costa mallorquina. Destaca especialment, per la seva repercussió econòmica sobre la nostra primera indústria, el retrocés de les platges degut al canvi climàtic. L'informe estableix que la platja de s'Arenal podria retrocedir entre 7 i 14 metres en les pròximes dècades al llarg d'un front de 4.300 metres.

L'informe de Medi Ambient també esmenta l'excés de pressió urbanística sobre la costa que, en el cas de la Badia, arriba al 82% de la línia de costa. Cal esmentar que, en els darrers trenta anys, la costa de Llucmajor ha estat intensament urbanitzada: Son Verí Nou, Tolleric, el Puig de Ros, Sa Torre, Maioris Décima, Cala Pi, Vallgornera o es Pas han afegit una superfície urbanitzada de més de 300 Ha als nuclis de s'Arenal i s'Estanyol (71 Ha. en conjunt) i les primeres -i limitades- urbanitzacions de Cala Blava (27 Ha.) i les dues "Badies" del Pedrafort (150 Ha.). I tot fa pensar que només el conjuntural ús militar, l'activisme ecologista i la Llei d'Espais Naturals que classificà d'ANEI bona part de la nostra costa han permès salvar del ciment la resta del nostre litoral. Queden, no obstant, algunes àrees valuoses pendents de protecció i encara avui en perill (Regana, especialment), i la recuperació d'alguns espais degradats com les dunes del Clot de l'Infern, entre d'altres.

______________________

Retalls de premsa:

1. Diari de Balears, 3 de novembre de 2007.

Madrid té un «pla sostenible» per a Mallorca

Fitxa setze demarcacions en perill entre elles les Fontenells o les ocupacions del domini públic

AGÈNCIES. Madrid.

El Ministeri de Medi Ambient ha recollit informació sobre l'anàlisi d'un total de 16 demarcacions a la zona costanera de Mallorca, en la qual incideix sobre els punts a millorar en el desenvolupament del pla de gestió per a la sostenibilitat de la costa a la Mediterrània, que inclou un estudi sobre Mallorca. Aquesta informació serà remesa a la Comunitat i als ajuntaments per a la seva valoració, amb l'objectiu de poder debatre-la i assumir la col·laboració entre administracions per a la posada en comú de les actuacions que es duran a terme a l'Arxipèlag dins de l'estratègia de sostenibilitat impulsada pel Govern central.

Les zones analitzades engloben els territoris de la Tramuntana Sur i Nord, les proximitats de Port de Sóller, diverses cales de Formentor, la costa de les badies de Pollença, Alcúdia, Palma i Artà, les cales del sud-est de l'Illa, el Cap de ses Salines, la zona de la Ràpita, Llucmajor, l'entorn de Cabrera i Conillera, així com els municipis d'Andratx i Calvià, i la costa de la Dragonera. L'informe Dafo (Avaluació de Debilidats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) planteja en la majoria dels casos unes línies genèriques. Indica els focus per frenar l'ocupació massiva de la franja costanera i la funcionalitat tant física com natural del litoral. Les recomanacions exposades es dirigeixen a fomentar a les administracions l'adaptació al canvi climàtic i la redirecció del model de gestió de la costa. També es destaca amb això la necessitat d'emmarcar d'una manera «racional» les actuacions de la costa dins dels plans d'ordenació del territori. En termes globals, el dossier apunta l'existència d'un mínim de 65 quilòmetres de penya-segats inestables, que en alguns casos com el de la badia d'Alcúdia, són a causa de focus residencials o urbanitzats. Destaquen els 27 a la Tramuntana Sud i que constitueixen el 54% de la unitat de gestió, amb especial interès. Una altra de les zones de rellevància dels penya-segats illencs són els 13 quilòmetres considerats inestables distribuïts entre les Puntes, Morro del Vent, Port de Fornalutx, Punta de Cala Vermella i Torre des Forat. També s'incideix que a la badia d'Artà el 44 per cent de la part inestable està edificat.

A més, l'informe posa èmfasi en les ocupacions del domini públic maritimoterrestre detectades a Mallorca, on s'han comptabilitzat, en termes generals, 730 casos referits a la presència de piscines, edificacions o presències de pàrquings o casetes de varador. Els que explica amb major presència d'aquestes ocupacions són les badies de Pollença, d'Alcúdia, d'Artà i de les cales del sud-est. L'informe també suggereix, en la documentació demanada pel Ministeri, la necessitat que la zona humida del prat de les Fontanelles s'inclogui en la categoria de domini públic Maritimoterrestre per les seves característiques naturals. Sobre això es considera com una amenaça la possibilitat d'urbanitzar a les poques zones lliures d'edificació que presenten algunes zones com el Carnatge i les Fontanelles.

