facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

Alguna cosa es mou per devers la costa

psmllucmajor | 06 Novembre, 2007 22:54

La degradació del litoral mallorquí -i de tot el litoral mediterrani peninsular- ha arribat a un extrem tal que el ministeri de Medi Ambient, que no va actuar quan era a temps de fer aplicar una legislació de costes que data dels anys 80, ara estudia (i subratllam que "estudia") una sèrie d'actuacions que no exclouen demolicions de construccions ja fetes: ocupacions irregulars del domini públic, hotels i... la central des Murterar (jas coca!). El Diario de Mallorca d'avui publica un ampli i bon resum de les propostes del Ministeri. En copiam més avall (1) les que afecten el nostre terme i el seu entorn més immediat, del cap de ses Salines a ses Fontanelles.

L'informe del departament de Cristina Narbona, titulat "Estratègia de sostenibilitat a la costa", arriba en una setmana carregada de notícies pel que fa a la proteció del litoral de Mallorca i -particularment- del nostre terme municipal.

Per un costat, s'ha conegut que la conselleria d'Ordenació del Territori que dirigeix Gabriel Vicens (PSM-Bloc) està acabant de perfilar un seguit de mesures urbanístiques urgents que podrien salvar alguns dels espais naturals més directament amenaçats. No es donen noms ni topònims per un sentit elemental de prudència, però sembla que la proposta podria passar per l'ampliació dels espais naturals existents; justament una de les idees que planteja en el seu informe el ministeri de Medi Ambient per al nostre terme municipal.

De l'altre, el Ple del Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat la proposta de la Comissió Insular de Patrimoni -depenent de l'àrea de Cultura que dirigeix la nostra regidora, Joana Lluïsa Mascaró- de declarar el conjunt de s'Estalella (barraques, escars, mollet...) Bé d'Interès Cultural, la qual cosa garanteix la seva protecció i conservació. Vint anys de lluita per la defensa de s'Estanyol i s'Estalella obtenen així la seva quarta victòria: aturar la central tèrmica, la urbanització dels Llobets i l'ampliació del Club Nàutic en foren les tres primeres.

MALESTAR DINS UNIÓ MALLORQUINA

Sorprenentment, l'informe de sostenibilitat de la costa mallorquina presentat pel Ministeri de Medi Ambient, sembla que no ha agradat en les files d'un dels socis del Govern balear: Unió Mallorquina. L'edició digital del DM informa (2) del disgust del conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, per l'Estratègia de sostenibilitat de la costa dissenyada a Madrid "perquè no ha estat consensuada amb la comunitat autònoma". Per una vegada que l'Estat decideix reconèixer els efectes devastadors que ha tengut la seva inhibició en la defensa del litoral (quan no ha estat la complicitat directa en la seva destrucció), no ens sembla la millor reacció possible, aquest rampell d'autonomisme mal entès.

LA RESPONSABILITAT DE MADRID

Tanmateix, en una cosa coincidim amb el conseller Grimalt: en la sensació que aquest informe de Madrid té tot l'aire d'un brindis al sol preelectoral. Però ens sembla absurd demanar que un simple "informe" es faci amb "consens" i "amb la participació dels agents socials" com demana el conseller. Grimalt sap perfectament -és llicenciat en Dret- que l'Estat té la l'obligació de defensar el domini públic i que, en la defensa i el manteniment del domini públic, no hi valen ni diàlegs amb uns "agents socials" (quins?) que sovint han estat els autors de la seva destrucció, ni sembla adequada la referència a un "consens" que - vista la història d'aquestes illes- sona a pasteleig en despatxos obscurs.

Voldríem dir, en canvi, "benvinguda sigui la nova sensibilitat d'algun departament de Madrid". Però la caiguda del cavall d'aquest Sant Pau ens sembla massa recent i massa pròxima a les eleccions perquè ens l'acabem de creure. Recentíssima si recordam que el Ministeri de Defensa acaba de vendre al millor postor -el magnat immobiliari Mathias Kuhn- la bateria del cap de ses Salines; o que els agents de Madrid -des de Costes i Medi Ambient fins al Delegat del Govern, Ramon Socias- han fet tant com han sabut per legalitzar, protegir i emparar algunes ocupacions del domini públic -la més escandalosa: la cèlebre piscina del periodista Pedro J. Ramírez-; o que Costes és corresponsable de la construcció dels ports esportius que ara vol reformar; o que l'any passat es va negar a incloure en el domini públic la zona de ses Fontanelles que ara reclama protegir; o que al llarg de les darreres quatre dècades Costes és responsable de la demolició d'espais amb valor patrimonial o antropològic (la illeta dels republicans de s'Arenal, alguns escars de la costa...) o de les salvatges regeneracions de platges que es varen dur a terme a la Badia en temps de Felipe Gonzàlez i que han continuat en aquesta dècada en altres indrets de Mallorca.