Entre les amenaces, s'indica la regressió de la costa que pot donar-se en la majoria de demarcacions estudiades, com els 4.300 metres que «de manera crítica» patirà la platja de Palma, amb un retrocés de 7 i 14 metres prevists per a l'any 2.050 arran de la pujada del nivell del mar. També se suggereix el retrocés de 6 a 12 metres en 4 quilòmetres de la platja de Pollença, amb un diagnòstic similar a Artà. Un altre denominador comú a moltes de les zones escrutades és la falta d'adequació al Pla Territorial de Mallorca com Sòller, la badia de Palma i les cales del sud-est, entre d'altres punts. La saturació de platges i l'afecció dels ancoratges marins per l'augment de l'activitat turística en zones de risc són unes altres de les amenaces previstes en la informació elaborada.

2. Diario de Mallorca, 3 de novembre.

El ministerio de Medio Ambiente detecta 730 ocupaciones en la zona litoral protegida

La Estrategia para la Sostenibilidad de la Costa incide en la mejora de16 zonas de Mallorca

R.F/ I.O/ E.P. PALMA. El ministerio de Medio Ambiente quiere descongestionar de edificaciones el litoral español y para ello ha elaborado un documento -la Estrategia para la Sostenibilidad de la Costa- que recoge un primer diagnóstico de la situación en que se encuentra la costa española. En el caso de Mallorca, el informe detalla los puntos a mejorar en 16 demarcaciones y detecta 730 ocupaciones en la zona litoral protegida.

El documento del Ministerio contabiliza 730 ocupaciones del dominio público marítimo terrestre. Estas invasiones hacen referencia a edificaciones, piscinas, casetas de varadero, chiringuitos o aparcamientos. Las zonas que cuentan con mayor presencia de estas ocupaciones son la bahía de Palma, que cuenta con 106; en la de Pollença hay 100; en la de Alcúdia, 89; Artà tiene 70 y las calas del sureste, 80.

El estudio, que indica los focos para frenar la ocupación masiva de la franja costera, pretende fomentar en las administraciones la adaptación al cambio climático y la redirección de la gestión de la costa.

Las zonas analizadas engloban la Tramuntana Sur y Norte, las cercanías de Port de Sóller, calas de Formentor, las bahías de Pollença, Alcúdia, Palma y Artà, el territorio de Muntanyes d'Artà, las calas del sureste de la isla, el Cap de ses Salines, la zona de sa Rápita, Llucmajor, el entorno de Cabrera y Conillera, así como Andratx y Calvià, y la costa de la Dragonera.

El informe DAFO, que hace una evaluación de debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades, insta a incluir en la zona litoral protegida el humedal del Prat de ses Fontanelles por sus características naturales. Este documento entra en contradicción con anteriores decisiones del Ministerio. En 2006, la dirección general de Costas rechazó que esta zona se incorporase en la categoría de dominio público marítimo terrestre.

El estudio cita como una amenaza la posibilidad de urbanizar en las pocas zonas libres de edificación que presentan es Carnatge y ses Fontanelles.

Siguiendo con las amenazas, se contempla la regresión de la costa. Los efectos del cambio climático afectarán de "forma crítica" a unos 4.300 metros de platja de Palma, con un retroceso de 7 y 14 metros previstos para el año 2050 a raíz de la subida del nivel del mar. También se sugiere el retroceso de 7 a 13 metros en seis kilómetros de las playas que unen Santa Margalida con la de Alcúdia. La saturación de playas y la afección de los fondeos marinos por el aumento de la actividad turística en zonas de riesgo son otros de las amenazas contempladas en la información elaborada.

Urbanismo

El informe dedica un apartado al efecto del urbanismo. En las zonas con "alto grado" de edificaciones destaca la bahía de Palma, con un 82% de su franja costera urbanizada. Andratx y Calvià centran buena parte del documento porque son zonas donde existe un alto grado de urbanización de la costa, con un 62% de la franja costera.

También cabe señalar la existencia de 65 kilómetros de acantilados inestables, que en la costa de Alcúdia se debe a focos residenciales o urbanizables.

El Ministerio quiere implicar a las comunidades. Por ello, enviará la documentación para poder trabajar con ellas y consensuar la actuación más eficaz e implicar a todas las administraciones competentes mediante decisiones que corresponde tomar a los gobiernos autonómicos y ayuntamientos.