LLUCMAJOR: AIGÜES BRUTES, SATURACIÓ URBANÍSTICA I PENYASEGATS INESTABLES

Pel que fa al terme de Llucmajor, l'"Estratègia de sostenibilitat per a la costa" dissenyada pel departament de Cristina Narbona planteja un seguit de qüestions prou conegudes: l'atemptat al paisatge -i a la mateixa estabilitat geomorfològica de la costa!- que és la urbanització de Vallgornera (i que l'ajuntament es negà a aturar quan encara hi érem a temps, en l'etapa 1995-99 quan el Consell impulsà una primera moratòria urbanística); els problemes que l'ampliació del club nàutic de s'Arenal comportà a la dinàmica litoral de la platja; l'abocament d'aigües residuals a la mar; l'excessiva pressió urbanística; la saturació de Cala Pi o la nul·la gestió dels espais naturals.

En canvi, Llucmajor no sembla especialment afectat per les ocupacions irregulars del domini públic (n'assenyala onze quan, en el conjunt de Mallorca, n'hi ha 700). Tot i això, l'informe parla d'"expedientes sancionadores y demoliciones de los elementos que incumplan la Ley de Costas". Cal anar amb compte, perquè -com ja hem assenyalat- Madrid sovint és poc sensible amb formes tradicionals de la relació dels mallorquins amb la mar (ja hem parlat dels escars) o amb els elements històrics i patrimonials (sembla que proposen enderrocar els nius de metralladores i les posicions artilleres... que a nosaltres ja ens semblen testimonis de la història que haurien de ser rescatats, conservats i explicats).

Malgrat tot, les propostes de Medi Ambient per al nostre terme ens semblen, a grans trets, encertades i assumibles, si més no el cantet és el que fa vint anys que tenim la sensació -la certesa- de repetir en solitari i, sovint, entre les rialles dels partits majoritaris: "recuperación del borde litoral" i, en línia amb allò que estudia el Govern balear i que el nostre grup municipal reclama des de fa vint anys "augment de la protecció dels espais naturals", a més d'"esculls artificials", "esponjaments urbanístics", i "reforma del port esportiu de s'Arenal". Música celestial, però de credibilitat -vists els fets d'aquests quatre anys- dubtosa.

S'ESTALELLA, PROTEGIDA; S'ESTANYOL, EN PROCÉS DE DEGRADACCIÓ

La bona notícia del dia la llegim en el Diari de Balears. El Ple del Consell ha aprovat per unanimitat de declaracció com a Bé d'Interès Cultural de s'Estalella. La notícia és extraordinàriament bona: els escars, les barraques, les casetes i el mollet de s'Estalella configuren un conjunt etnològic i paisatgístic la conservació del qual es veu -si més no oficialment- garantida.

La lluita dels veïns de s'Estanyol -i dels ecologistes de Llucmajor en general- per conservar aquell indret obté, d'aquesta manera, un nou èxit. Els anteriors són ben coneguts: aturar la instal·lació a s'Estallela d'una central tèrmica -com la que ara Medo Ambient diu (diu...) que vol demantellar en es Murterar-; aturar la urbanització i el camp de golf dels Llobets o aturar la monstruosa ampliació del Club Nàutic de s'Estanyol.

Sense aquestes victòries, avui s'Estanyol seria una àrea suburbial i degradada de la nostra costa, just és recordar-ho i recordar els patiments i les persecucions de què han estat víctimes companys i amics per part de les administraccions del PP i dels seus afins socials (expulsions, multes, amenaces...) fins que els tribunals de Justícia han posat algunes unces d'ordre en mig de dècades d'arrogància, autoritarisme, cobdícia i despropòsits.

Tanmateix, també hem tengut fracassos: no haver estat capaços d'impedir la destrucció de Vallgornera o -un fracàs en curs- la desfiguració de s'Estanyol: la progressiva substitució de la tipologia tradicional d'habitatges pel bloc de pisos més vulgar. Un canvi empès per l'afany de rendibilitat monetària -el que destrossà s'Arenal de manera irreversible- per damunt de la qualitat de vida, i per un ajuntament que, amb les contribucions especials que hi imposa amb l'excusa de la xarxa d'aigües, afavoreix descaradament els propietaris que decideixen esbucar ca seva per fer-hi un bloc de pisos. Hem salvat s'Estalella, però no és segur que hàgim salvat del tot s'Estanyol. I amb un Estanyol vulgaritzat a llevant, i les monstruoses edificacions de Vallgornera a ponent, s'Estalella haurà perdut, com a mínim, el seu context i la bellesa del paisatge circumdant. Protegida, potser, però -si no reacccionam una altra vegada- enmig d'una mar de lletjor.

______________________________________

Retalls de premsa: 1.

El Diario de Mallorca d'avui ha publicat un ampli i bon resum de les propostes del Ministeri. En copiam les que afecten el nostre terme i el seu entorn més immediat, del cap de ses Salines a ses Fontanelles (Font: Diario de Mallorca, 6 de novembre de 2007, pàgines 2 i 3): [...]

10. CAP DE SES SALINES

* Problemas. Hay 21 ocupaciones del dominio público, con ocho edificaciones en Cala s´Almunia que en realidad son viviendas con casetas varadero. Campos dunares fragmentados en diferentes puntos. Regresión de la Platja des Dolç. Servidumbres de tránsito cerradas por cercados.

* Amenazas. Riesgo de inundación por lluvias torrenciales. Potencial afección de humedales por la proliferación de actividades de ocio. Falta de accesibilidad a la costa por el vallado de grandes fincas.

* Propuestas. Aumentar el tamaño y el rango de los espacios protegidos. Restricciones en el acceso a los humedales. Restricciones a los vehículos a motor. Posibilidad de recuperación del borde litoral.

11. SA RÀPITA

* Problemas. Pesca recreativa excesiva. Hay 39 ocupaciones del dominio público, entre ellas seis casetas varaderos y 13 edificaciones, como los búnkers de s´Arenal de sa Ràpita. Interrupción de las servidumbres de tránsito por construcciones. Edificaciones hoteleras de gran impacto paisajístico.

* Amenazas. La principal amenaza que se señala son las edificaciones de ses Covetes, pese a estar paralizadas, junto a la existencia de aparcamientos privados. Potencial afección de los acuíferos próximos a las zonas urbanas por un deficiente saneamiento.

* Propuestas. Retirada de las ocupaciones que incumplen la Ley de Costas. Previsión de planes de esponjamiento para los núcleos urbanos. Mayor protección de espacios naturales.

12. LLUCMAJOR

* Problemas. Once ocupaciones en el dominio público. Dificultad para controlar la masificación de las visitas en los espacios naturales. Introducción de especies vegetales invasoras. Afección de las aguas del entorno por falta de saneamiento.

* Amenazas. Gran presión en Vallgornera y es Regatell de Sos Boix, con el riesgo de destrucción de elementos geomorfológicos. Potencial afección de los acuíferos inmediatos a las urbanizaciones. Saturación de Cala Pi.

* Propuestas. Se proponen expedientes sancionadores y demoliciones de los elementos que incumplan la Ley de Costas. Aumento de la protección de los espacios naturales. Recuperación del borde litoral.

13. BAHÍA DE PALMA

* Problemas. Regresión de la playa de s´Arenal. Hay 106 ocupaciones del dominio público, la mayoría de pequeñas dimensiones. Deficiente protección de la zona de ses Fontanelles. Afección generalizada a la biodiversidad.

* Amenazas. Los efectos del cambio climático pueden afectar de forma "crítica" a la Platja de Palma. Actividades de ocio incontroladas. Posibilidad de urbanizar las pocas zonas libres. Existencia de espacios degradados. Sobresaturación de todas las playas.

* Propuestas. Aumentar la protección de los espacios naturales. Instalación de arrecifes artificiales para recuperar los fondos marinos. Desarrollo de planes de esponjamiento. Reformar los puertos deportivos de s´Arenal y Palmanova.

_______________________

2. Diario de Mallorca, 6 de novembre de 2007, edició digital:

Grimalt expresa su malestar tras conocer el informe del Gobierno sobre las actuaciones en la costa Balear

El conseller balear de Medio Ambiente, Miquel Angel Grimalt, ha expresado hoy su malestar por el informe "Estrategia para la sostenibilidad de la costa" del Ministerio de Medio Ambiente, que detalla diversas actuaciones en las islas, ya que se ha realizado sin el consenso de la Comunidad Autónoma.

EFE Tras la primera jornada del debate del Estado de la Comunidad en el Parlament, Grimalt ha hecho referencia a este informe, publicado hoy en medios de comunicación y que incluye, entre otras cosas, medidas como la reubicación de la central eléctrica de Gesa Endesa de Es Murterar, en Alcùdia, o el derribo de seis hoteles en Baleares.

La Conselleria de Medio Ambiente, ha señalado su titular, solicitará una reunión con el Ministerio para tratar sobre esta cuestión, además de que ya le ha hecho llegar su desacuerdo por "cómo se han llevado las cosas hasta el momento" con este informe.

El conseller no ha podido hablar todavía de este tema con el presidente del Govern, Francesc Antich, aunque se ha mostrado seguro de que a él "le agradaría que la Comunidad fuese tenida en cuenta cuando se hacen propuestas importantes"·

"Es importante que nos sentemos, que hablemos y encontremos las maneras de actuar en el litoral con el consenso de todos los agentes sociales y haciendo propuestas que al final se puedan sacar adelante", ha dicho Grimalt, quien ha lamentado que no haya sido así.

El conseller de Medio Ambiente ha dudado de la viabilidad de algunas de las actuaciones que incluye este estudio, como es el caso de la reubicación de Es Murterar, de la cual ha dicho que se debe estudiar quién pagará finalmente esta actuación.

Aún así, no ha evaluado ninguna otra medida, ya que solo ha dispuesto del estudio por lo publicado, según ha comentado, aunque ha señalado que la Conselleria realizará propuestas una vez que haya analizado el informe.

Por otro lado, acerca de la decisión del Govern de construir viviendas protegidas en el suelo rústico calificado en el Plan Territorial como áreas de transición, Grimalt ha señalado que éstas zonas ya están previstas para crecimiento urbanístico y que no son protegidas, por lo que no ve ningún inconveniente en que se utilicen para este tipo de casas.

(Diario de Mallorca, 6 de novembre de 2007).

Categoria: Territori, medi ambient. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.